Nou trens històrics per a descobrir indrets amb encant

  • Us oferim una llista de nou propostes de rutes de tren històrics

VilaWeb
Redacció
12.05.2023 - 21:40
Actualització: 13.05.2023 - 13:37

La setmana passada, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va anunciar que tornava a posar en marxa un tren històric, el tren Granota. Veient l’interès despertat, fem un repàs dels trens amb aquestes característiques que hi ha al país, la majoria dels quals ara funcionen amb finalitats turístiques i permeten de conèixer uns paisatges d’un punt de vista diferent. A continuació, us oferim una llista de nou propostes de rutes de tren amb encant:

Tren del País Càtar i Fenolleda

El tren del País Càtar i Fenolleda, recuperat el 2002, ha estat batejat com el Tren Vermell, pel color que el caracteritza. El recorregut uneix Ribesaltes (Roselló) amb Atsat (Occitània). Les vies, d’ample europeu, ressegueixen el massís de les Corberes i permeten de contemplar castells càtars per la finestra.

En els seixanta quilòmetres de recorregut, hi ha vuit parades: Ribesaltes, Espirà de l’Aglí, Cases de Pena, Estagell, Maurí, Sant Pau de Fenollet, Caudiers de Fenollet, Lapradelle i Atsat.

El tren s’ha convertit en tot un fenomen per Nadal, quan ofereix animacions i regals als passatgers. Una proposta ideal per als més petits de la casa. La seva freqüència depèn de l’època de l’any. Al juliol i a l’agost funciona cada dia tret del dilluns i el dissabte. Al juny només circula el dimarts, el dijous, el divendres i el diumenge. I a l’abril i al maig circula el dimarts, el dijous i el diumenge.

El Tren Vermell durant el seu trajecte, Font: TPCF Le train Rouge

El Tren Groc

S’ha convertit en una icona de Catalunya Nord, conegut com “el canari del Pirineu” pel seu color groc cridaner. El Tren Groc passa d’una altitud de 427 metres a 1.231. Inicialment, es va concebre per posar fi a l’aïllament dels altiplans catalans, però actualment és un tren turístic que transporta prop de 400.000 passatgers cada any. Funciona tot l’any, però a l’estiu els vagons descoberts aporten un toc especial a la ruta. Cal fer una reserva prèvia.

Són 63 quilòmetres de línia que uneixen Vilafranca de Conflent i la Tor de Querol en un paisatge de postal, entre muntanyes i valls. S’endinsa en la natura lentament, atès que no supera els 55 quilòmetres per hora, per diferents ponts i túnels, com el de Sejourné i el pont suspès Gisclard, a 65 metres d’altura. D’aquesta manera, el Tren Groc s’integra al terreny per on circula, amb la pau i l’alçada de les muntanyes.

VilaWeb
El tren Groc recorre la Vall del Tet. Fotografia: Herbert Ortner

Tren cremallera de la Vall de Núria

El tren cremallera de la Vall de Núria és l’únic mitjà per a accedir a la vall d’ençà de fa noranta-un anys. Tant a l’estiu com a l’hivern, l’espectacularitat del paisatge fa el viatge únic. Supera un desnivell de més de mil metres al llarg dels quaranta minuts de trajecte, entre muntanyes que s’acosten als 3.000 metres d’altitud.

Es va començar a construir el 1928, i el 1930 la primera locomotora va arribar a Núria. Finalment, el 1931 es va inaugurar la línia completa entre Ribes de Freser i la Vall de Núria.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
El cremallera de Núria durant el seu recorregut. Imatge: FGC Turisme
El cremallera de Núria és l'única via per a accedir a la vall. Imatge: FGC Turisme
El cremallera de Núria endinsant-se a la vall. Imatge: FGC Turisme
El cremallera de Núria també circula durant l'hivern

Tren del Ciment

El Tren del Ciment fa més de cent anys que recorre la comarca del Berguedà. Tal com indica el seu nom, antigament el ferrocarril unia la fàbrica de ciment Asland, a Castellar de n’Hug, amb Guardiola de Berguedà, des d’on partia la línia de ferrocarril cap a Berga i Manresa.

Avui dia, el recorregut comença a la Pobla de Lillet, on es pot gaudir d’una visita a una exposició de ferrocarrils per prendre contacte amb els elements més representatius de l’època dels carrilets i dels trens miners industrials. A partir d’aleshores, la ruta continua a l’estació la Pobla Centre, que té uns quants atractius històrics propers, com el castell de Lillet, el pont vell i el monestir romànic de Santa Maria de Lillet (segle IX). També passa pels Jardins Artigas, amb un gran valor arquitectònic i dissenyats per Antoni Gaudí. Finalment, acaba a l’antiga fàbrica de ciment Asland, ara convertida en el Museu del Ciment. Tot plegat, en un trajecte de vint minuts que passa entre boscos i vistes del parc natural del Cadí- Moixeró.

El Tren del Ciment en una de les parades que fa durant el seu recorregut.

Tren dels Llacs

El Tren dels Llacs circula entre muntanyes i congosts. Sense baixar del vagó, des del comboi hi ha una vista panoràmica constant. El seu recorregut transcorre per 4 llacs, 75 ponts i 40 túnels entre Lleida i la Pobla de Segur. De fet, segueix el curs de la Noguera Pallaresa i els seus embassaments durant una hora i cinquanta minuts.

Hi ha dues opcions de tren: l’històric i el panoràmic. El primer presenta una estètica antiga, amb locomotores dièsel construïdes el 1968 i que incorporen quatre cotxes d’època de la sèrie 6000, un cotxe cafetera i un furgó postal. És una elecció per als més nostàlgics, que contrasta amb el comboi panoràmic, d’aspecte modern i que només funciona les setmanes centrals de l’estiu.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
El Tren dels Llacs durant el seu recorregut
El tren històric del Tren dels Llacs a punt d'entrar a un dels túnels de la línia Lleida-la Pobla de Segur. Imatge: FGC
Interior del tren històric del Tren dels Llacs
Tren panoràmic del Tren dels llacs. Imatge: FGC

Tren cremallera de Montserrat

El Cremallera de Montserrat i els funiculars de Sant Joan i de la Santa Cova són part d’un dels llocs més emblemàtics de Catalunya: el parc natural de la Muntanya de Montserrat (Bages). La seva morfologia, amb els pics arrodonits, configuren el tret més característic d’aquest destí.

El Cremallera de Montserrat s’endinsa en aquesta serra d’una manera sostenible, en plena naturalesa d’aquest indret icònic català. Funciona tot l’any i el trajecte, de quinze minuts, es fa acompanyat d’un gran paisatge.

El Funicular de Sant Joan ofereix una panoràmica de la muntanya de Montserrat des dels 1.000 metres d’altitud, amb un destí de vistes panoràmiques. Per la seva banda, el Funicular de la Santa Cova uneix el santuari amb la capella adossada a la roca on, segons la llegenda, es va trobar la verge de Montserrat. Funciona d’ençà del 1929 i el 2001 es va renovar completament.

Tren Granota

Com dèiem al començament, vint-i-set anys després del seu darrer trajecte, l’històric Tren Granota tornarà a circular aquest mes de maig. De moment, només en dates concretes, com el 21 de maig i el 4 de juny. A partir de la tardor, es programaran més trajectes puntuals en diumenge. El tren tornarà a circular entre les estacions de les Planes, Rubí, Terrassa i Sabadell.

Els fars superiors davanters i el seu característic color blanc i verd van fer que la ciutadania bategés amb el nom de Granota, tot i que en realitat s’anomena UT-400. El comboi es va construir durant la postguerra i, en el seu moment, va ser tot un avenç tecnològic que va circular durant més de cinquanta anys.

Els anys no han passat pel Tren Granota, que presenta un aspecte idèntic al que tenia fa setanta anys, amb seients i l’interior del vagó de fusta. Després d’una restauració i revisió tècnica, ara el comboi reviu els seus moments de màxima esplendor.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Pla general del "tren Granota" al Centre d'Operación de Rubí. Imatge: FGC
Pla detall d'un lateral del 'tren Granota' al Centre d'Operacions de Rubí. Imatge: FGC
Pla general de l'interior d'un vagó de tercera classe del "tren Granota". Imatge: FGC
Pla general de l'interior d'un vagó de segona classe del 'tren Granota'. Imatge: FGC

Funicular de Gelida

El singular Funicular de Gelida (Alt Penedès) va entrar en funcionament el 1924. Un vehicle amb història que va representar un gran avenç per la zona, perquè la majoria dels passatgers eren treballadors dels molins paperers de Gelida.

D’ençà de fa més de cent anys, uneix el centre urbà de la vila i la zona industrial amb l’estació de tren. A l’estació superior de la línia hi ha el Centre d’Interpretació del Funicular de Gelida, amb una exposició sobre la història i l’evolució del vehicle. Actualment, circula tots els caps de setmana de l’any, i té un desnivell de 110 metres en 884 metres de recorregut.

El Funicular de Gelida té el mateix aspecte d’ençà del 1924. Imatge: FGC Turisme

Tren de Sóller

El tren de Sóller (Mallorca) és conegut per la seva singular carrosseria de fusta, amb molts detalls i de manteniment artesanal. Pujar al vagó és fer un viatge en el temps: porta de vidre, terra, parets i sostre de fusta lacada i seients de cuir i metall.
És un tren de via estreta, amb una via de iarda anglesa molt poc comuna avui dia, que d’ençà del 1912 uneix Palma i Sóller, tot travessant la serra de Tramuntana. Comprèn un trajecte de més de vint-i-set quilòmetres que s’endinsa en tretze túnels, amb llargàries que van dels 33 metres als 2.876, i passa per uns quants ponts.

A banda i banda del comboi, el paisatge es cobreix de camps de garrovers i ametllers, que fan goig sobretot a la primavera i presenten una imatge de postal mallorquina.

El recorregut del ferrocarril connecta amb el tramvia de Sóller, inaugurat el 1913. La línia arriba fins al port de Sóller, en un trajecte de cinc quilòmetres que uneix la mar i la muntanya amb un encant històric que travessa la població.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
El ren de Sóller en el seu pas per un dels ponts que travessa. Imatge: Tren de Sóller
Interior del tren de Sóller
El tramvia de Sóller al seu pas pel nucli urbà. Imatge: Tren de Sóller
El tramvia de Sóller arriba fins al port de la població. Imatge: Tren de Sóller

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor