The Washington Post · Mary Ilyushina

Els russos van perdent l’accés a YouTube, l’última gran plataforma social occidental lliurement accessible al país. Això els talla l’accés a informació independent del Kremlin i preocupa els defensors de la llibertat a internet, periodistes i activistes de l’oposició. El blocatge de YouTube, molt utilitzat per a tota mena d’activitats –de veure dibuixos animats a denunciar la corrupció governamental– s’ajunta amb la por que també es tanqui l’aplicació de missatgeria Telegram, després d’haver-ne estat detingut a França el fundador, Pàvel Dúrov.

Aquesta mesura arriba en un moment en què el govern rus intensifica la repressió contra qualsevol font alternativa d’informació, especialment en línia, i ha promogut que els ciutadans s’allunyin de les aplicacions de xarxes socials establertes a l’estranger cap a les desenvolupades localment, sobre les quals té un control més estricte, com ara l’alternativa de transmissió de vídeo RuTube.

A començament d’agost, els usuaris russos que s’havien acostumat a veure dibuixos animats a YouTube per distreure els seus fills o a menjar amb programes de fons van començar a informar que els vídeos no es carregaven. El 3 d’agost, els mitjans estatals van informar que el servei havia deixat de reproduir vídeos en alta resolució en gairebé tots els navegadors que utilitzaven la versió d’escriptori a Rússia.

Dmitri Kolezev, periodista rus i youtuber que dirigeix una eina de mesurament d’audiència anomenada YouScore, diu que a l’agost va notar una caiguda del 30% entre els usuaris russos en el seu canal. “Els canals que són purament d’entreteniment i no tracten de política informen d’una caiguda encara més gran que els canals polítics –diu–. Suposem que els espectadors políticament actius utilitzen eines per a esquivar les restriccions, però alguns altres espectadors abandonen la plataforma.”

YouTube és increïblement popular a Rússia. Segons Mediascope, una empresa de recerca de mercat de mitjans russos, noranta-cinc milions de russos –aproximadament el 80% de la població– feien servir la plataforma cada mes. Fa temps que és la quarta plataforma en línia més visitada al país, després de Google, Yandex (el motor de cerca propi de Rússia) i WhatsApp.

També és un motor econòmic i un gran mercat per a influenciadors russos, famosos i productores d’entreteniment, que han esmerçat milions a fer créixer els seus canals. Segons NetBlocks, un organisme de control de la llibertat d’internet amb seu al Regne Unit, un dia de tancament de YouTube costa a l’economia russa uns vint-i-tres milions de dòlars. Els experts en llibertat d’internet diuen que la popularitat i la prominència cultural de la plataforma li ha permès d’aguantar molt més temps que no pas algunes altres xarxes socials occidentals que van ser prohibides poc després de començar la guerra.

No és clar per què les autoritats russes han pres mesures contra YouTube ara, mesos després de les prohibicions generals d’algunes altres xarxes socials, però podria ser un cas de represàlia contra l’empresa propietària, Google, per haver blocat alguns canals russos a YouTube. L’autoritat reguladora russa Roskomnadzor i el Google mantenen una disputa latent sobre contingut, censura i emmagatzematge de dades durant anys, que es va agreujar arran de la invasió russa d’Ucraïna.

Irritat per la negativa de Google a blocar canals gestionats per mitjans independents i activistes anti-Kremlin a YouTube, Rússia va multar l’empresa amb cent milions de dòlars i va confiscar-ne els actius locals, cosa que l’obligà a declarar-se en bancarrota el 2022. Encara que essencialment Google havia abandonat el país, hi va deixar Gmail i YouTube funcionant, tot i que va eliminar les funcionalitats de publicitat i monetització de les quals molts activistes depenien per a obtenir finançament.

“A YouTube les veus independents i els periodistes hi han trobat una llar i una audiència. Per això hem treballat durament per mantenir YouTube disponible a Rússia, i alhora hem emprès accions per combatre la desinformació d’ençà que va començar la invasió russa d’Ucraïna”, diu un portaveu de YouTube.

Els mesos abans de la caiguda de la velocitat de YouTube a Rússia, la plataforma va prohibir més de tres mil canals russos vinculats a propagandistes pro-invasió i mitjans de comunicació controlats per l’estat, segons un report recent del Threat Analysis Group de Google. Entre aquests canals hi havia comptes de Shaman i Polina Gagarina, estrelles del pop russes que han donat un fort suport a la guerra a Ucraïna. Dies abans d’aquesta prohibició, havien estat sancionats per la Unió Europea.

Això va aïrar els censuradors d’internet russos. El regulador estatal va demanar al director general de Google, Sundar Pichai, que restaurés més de dos-cents canals de YouTube pertanyents a mitjans pro-Kremlin, agències governamentals i més figures públiques “que es manifesten en suport de la Federació Russa i les accions de les autoritats”. Alguns oficials russos han insinuat que les negociacions amb Google finalment havien fracassat. De fet, el legislador Aleksandr Khinxtein va dir a final de juliol: “YouTube veurà de primera mà que l’estat ha passat de les persuasions als passos concrets.”

“Voldria insistir-hi una vegada més: tot això que passa és conseqüència de la política antirussa del servei d’allotjament, que elimina constantment els canals de les nostres figures públiques (bloguers, periodistes, artistes), que tenen una posició que difereix del punt de vista occidental”, va dir Khinxtein en una publicació a Telegram. Roskomnadzor va atribuir l’alentiment a la falta de servei de l’equipament de Google, en lloc d’admetre cap acció per part seva.

“Va deixar Rússia. Va triar el procediment de bancarrota i aturà el suport a la infrastructura dels seus servidors de memòria cau a les nostres xarxes de comunicació”, ha dit el regulador en una declaració al diari RBC. YouTube ha respost que els problemes de connexió a Rússia “no són a causa de cap problema tècnic nostre ni d’accions preses per nosaltres”.

La restricció de YouTube podria limitar encara més l’abast de les veus independents entre els russos normals i corrents, especialment aquells que consumeixen sobretot contingut d’entreteniment però que ocasionalment descobreixen contingut polític pels algorismes de recomanació.

Activistes russos contra la guerra van escriure cartes obertes a Google, amb l’esperança de veure reinstaurada la monetització i la col·locació de publicitat en canals crítics amb el Kremlin per ajudar aquests projectes a sobreviure. La Fundació Anti-Corrupció, fundada pel difunt activista Aleksei Navalni, va informar d’una caiguda d’aproximadament el 40% dels ingressos després d’haver retirat YouTube la monetització dels seus canals. El mes de gener, el grup va enviar recomanacions de polítiques als reguladors americans indicant: “Hi ha una necessitat urgent de pressionar Google, principalment per fomentar la represa de la publicitat pagada dins Rússia com una de les principals prioritats, i adoptar un enfocament algorítmic transparent.”

“Per a molts russos, YouTube no és una plataforma per a compartir vídeos i prou; és un salvavides, un mitjà de supervivència que proporciona una font d’informació vital. La importància rau en la capacitat que té d’apoderar veus independents, oferint una alternativa als mitjans controlats per l’estat”, diu l’informe de l’organització. Kolezev, que va signar cartes adreçades a YouTube, diu que la decisió de l’empresa de mantenir el seu segment rus ha estat lloat pels dissidents del país, però que no hi ha hagut cap iniciativa per a ajudar la societat civil russa.

Experts en telecomunicacions entrevistats per The Washington Post van dir que, encara que els servidors locals de Google probablement es degradaran en el futur, les dificultats amb la velocitat de càrrega tenen relació amb el sistema de censura d’internet en constant expansió a Rússia. Durant els primers anys de governant, el president Vladímir Putin va prestar poca atenció a internet; es va moure contra els mitjans tradicionals i els va sotmetre a un control estricte.

A mesura que les autoritats russes prohibien i eliminaven metòdicament els llocs de notícies independents, YouTube, juntament amb Telegram, es va anar tornant una plataforma política que permetia a periodistes i a l’oposició de traspassar els discursos del Kremlin.

El govern rus va trigar a detectar l’amenaça, cosa que va permetre que dirigents de l’oposició com Navalni arribessin a milions de seguidors en línia i coordinessin protestes durant els anys 2010.

El 2018, Roskomnadzor va fracassar en l’intent de blocar Telegram, quan la plataforma es va negar a proporcionar dades d’usuaris i missatges a les autoritats. El 2020, la prohibició nominal va ser revocada, de manera que l’aplicació va funcionar amb normalitat, però Roskomnadzor va aprendre’n la lliçó i va començar a imposar eines més sofisticades per a controlar internet. També va impulsar lleis per a aconseguir l’objectiu de crear una “internet sobirana” i fer que Rússia fos independent de la xarxa global i de les grans tecnològiques americanes, tal com la Xina i l’Iran es van separar de la internet global.

Les xarxes privades virtuals, un túnel digital xifrat conegut comunament per VPN, van ser les primeres de ser eliminades. Les autoritats van prohibir-ne la majoria l’estiu passat, i han desaparegut de l’Apple Store de Rússia. “Això mostra com el Kremlin influeix en les grans corporacions tecnològiques per imposar la censura al país,” diu l’analista de telecomunicacions i activista per la llibertat digital Mikhaïl Klimarev.

Klimarev afirma que l’organisme de control del país va aconseguir fa poc aquesta capacitat mitjançant l’adquisició d’equips i programari especials que permeten de blocar un conjunt diferent de mètodes de comunicació utilitzats, en compte de blocar llocs web individuals. El 2022, Klimarev i un grup de periodistes van demostrar amb documents que aquest equipament era subministrat per empreses russes però muntat amb components –incloent-hi microxips– obtinguts a països com ara Israel, la Xina i els Estats Units.

Els gurus informàtics decantats cap a l’oposició van crear ràpidament múltiples eines per eludir els blocatges: de VPN de codi obert simples a instruccions per a resintonitzar els rúters domèstics per defugir el control del regulador. “Hi ha una guerra invisible entre la comunitat tecnològica i Roskomnadzor –diu–. Però aquest últim té molts, molts recursos, i ara cal sobretot prevenir que el govern rus obtingui equipament que permeti els blocatges.”

Klimarev preveu que Rússia caminarà cap al model de restriccions d’internet de l’Iran, on els pocs llocs web autoritzats es col·loquen a la llista blanca, les adreces prohibides a la llista negra, i una part significativa dels dominis –coneguts per “llista grisa”– són objecte d’interrupcions “intencionals”. “Si seguim la lògica de l’estat [rus], la parada següent serà l’Iran, amb YouTube i després Telegram també blocats”, diu.