11.11.2024 - 21:40
|
Actualització: 11.11.2024 - 21:43
The Washington Post · Robyn Dixon, Natalia Abbakumova
En el primer episodi de la nova temporada del programa de telerealitat rus Mare a setze anys, que segueix el cas de noies adolescents que s’han quedat embarassades involuntàriament, ningú no pensa en l’opció de l’avortament. La Tània no vol tenir un fill amb el seu xicot Nikita, un irresponsable de cap a peus, però ni ella ni la seva mare es plantegen cap opció que no sigui continuar l’embaràs. Al final de l’episodi, tot es resol: el nadó neix i la família viu feliç per sempre.
En temporades anteriors del programa, alguns personatges tractaven la qüestió de l’avortament, si més no. Però ara aquesta pràctica no sols és ma vista a Rússia, sinó que aviat serà il·legal.
Una nova llei contra la “propaganda antinatalista”, que penalitza la difusió d’informació que defensi de no tenir fills, ha superat la primera lectura al parlament rus. El text no defineix explícitament què s’entén per “propaganda”, concepte que podria incloure qualsevol contingut que presentés les persones sense fills com a satisfetes vitalment, segons organitzacions de drets humans.
La llei arriba en el context d’una llarga crisi demogràfica a Rússia, en què les morts superen amb escreix els naixements i la població és com més va més envellida. La solució, per al president Vladímir Putin, és el retorn als “valors tradicionals russos”, cosa que inclou instar les dones a formar famílies nombroses.
Putin ja ha dit algunes vegades que la qüestió de la crisi demogràfica russa “l’obsessiona” i que la considera un problema de seguretat nacional, atès que la perspectiva d’un declivi demogràfic a llarg termini comporta el risc d’una pèrdua del poder rus al món.
Prohibit queixar-se
La prohibició de la “propaganda antinatalista” forma part d’una campanya més àmplia del govern rus per a pressionar les dones perquè tinguin com més fills millor.
Daria Serenko, dissident exiliada i cofundadora del moviment Resistència Feminista contra la Guerra, assegura que la llei és un advertiment a les dones russes que els seus cossos es troben ara sota el control de l’estat.
“L’estat vol tenir el monopoli del teu cos, de la teva veu, de la teva vida privada, de tot”, alerta. Però, fins ara, les dones russes s’han mostrat poc predisposades a defensar els seus drets, pel risc de ser detingudes.
“Hi ha un silenci eixordador”, afirma Serenko. “És un tabú: les dones no en parlen; tenen por. Ningú no vol acabar als tribunals, perquè tots sabem molt bé quines en seran les conseqüències”, continua.
La prohibició de la “propaganda antinatalista” podria castigar, per exemple, les dones que parlin en públic, simplement, dels problemes que han tingut com a mares, segons que explica el grup rus de drets humans First Department. La llei també podria imposar restriccions als anuncis d’anticonceptius, segons aquest grup.
Quan el projecte de llei va ser aprovat en primera lectura, un dels grups més grans de suport a la maternitat de VKontakte, la versió russa de Facebook, va dissoldre’s immediatament. El grup, amb més de 148.000 membres, servia com a fòrum perquè les mares compartissin els seus dubtes sobre la maternitat, sense vergonya ni temor de ser jutjades. Moltes usuàries feien servir el grup per queixar-se de l’alt cost de tenir fills, per exemple, o de la càrrega d’haver de fer totes les tasques domèstiques, sense suport dels seus respectius marits.
La crisi demogràfica assola Rússia
El demògraf independent rus Alexander Raksha ha calculat que, enguany, les defuncions a Rússia superaran de 608.000 els naixements, cosa que es traduirà en un descens global de la població d’unes 550.000 persones.
Al setembre, l’agència estatística russa va informar que el nombre de naixements durant el primer semestre de l’any havia caigut a 599.600, el més baix d’ençà del 1999.
El descens de la població “és catastròfic per al futur de la nació”, segons que va declarar aquest juliol el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Putin ha demanat que es recuperin les “tradicions meravelloses” del passat, en què no era inusual que les mares tinguessin entre set fills i vuit.
Les autoritats russes han adoptat un enfocament com més va més intervencionista quant a la natalitat: posen entrebancs a l’accés a l’avortament i reprimeixen això que el Kremlin qualifica de “ideologies destructives” importades d’Occident. Rússia ha prohibit el moviment LGBTQ+ amb el pretext de combatre l’extremisme. I, per la seva banda, onze regions russes han prohibit al personal mèdic que recomanin a les dones que avortin.
Alguns ministres russos han demanat a les dones que formin una família tan bon punt facin divuit anys; uns altres s’han pronunciat en contra de les dones que cursen estudis superiors.
Molts legisladors i figures públiques russes han demanat d’aplicar un impost sobre les dones que no tinguin fills, una proposta molt semblant a la taxa que va imposar en el seu moment el dictador soviètic Ióssif Stalin.
La televisió i internet, controlats per l’estat, van plens d’anuncis de servei públic que enalteixen els avantatges de tenir famílies nombroses i de viure al camp. Un anunci antiavortista presenta una parella jove que rep, de nit, la visita del seu futur fill, que es presenta dient: “Sóc la vostra felicitat”. La dona el deixa entrar tot i la reticència del seu xicot, que li diu que no tenien previst de tenir fills. Ella li respon: “No es pot planificar la felicitat, oi que no?”
Les dones, “guardianes de la llar”
Les tanques publicitàries anuncien línies directes, ateses per activistes antiavortistes, per a persones amb dubtes sobre l’embaràs. Aida, una activista feminista russa que fa servir un pseudònim per a parlar amb The Washington Post, explica que va trucar-hi i va fer-se passar per una estudiant de divuit anys embarassada, sense pis i amb el xicot destinat al front ucraïnès, que cercava informació sobre l’avortament. El seu interlocutor va pressionar-la perquè tingués el fill.
“Em van dir coses com ara: ‘Bé, que el teu xicot es mori no és el pitjor que pot passar, perquè aleshores rebràs diners’. La veritat és que va ser tot molt sòrdid”, explica.
L’Aida també es va fer passar, durant un mes, per voluntària d’una organització antiavortista finançada per l’estat, Dones per la Vida. El grup es dedica a cercar paraules clau a les xarxes socials –com “avortament” o “part”– i, tot seguit, es posa en contacta personalment amb les autores dels missatges per pressionar-les perquè no avortin.
“A vegades et manipulen i diuen: ‘El teu deure com a dona és tenir fills’. Unes altres vegades, senzillament, menteixen i et faciliten informació mèdica falsa sobre el desenvolupament del fetus”, diu l’Aida.
Aquest setembre, en declaracions al Fòrum Euroasiàtic de Dones, a Sant Petersburg, Putin va dir que les dones russes continuaven essent “les guardianes de la llar i els pilars de les famílies nombroses”, i va afegir que el govern encara havia d’anar més enllà per estimular la natalitat de les dones russes.
Per a l’Aida, les prohibicions del govern –destinades a fer augmentar els naixements i a dificultar l’accés a l’avortament– evidencien que el règim veu les dones russes com a màquines que pot utilitzar com vol.
“Una dona és com una incubadora que porta al món nous guerrers, noves persones que seran explotades”, denuncia. I afegeix: “Això es veu molt en la propaganda, com ara, els anuncis que insten les dones a parir futurs soldats que protegiran la nostra terra.”
Natalia Abbakumova, de Riga (Letònia) estant, ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb