Rússia respon a Espanya que no té cap implicació en el procés d’independència de Catalunya

El Kremlin ha negat que Rússia hagi tingut cap mena de col·laboració amb el procés independentista català. La setmana passada, The New York Times va publicar un article amb el subtítol: “Arxius d’intel·ligència suggereixen que un ajudant d’un dirigent separatista català va cercar ajuda de Rússia en la lluita per a separar-se d’Espanya i un nou grup de protesta va emergir immediatament després.”

L’article del diari nord-americà no aclaria quins eren aquests arxius d’intel·ligència i es limitava a descriure un viatge a Moscou de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president Carles Puigdemont. També esmentava el Tsunami Democràtic –el “grup de protesta” del títol– sense relacionar-lo amb la sentència del procés.

Avui, en una conferència de premsa telefònica, Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, ha dit: “No en sabem res, d’aquests contactes. Tampoc no sabem si són veraces aquestes publicacions. En tot cas, aquí parlen d’un cert involucrament de la part russa en els esdeveniments a Catalunya. I això nosaltres ho refusem categòricament. Això no és res més que una mentida. És fals.”

L’oficina de Puigdemont va denunciar que l’article del New York Times tenia com a fonament un informe de la Guàrdia Civil espanyola ple de “falsedats, incongruències i intoxicacions”.

No és la primera vegada que Rússia es distancia dels intents de la justícia espanyola de vincular-la amb el procés. L’octubre de l’any passat, l’ambaixada de Rússia a l’estat espanyol va publicar un comunicat en què ironitzava sobre l’operació Vólkhov. Segons la suposada investigació judicial, Rússia havia ofert de pagar el deute de Catalunya i deu mil soldats al govern per a sostenir la declaració d’independència.

L’ambaixada va publicar un missatge amb to sarcàstic en què deia que no eren deu mil soldats, sinó de cent mil. Més endavant, la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers rus també ho va desmentir formalment.