Rússia i Ucraïna lluiten per una ciutat morta: la batalla d’Avdiivka

The Washington Post · Francesca Ebel i Serhii Korolchuk

Avdiivka, Ucraïna. Rússia i Ucraïna es troben una vegada més immergides en una ferotge batalla per controlar una ciutat que en realitat és morta.

Les forces russes han avançat gradualment cap al nord d’Avdiivka, uns cinc quilòmetres al nord de la capital regional ocupada de Donetsk, a l’est d’Ucraïna, amb l’esperança d’encerclar la ciutat i prendre el control d’un dels punts més ben fortificats d’Ucraïna al front.

L’escalada ferotge en la lluita recorda abominablement la batalla infernal per Bakhmut, que va durar mesos, en què van morir desenes de milers de soldats russos i ucraïnesos. La ciutat acabà gairebé arrasada i deixà poca cosa més que runa fumejant.

En resposta als ferotges atacs russos, Ucraïna ha resituat batallons de no pas menys d’una brigada al front sud d’Avdiivka. Això indica que Kíiv fa servir recursos que es poden centrar en la contraofensiva per expulsar els ocupants russos.

Les pèrdues a cada bàndol ja han estat nombroses.

Ucraïna assegura que Rússia ha perdut una quantitat significativa d’equipament militar en els atacs a Avdiivka. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va dir al primer ministre britànic, Rishi Sunak, que Moscou havia perdut una brigada completa de combatents. Però això no ha pogut ser verificat.

Avdiivka ha estat un objectiu des que Rússia va començar la guerra a Ucraïna el 2014, i té un valor estratègic més gran que Bakhmut, que Rússia va ocupar al maig.

Aquesta darrera dècada les forces russes han intentat repetidament d’encerclar la ciutat. Capturar-la podria obrir un front de cinquanta quilòmetres i crear una porta d’accés de Donetsk fins a unes altres ciutats, com Kostantínivka, al nord, que són clau per a l’objectiu de Putin de conquerir tota la regió de Donetsk.

En un paral·lelisme sorprenent entre Avdiivka i la batalla per Bakhmut, Zelenski va descriure dilluns la resistència de les forces ucraïneses a Avdiivka com “la força de tot Ucraïna”.

“Bakhmut resisteix!” es convertí en un crit de guerra nacional l’any passat, quan Kíiv va sacrificar milers de soldats en un intent estèril de mantenir el control de la ciutat. Encara avui es debat si va valer la pena, pel cost que va tenir.

El cap de l’administració militar d’Avdiivka, Vitali Barabaix, diu que aquests atacs recents de Rússia són diferents de tot allò que havia vist durant gairebé una dècada de lluita, per la quantitat de personal i equipament que desplega Moscou.

L’últim camí cap a Avdiivka des de territori ucraïnès passa per una línia d’arbres alts abans de girar cap al sud a l’entrada de la gegantina planta de productes químics de la ciutat. Abans, la planta era el cor econòmic d’Avdiivka, que tenia una població prebèl·lica de 32.000 habitants, però ara ha quedat destruïda i abandonada.

Les poques persones que es juguen la vida recorrent aquest camí –normalment, voluntaris que ajuden els 1.600 habitants que hi romanen– han de conduir de pressa. La setmana passada, un dron rus va llançar un explosiu sobre un camió que lliurava pa, i en va fer saltar el sostre. De manera miraculosa, el conductor va sobreviure.

Dimarts, mentre el personal de l’administració militar d’Avdiivka es dirigia ràpidament a la ciutat, tenia lloc una intensa batalla. Unes grosses columnes de fum fosc s’alçaven al cel al nord-est de la carretera.

Aquests darrers dies, les forces russes han avançat més enllà de Krasnohorivka, a cinc quilòmetres al nord d’Avdiivka, cap al ferrocarril de la ciutat.

Les imatges russes de la batalla mostren escenes terrorífiques de drons llançant granades sobre posicions ucraïneses mentre els soldats proven de refugiar-se desesperadament. Més tard, les tropes russes van plantar una bandera russa i una bandera soviètica al cim del revolt. Un soldat havia escrit “el revolt és nostre” a la bandera.

L’assalt renovat de Moscou a Avdiivka va començar el 10 d’octubre, quan Rússia va enviar-hi tres brigades, segons oficials ucraïnesos.

“Queda clar que l’exèrcit rus intenta d’agafar la iniciativa”, explica Michael Kofman, investigador principal al Programa de Rússia i l’Eurasia de Carnegie Endowment for International Peace.

“Capturar Avdiivka no millorarà significativament la seva posició. Però les forces russes tenen poques probabilitats de mantenir el seu impuls o d’assolir una gran ruptura”, diu Kofman.

Dimarts, l’administració va ser finalment capaç de portar subministraments a la ciutat durant una breu treva en els bombardaments.

El subministrament d’aigua de la ciutat es va tallar abans de la invasió russa; i el de l’electricitat, l’abril del 2022. Algunes parts de la ciutat són un paisatge lunar. Hi ha edificis que tenen forats gegants al mig. Uns altres han quedat en runes.

Avdiivka semblava que era a l’ull de l’huracà, dimarts. L’artilleria tronava cada pocs minuts, mentre Ucraïna atacava la perifèria nord-est de la ciutat, en un intent d’aturar l’avanç rus.

“Avui està una mica més tranquil”, ens va dir Barabash. “Podem veure que el seu exèrcit va reforçant les posicions. Creiem que aviat hi haurà una tercera onada en la seva ofensiva.”

Barabash i el seu equip són a la ciutat per documentar l’impacte de set atacs de míssils que van caure-hi durant la nit. Mentre parlava, les explosions sonaven a prop. “Això és un Zushka”, va dir, referint-se a un canó antiaeri ZU-23. “Hi deu haver un dron Orlan rus volant en algun lloc i proven de tombar-lo.”

Als afores d’Avdiivka, una unitat de la 59a brigada havia estat en la mateixa posició d’artilleria durant dotze dies consecutius, vivint en una trinxera subterrània fonda envaïda per ratolins.

El comandant, que es fa dir Benjamin, fumava un cigarret quan els russos van llançar una gran quantitat d’artilleria a les posicions properes. Benjamin es va ajupir i va buscar refugi.

“Passem la major part del nostre temps disparant als russos per frenar l’avanç, de manera que els nostres grups d’assalt puguin contraatacar i recuperar la nostra terra”, va dir Benjamin. “Em sembla que volien agafar Avdiivka ràpidament. I penso que només intenten de distreure’ns perquè despleguem més tropes aquí i no avancem en unes altres parts del front.”

A diferència del que passava a Bakhmut, els soldats ucraïnesos no estan atrapats en la lluita urbana a Avdiivka. Els habitants que hi queden viuen principalment sota terra i depenen totalment de l’ajut humanitari. Després d’una dècada de guerra, la majoria està acostumada a subsistir en unes condicions quasi apocalíptiques.

En un punt de distribució de la ciutat, els treballadors d’ajut estan visiblement esgotats. El local ha estat tancat durant una setmana a causa dels intensos bombardaments i la por que Rússia ataqués les cues de ciutadans que busquen ajuda.

A uns blocs de distància, Tetiana, de 56 anys, la darrera habitant del seu edifici, ha recollit reserves de llenya per a l’hivern que s’aproxima.

Tetiana, ex-encarregada de neteja, no vol ser una càrrega per als seus fills, que viuen a prop de Kíiv. Les escales i els passadissos que condueixen al seu apartament del tercer pis són plens de branques d’arbres, planxes de fusta i capses de cartó; qualsevol cosa per a cremar per fer front al fred. “A l’hivern, tot això s’acabarà ràpidament”, diu.

El seu apartament d’una sola habitació s’ha convertit en el seu refugi, ple d’aliments enllaunats i aigua. “Tothom té por”, diu. “Fins i tot les formigues tenen por.”

Vitalii Sytnyk, director de l’hospital, de 55 anys, i quatre treballadors mèdics, es van amagar als passadissos buits i foscos de l’antic hospital d’Avdiivka. Els pisos superiors de l’edifici ara són runes. El personal tan sols hi puja per captar senyal per a fer unes trucades breus i preuades.

Sytnyk ha viscut a temps complet a l’hospital d’ençà del març del 2022. Ara manté allò que queda de les habitacions, i fuma cigarrets amb pantalons de pelfa i sabatilles.

Davant la manca d’electricitat, l’hospital serveix com a punt d’estabilització. Els serveis d’emergència de la ciutat van deixar de funcionar fa temps. Els ferits són portats per voluntaris, en bicicletes o a peu.

Sytnyk, que va treballar a l’hospital durant 28 anys i diu que va passar alguns dels millors anys de la seva vida a Avdiivka, ha vist com una dècada de lluita ha canviat la ciutat. “Finalment, la gent va començar a amagar-se adequadament”, diu. “Però alguns s’han tornat lleugerament inestables mentalment. Quan comença el bombardament, la gent continua el seu camí, ja no els importa.”

Amb tot i això, Sytnyk pensa a quedar-se. “Els nostres nois es queden, i nosaltres també ens quedem.” I afegeix: “Encara hi ha el desig que Avdiivka aguanti, tot i que, sincerament, ja no sé què en queda, ara mateix.”

• Subscribe to the Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb