22.03.2025 - 21:40
The Washington Post · Francesca Ebel
Moscou, Rússia. Després del canvi dràstic en l’actitud de Washington envers Moscou, els influents “ultrapatriotes” russos han hagut de fer mans i mànigues per a donar sentit al sobtat desglaç de les relacions amb l’enemic més aferrissat de la nació.
En els tres anys transcorreguts d’ençà de la invasió d’Ucraïna, molts russos –i especialment aquells que han participat activament en el conflicte– han interioritzat la idea, promoguda per Putin i pels nacionalistes russos, que el país lluita en una guerra existencial contra un “Occident col·lectiu” encapçalat pels Estats Units.
En declaracions a The Washington Post, els membres de la “comunitat Z” –el nom amb què es coneix l’amalgama informal de soldats voluntaris, blocaires militars i influenciadors ultranacionalistes que defensen el sotmetiment total d’Ucraïna– asseguren, per exemple, que no acceptaran cap acord de pau que no impliqui la destitució del president ucraïnès Volodímir Zelenski i un canvi de govern a Kíiv.
A mesura que avancen les negociacions entre Rússia, Ucraïna i els Estats Units, Putin haurà de vigilar de prop aquest segment de la societat russa, especialment ben armat, que ha anat adquirint més força i influència en el transcurs de la guerra, com fa palès el breu motí de Ievgueni Prigojin, l’ex-cap del grup mercenari Wagner.
Els anomenats “turbopatriotes” han exercit un paper clau en la guerra. Molts han lluitat en el front, un sacrifici pel qual han estat àmpliament recompensats socialment o econòmica. Tot i que el Kremlin els ha considerat, durant anys, una font potencial d’inestabilitat i d’oposició al govern, Putin se n’ha servit per escampar la seva versió sobre el conflicte.
Alguns d’aquests “turbopatriotes”, tanmateix, també s’han erigit en uns dels pocs crítics contra Putin, amb conseqüències sovint imprevisibles. El motí de Prigojin i el seu Grup Wagner, que culminà en una breu marxa sobre Moscou l’any 2023, representà l’amenaça interna més greu a què el Kremlin ha hagut de fer front en la història recent de Rússia. La revolta finalment va ser neutralitzada, i Prigojin i els seus principals aliats van morir poc després en un accident aeri de circumstàncies sospitoses. Ígor Guirkin –ex-agent de l’FSB i una de les veus més crítiques amb la gestió que el govern ha fet de la guerra– va ser condemnat l’any passat per extremisme, i sentenciat a quatre anys de presó.
Un alt funcionari del Kremlin, que parla anònimament, admet a The Washington Post: “Sens dubte, hi haurà gent que no estarà contenta” amb la normalització del diàleg bilateral entre Moscou i Washington. I continua: “Parlem d’un segment molt, molt radicalitzat de la societat russa.” “Hi ha una part significativa de la societat que diu que no estarà satisfeta amb cap acord que permeti a Ucraïna de continuar existint com a estat”, afegeix.
En una publicació de fa poc a Telegram, Vladímir Pastúkhov –politòleg d’origen rus del University College de Londres– explicà que les divisions d’opinió entre el nacionalisme rus sobre un possible acord de pau podrien descloure en un desafiament més ampli contra la legitimitat de Putin.
“La ideologia del putinisme […] ha resultat ser un isòtop inestable que comença a desintegrar-se en partícules elementals”, escrigué. I afegí: “És previsible que, si l’acord [de pau] s’acaba tancant, aquest conflicte incipient esclati i es converteixi en un gran envit per a l’estabilitat del règim.”
Res a celebrar
Aquestes darreres setmanes, la “comunitat Z” i els ultranacionalistes russos han estat especialment crítics amb l’eufòria amb què gran part de la societat russa ha rebut les obertures de Trump cap a Putin, i més encara ara que la possibilitat d’un alto-el-foc s’ha posat sobre la taula.
Els blocaires militars i els influenciadors nacionalistes, tanmateix, consideren la proposta d’alto-el-foc “un intent de furtar la victòria a Rússia”, segons que escriu l’analista polític Serguei Màrkov, favorable al Kremlin.
“Què se suposa que ens hauria d’alegrar tant, de tot això?”, es preguntà l’escriptor nacionalista Zakhar Prilepin en una publicació a Telegram el mes passat, arran de l’eufòria a Rússia per la confrontació al Despatx Oval entre Zelenski i Trump.
I afegí: “L’única cosa que importa és què passarà amb l’exèrcit ucraïnès, què passarà amb l’Església Ortodoxa Russa a Ucraïna i de quin bàndol seran els soldats que es passejaran per Kíiv, Odessa, Khàrkiv, Kramatorsk i Kherson –unes ciutats que, segons la nostra constitució, formen part de Rússia.”
