Rússia és massa petita per a guanyar

Si mirem el mapa, Rússia, que s’estén per onze zones horàries, sembla destinada a aixafar Ucraïna, un país molt més petit. Però, tal com ha vist el món aquestes darreres tres setmanes, la lluita no és tan desigual com el president rus, Vladímir Putin, probablement va pensar que seria. De fet, hi ha raons de pes per a pensar que Rússia acabarà perdent la guerra desencadenada per Putin.

Això és perquè, des d’una perspectiva econòmica, Rússia no és en absolut un país gran. Segons el Fons Monetari Internacional, l’any 2021 el PIB rus ascendia a 1,7 bilions de dòlars. Això és tot just el 10% del PIB de la Unió Europea; és a dir, la producció combinada de Bèlgica (620 mil milions de dòlars) i els Països Baixos (1,1 bilions de dòlars).

Amb una economia tan petita, Rússia amb prou feines està preparada per guanyar una guerra contra un país que lluita contra les seves forces amb dents i ungles, i molt menys per ocupar aquest país –i enfrontar-se a una insurrecció decidida– durant un període prolongat. Avui, Rússia gasta uns 62.000 milions de dòlars anuals (el 4% del PIB) en el seu exèrcit. Això és només el 8% del que gasten els Estats Units, i no és prou per a sostenir un esforç de guerra intens i prolongat.

Però augmentar la despesa militar no és una bona opció per a Rússia, perquè aquesta despesa no és econòmicament productiva. La compra de tancs i avions de combat no comportarà ni un ruble addicional de producció en el futur i és probable que desplaci la inversió productiva, com ara en maquinària. Com més gasti Rússia en la seva guerra, més petita serà, probablement, la seva economia en el futur.

No hi ajuda que l’economia de Rússia estigui també subdesenvolupada, amb una estructura que és més pròpia del món en desenvolupament. Els béns manufacturats (maquinària, equips de transport, electrònica, productes químics i productes farmacèutics) representen aproximadament dos terços de les importacions de Rússia, mentre que les matèries primeres i l’energia (gas i petroli cru) representen el 80% de les seves exportacions.

Com que els ingressos de les exportacions de productes bàsics estan subjectes a grans fluctuacions, això deixa Rússia en una posició econòmicament vulnerable. És cert que abans de la invasió, els alts preus de l’energia i les matèries primeres van permetre a Rússia d’acumular més de 600.000 milions de dòlars en reserves internacionals (en dòlars dels EUA, euros, lliures esterlines i or) i van reforçar els ingressos pressupostaris del govern. Però, finalment, els preus tornaran a baixar, amb la qual cosa es redueix el pressupost de Rússia.

Mentrestant, els països occidentals han congelat la meitat de les reserves internacionals de Rússia. Això assenyala una altra font de fragilitat econòmica russa: els EUA i Europa, i no pas les economies subdesenvolupades com Rússia, controlen el sistema financer mundial. Com a resultat, les reserves que havien de sostenir la guerra de Putin s’han convertit en un passiu.

Sens dubte, el govern de Rússia podria alliberar recursos per a la despesa militar reduint la despesa en altres àrees. Però la majoria dels russos ja viuen en una pobresa relativa. Després de tot, tenint en compte la població molt més gran de Rússia, el PIB per càpita només és una cinquena part del nivell de Bèlgica i els Països Baixos. Si Putin submergeix encara més els russos en la pobresa en la recerca de les seves ambicions imperials, el sentiment popular podria girar-se contra seu, i debilitaria la seva dictadura.

Les sancions occidentals ja passen factura als russos corrents. I amb l’escassa oferta de béns de consum, la inflació augmentarà bruscament, cosa que farà créixer la temptació de controlar els preus. Però el resultat d’aquest moviment seria l’escassetat i el racionament, una característica de la vida a la Unió Soviètica que Putin no té gens d’interès a reviure.

Tot i que Rússia és una economia petita, subdesenvolupada i fràgil, conserva dues fonts importants de poder. Les mateixes exportacions d’hidrocarburs i de matèries primeres que deixen el pressupost de Rússia vulnerable a l’impacte dels preus donen al país una influència política important sobre els països importadors, inclosos els països d’Europa. Si Rússia tallés avui el subministrament de gas a Europa, alguns països patirien molt a curt termini. Per exemple, el gas rus va representar al voltant del 65% de totes les importacions de gas d’Alemanya i el 45% de les d’Itàlia el 2020.

Però a la llarga, Rússia patiria encara més. La guerra d’Ucraïna ja ha empès la UE a presentar un pla per a posar fi a la seva dependència del gas rus, tant amb noves fonts d’importació com avançant en la transició cap a l’energia neta. Amb això, la principal font d’ingressos estrangers de Rússia es reduirà dràsticament.

La segona font d’energia russa és l’arsenal nuclear més gran del món. Les armes nuclears no donarien la victòria en una guerra convencional, però podrien destruir un país en un batre d’ulls. Això ens porta a una pregunta aterridora: què farà Putin quan s’adoni que no pot guanyar la guerra a Ucraïna per mitjans convencionals?

Paul De Grauwe és catedràtic d’Economia Política Europea de l’Institut Europeu de la London School of Economics.

© Project Syndicate 1995–2022