06.09.2022 - 21:40
L’evolució de l’estiu, en l’àmbit turístic, sembla que va prou bé. N’hi ha prou de veure les entrevistes als mitjans de comunicació: tothom parla d’hotels plens el mes d’agost. Una calor infernal i platges atapeïdes han estat el pa de cada dia. Malauradament, no tenim les dades de l’agost, encara trigarem un mes, però sí les del juliol. Fa un parell de setmanes comentàvem les dades de pernoctacions de turistes forans als hotels catalans i, al marge d’un creixement de tres dígits sobre l’any passat, el fet més destacat era una distància d’un 11%, tan sols, respecte del mes de juliol de l’any de referència, el 2019.
Dijous de la setmana passada arribaven més dades turístiques del juliol, les que publica l’IDESCAT a partir de l’estatística de moviments turístics a la frontera i l’enquesta de despesa turística de l’INE. Ací les xifres eren bastant semblants, quantitativament, si bé una mica inferiors. Concretament, de viatgers estrangers n’hi hagué un 17% menys que el juliol del 2019. Ens trobem un fet curiós: a l’estat espanyol la diferència fou tan sols d’un 8% en relació amb el 2019. És a dir, a Catalunya la recuperació del turisme estranger va ser menor que en algunes altres contrades de l’estat espanyol. Es pot veure més clar si pensem que, respecte del juliol del 2019 han arribat a l’estat espanyol 800.000 turistes forans menys, dels quals 400.000 han correspost a Catalunya. És una proporció a tenir en compte.
L’altra dada important és la despesa que han fet. A casa nostra, hi han deixat un 13% menys de diners que el juliol del 2019. En canvi, a tot l’estat espanyol la diferència és pràcticament nul·la, concretament d’un -0,3%. Quant a la despesa per cap és pràcticament igual en tots dos casos, entorn de 1.300 euros, però com que aquí han vingut menys viatgers, doncs la despesa total és menor.
A Catalunya, dels 400.000 turistes menys que han vingut respecte del juliol del 2019, un 90% s’ha d’atribuir a la baixada dels russos, asiàtics i habitants de l’Europa de l’Est. En canvi, a la resta de l’estat espanyol, un 75% dels 800.000 viatgers menys que hi han anat són anglesos, russos i alemanys. Cal recordar que, tradicionalment, els qui gasten més, en circumstàncies normals, són els russos, els asiàtics i els americans. Doncs bé, resulta que, sobre el total a Catalunya, els turistes russos representaven el 5% el juliol del 2019 i els asiàtics, un 11%. En canvi, a l’estat espanyol, aquestes participacions sobre el total eren de l’1,8% i el 5%, respectivament. Ve’t aquí l’explicació de la baixada de la despesa relativa que hi ha hagut al juliol a Catalunya.
Cal pensar que, històricament, l’agost ha estat sempre una mica per damunt del mes anterior quant a nombre de visitants. Per tant, potser algunes d’aquestes dades s’hauran corregit en el total de l’estiu. La pregunta que ens hem de fer és com ha afectat tot plegat el comerç i l’hoteleria, amb el benentès que no en tenim xifres oficials, però sí una flaire, que és positiva.
Per exemple, ahir vam saber que les marques de Comertia han fet un bon agost de vendes, segons el seu indicador al detall. La realitat és que aquest mes passat, un 91% de les empreses ha tingut augments de facturació per sobre de l’any anterior i només un 9% ha tingut decrements. I, cosa més positiva, comparant-ho amb l’agost del 2019, un 78% d’empreses ha augmentat les vendes i un 22% les ha disminuïdes. El president de Comertia, David Sánchez, diu: “La inflació ha estat la causant de l’augment de la facturació; tanmateix, aquest augment de vendes no es tradueix en més marge.” En resum, bé en facturació i pitjor en marge. De fet, a l’agost augmenten d’un 9,8% les vendes respecte del mateix mes de l’any abans de la pandèmia i d’un 24% respecte de l’any passat. Són xifres en termes corrents, la qual cosa fa que, atesa la inflació actual, en termes reals siguin molt semblants a les del 2019.
Quant a la influència del turisme en les vendes, el 40% dels empresaris de Comertia atribueix l’augment registrat al turisme internacional i interior, i un 20% considera que han notat més afluència, però que aquest fet no s’ha traduït amb més vendes. El 40% restant, en canvi, ha assenyalat que el turisme no els afecta gens el negoci perquè el seu producte o servei va adreçat prioritàriament als clients locals.
En relació amb les vendes per categories d’activitat d’aquest mes d’agost, comparades amb el mateix mes del 2019, novament es destaca el sector d’alimentació bàsica (22,7%), seguit de moda (14,5%), alimentació no bàsica (14,1%), llar (10,4%) i complements (6,9%). En canvi, a la restauració (1,9%) li costa més d’aixecar el cap, perquè la patacada rebuda amb la pandèmia ha estat molt forta. I en lleure i cultura –l’apartat que més havia baixat– encara no arriba a les vendes pre-pandèmiques (-1,1%), malgrat la revifada d’enguany, del 74% sobre l’any passat.
Barcelona Oberta veu les coses una mica diferents, perquè als establiments dels eixos comercials associats, el turisme hi té més pes que no als establiments de Comertia, considerats globalment. El president de l’associació, Gabriel Jené, em comenta que estan contents de com ha anat l’estiu. Valora molt positivament l’obertura dels diumenges estiuencs. “És evident que aquells establiments que tenen tan sols un públic local, no han notat res –els que han obert, és clar. Però era una mesura molt demanada pels establiments situats en barris turístics. La veritat és que els diumenges han anat molt bé en termes de vendes, molt millor que no esperàvem.”
Quan li demano si han notat gaire la manca de turistes russos i asiàtics, em diu que sí, però que, en part, han estat substituïts per població dels EUA i de l’Amèrica Llatina, sobretot mexicans. “El dòlar tan fort ha estat un regal inesperat per a ells. Molts, que habitualment van a Madrid, aquest any ho han aprofitat per a venir també a Barcelona. És una gent que, per si, ja compra molt, i amb el dòlar fort encara més.” Hi ha un altre fet interessant: “Hem tingut una forta consolidació del turisme francès –em diu– i, sobretot, del britànic, que, com que no pertany a la UE, ara aprofita les compres lliures d’imposts, com a extracomunitaris.” Sobre aquest punt em destaca allò que deia l’últim informe “Payments data and insights”, d’aquest mes d’agost: “Barcelona és la segona destinació europea triada pels britànics per a fer aquesta mena de turisme de compres, només superada per París.” Els hem sabut atreure i això és molt important que ho diguin els anglesos mateix. I fa una reflexió final: “Ara l’ona es va retirant i veurem quanta aigua quedarà després.” Tothom manifesta una gran recança, pensant en la tardor.