Dmitri Rogozin –un polític nacionalista que ara exerceix com a senador a la regió ucraïnesa de Zaporíjia, annexionada per Rússia– digué que aquells qui celebraven l’actitud de Trump amb Zelenski “o bé són ximples o bé són agents dels serveis d’intel·ligència estrangers”. L’únic objectiu dels Estats Units durant les negociacions de pau, assegurà, era apropiar-se dels recursos que corresponen a Rússia.
Un pacte amb el diable
El malestar també s’ha fet sentir en la comunitat ortodoxa russa, que al començament del conflicte es va afanyar a abonar l’argument, promulgat pel Kremlin, que la invasió formava part d’una guerra “civilitzadora” i “espiritual” contra un Occident decadent i satànic. L’entusiasme inicial per la millora de les relacions amb els Estats Units ha deixat pas, ben de pressa, a la preocupació.
Borís Kortxévnikov –presentador de Spas, un canal religiós de la principal cadena de televisió pública russa– escrigué a Telegram la setmana passada: “L’acord de pau, per als nord-americans, és un mer tracte. Per a nosaltres, és una guerra i un sacrifici per al futur de Rússia.” I afegí: “Em sembla repugnant la paraula ‘tracte’, que passa per alt el sacrifici rus i l’honor del nostre exèrcit.”
Aquest desdeny també es palpa a primera línia del front, on molts soldats russos creuen que han lliurat una guerra contra l’OTAN i els Estats Units, més que no pas contra els ucraïnesos –oimés després d’haver sofert en carn pròpia els estralls de les armes subministrades pels Estats Units a Ucraïna.
“La situació ha fet un gir de 180 graus”, diu un ex-combatent de Wagner que va perdre una cama al front l’any passat, i que parla anònimament per por de represàlies. “Però és tot teatre. Ningú no vol una Rússia forta, i menys els Estats Units.”
Tot per la victòria
Gaiduk, comandant d’una unitat de l’exèrcit rus que demana de ser identificat pel seu nom en clau, diu que a la majoria dels soldats russos no els importen les “ximpleries” que expliquen els mitjans de comunicació russos, i que tant ell com els seus soldats se centren en un únic objectiu: complir les ordres que reben.
“No tenim temps per a tot això, i no ens interessa. L’única cosa que volem és la victòria, la victòria i la victòria”, explica en una trucada telefònica. “Esclafarem aquest titella de Zelenski; alliberarem Kíiv, arribarem fins a Odessa i alliberarem les nostres terres natals”, afegeix.
Gaiduk forma part del batalló de voluntaris nacionalistes Rodnya, fundat l’any 2017 per Prilepin, l’escriptor i ex-soldat. “Si Putin, el nostre comandant en cap, demà anuncia que la guerra s’ha d’acabar, ho acceptarem. Ho acceptarem amb el cor trencat, és clar, però ho acceptarem: la guerra s’aturarà”, diu. “Però la meva opinió, com a soldat al front, és que si no aniquilem del tot aquesta escòria ara, els nostres fills heretaran aquesta guerra”, afegeix.
L’aspecte positiu de la guerra, continua Gaiduk, és que la societat russa ha tornat a ser allò que mai no havia d’haver deixat de ser.
“Putin abans era massa europeu, massa occidental. Ara vol tornar als orígens, al bressol de la civilització russa”, explica. I afegeix: “El nostre cap encarna per fi allò que sempre hem demanat: una Rússia independent, com a cultura i com a civilització; una Rússia veritablement eurasiàtica.”
Un ex-assistent de Putin explica que els nacionalistes de línia dura a l’exèrcit i als serveis de seguretat “veuen enemics pertot arreu”, però que tenen poca influència al si del Kremlin –i que de cap manera no podran impedir que Putin reprengui les relacions diplomàtiques amb Washington i hi negociï un acord de pau.
“Ningú al Kremlin no s’escolta de debò aquests grups –diu, parlant anònimament–. Els fan servir quan els necessiten per a fer propaganda, però en realitat tenen molt poca influència.”
Encara que hi hagi una petita possibilitat que cerquin d’esperonar l’oposició popular a un hipotètic acord de pau, aquests radicals representen una minoria dins la societat russa. Ho diu Aleksei Venedíktov, redactor en cap de l’emissora de ràdio Ekho Moskvi. La majoria dels russos, explica, són indiferents al conflicte, i donaran suport a qualsevol decisió que prengui Putin.
“La pregunta sempre ha estat: per què lluitem? I contra qui? Ara s’ha tornat a posar de manifest que no lluitem contra ningú, sinó que lluitem per a refermar el nostre lloc sota el sol, sota la lluna, sota el cel”, sentencia.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
