Rússia avisa que la Tercera Guerra Mundial seria nuclear i destructiva… i les borses pugen

Aquest matí, el ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha dit en una entrevista a Aljazeera que la Tercera Guerra Mundial seria “nuclear i destructiva”. Mentrestant, les borses europees anaven per feina i continuaven pujant. L’ÍBEX-35 només ha baixat d’un 3% d’ençà del dia de la invasió i el Dow Jones, menys de l’1%. No ens prenem seriosament les amenaces russes? Potser el concepte de risc ha canviat radicalment durant els dos anys de pandèmia? Hi ha fets que ignorem? Probablement, és això últim, perquè en situacions molt menys violentes i amenaçadores que no l’actual hem vist com els diners fugien de la renda variable –enfonsant les cotitzacions– i corrien a refugiar-se en l’or, per exemple. Però en la sessió d’avui la “bàrbara relíquia”, que deia Keynes, baixava més de l’1%, l’Euro Stoxx 50 i l’ÍBEX 35 pujaven més de l’1,5% i Nova York obria amb una alça també de l’1,5%. Això sí, el petroli i el gas natural continuaven pujant de més d’un 3% i el blat gairebé d’un 8%. Així mateix, els metalls en què Rússia és un productor important, com el pal·ladi, el níquel i l’alumini, pujaven entre el 4% i el 6%.

Per una altra banda, les sancions ja han començat a fer efecte. Els russos ja veuen les orelles al llop, amb el ruble que s’ha devaluat d’un 27% des de la setmana passada i veient com tota mena d’empreses estrangeres, que necessiten per a garantir el funcionament del dia a dia, se’n van del país. El president dels EUA, Joe Biden, en el discurs de l’estat de la nació d’aquesta nit ha estat molt clar: “El president Putin va calcular malament quan va decidir d’envair Ucraïna. Es va equivocar.” No comptava amb la pedregada que li ha caigut de tot arreu…

Tot plegat conforma una situació aparentment contradictòria, caòtica i que fa de mal explicar i que origina, per exemple, que les notícies bones locals, com l’excel·lent mes de febrer en el mercat laboral català, passin a un discret segon pla. Perquè no és habitual que Catalunya copi gairebé una tercera part de les noves altes a la Seguretat Social de l’estat espanyol en un mes, ni que sigui la comunitat on més contractes indefinits s’hagin signat. Tanmateix, com deia molt bé aquest matí la consultora Randstat, en una anàlisi de dades, “les xifres del mercat laboral al febrer són bones, però hi ha molts riscs a l’horitzó”. Uns riscs que definia en dues claus. “En clau interna, tenim la inusitada inflació que degradarà la recuperació econòmica i laboral si es manté en xifres tan altes, superiors al 7%, amb un problema de competitivitat evident.” I, en clau externa esmentava les implicacions de la guerra d’Ucraïna: “Són encara difícils de preveure en conjunt, però que des d’aquest moment ja permeten d’anticipar caigudes als fluxos comercials i un impacte negatiu addicional per al turisme.”

Aquest és el punt important avui. No es pot quantificar, tot i que algunes institucions internacionals ja ho han fet, la minva que significarà en el PIB mundial la bestiesa de Putin. El BCE ha dit, per exemple, que serà d’un 0,3% o un 0,4%, però sense saber la durada del conflicte ni com acabarà, em sembla molt agosarat. Aquest matí, al congrés espanyol Pedro Sánchez ha manifestat que el repunt de la inflació serà més llarg que no preveia, i per això ha demanat que les regles fiscals de la UE, paralitzades arran de la pandèmia, es mantinguin en aquest estat de pròrroga. Del seu discurs se’n destaca, sense gaires detalls, l’oferta als agents socials d’un “gran acord” de rendes amb l’objectiu d’evitar de caure en una espiral inflacionària que redueixi el poder de compra de les famílies i posi en risc la recuperació econòmica. També ha subratllat l’efecte de les mesures adoptades per la UE i les futures: “Tindran un cost i exigiran sacrificis, tant per a Europa com per a Espanya, i n’és culpable el president rus, Vladímir Putin.”

A l’altra banda de l’Atlàntic era molt esperada la conferència que aquesta tarda pronunciava el president de la Reserva Federal, Jerome Powell. Ha dit que es decantava per donar suport a una alça de tipus d’interès de 25 punts bàsics (0,25%) a la reunió de política monetària del març, però també ha afirmat que el banc central està preparat per a actuar agressivament més endavant si la inflació no disminueix com s’espera. La guerra d’Ucraïna, doncs, hi ha temperat la seva idea inicial, que era la d’una pujada 50 punts bàsics, com li demanaven els falcons de la Reserva Federal.

No m’agradaria ser a la pell de les autoritats monetàries. Es troben en aquests moments en una situació crítica. Veuen com la inflació es dispara, però saben que si apugen massa els tipus per a frenar la demanda, posaran fi a la recuperació incipient de l’activitat econòmica. Han de filar molt prim perquè no se’ls escapi la situació de les mans, atès que, a més, estan lligats de mans i peus per la laxitud monetària que han hagut d’exercir durant els dos anys de pandèmia.

El Banc Central Europeu es troba en una situació similar a la Reserva Federal, perquè haurà de fer un balanç entre l’augment de la inflació i analitzar com es ressentirà el creixement de la UE per les mesures adoptades contra Rússia. Precisament aquest matí, en una conferència a la Universitat Carlos III de Madrid, el vice-president de l’entitat, Luis de Guindos,  ha dit això sobre la guerra: “En veurem l’impacte en una inflació més gran i menys creixement econòmic les setmanes vinents.” Tanmateix, ha puntualitzat que no creu que sigui un desencadenant suficient per a una recessió. Ha reconegut, de fet, la “sorpresa negativa” que significa la dada d’IPC a la zona euro del febrer, del 5,8%, que hem sabut aquest matí, i que encara no recull l’efecte de la pujada del preu del gas i del petroli a causa del conflicte. Té raons per a estar preocupat. És un índex que és 0,7 punts percentuals superior al del gener, mig punt superior a les previsions, i el més alt de la història de l’euro. La senyora Lagarde té molta feina davant.