05.04.2024 - 21:40
The Washington Post · Isabelle Khurshudyan i Kostiantyn Khudov
Kíiv, Ucraïna. Un soldat ucraïnès lluitava contra els russos al camp de batalla quan uns agents russos van anar a cercar els seus pares a Zaporíjia, a la Ucraïna ocupada. Van segrestar-los i torturar-los, segons que expliquen fonts del servei de seguretat ucraïnès. Va ser aleshores que un dels agents russos es va posar en contacte amb el soldat ucraïnès per oferir-li un ultimàtum: o bé canviava de bàndol i passava a ser un espia rus, o bé els seus familiars patirien encara més.
Finalment, el soldat va acabar acceptant de col·laborar amb Rússia, segons el Servei de Seguretat d’Ucraïna (SBU). Seguint instruccions del seu superior rus, el soldat va fer plans per contaminar l’aigua del complex de bugaderia emprat pels seus superiors amb una substància verinosa. L’agència va aconseguir d’aturar el complot a temps i va detenir el soldat, que ha estat acusat de traïció i s’enfronta a cadena perpètua.
Tanmateix, l’incident exemplifica una de les tàctiques que els serveis de seguretat russos fan servir com més va més per reclutar ucraïnesos.
El pla original de Moscou era que els seus agents s’infiltressin a les esferes d’influència de la societat ucraïnesa abans de la invasió i, una volta llançat l’atac, prenguessin el poder d’Ucraïna de dins. Però la major part d’aquests infiltrats van ser detectats i neutralitzats per les forces de l’ordre ucraïneses o bé van fugir pel seu compte durant els mesos immediatament després de la invasió russa.
Ara, més de dos anys després del començament la guerra, la xifra d’ucraïnesos amb simpaties pro-russes –particularment en posicions d’influència– disposats a ajudar Moscou és molt més baixa.
Vídeos, documents i missatges de text facilitats a The Washington Post per funcionaris de l’SBU i revelen que, en molts casos, els russos recorren a l’extorsió per obligar els ucraïnesos a treballar-hi i tot sovint n’amenacen familiars que encara viuen sota l’ocupació russa o bé que han estat empresonats per l’exèrcit rus.
The Washington Post no identifica els funcionaris de l’SBU pel nom perquè publicar-los els pot posar en perill tant a ells com als seus familiars que viuen sota l’ocupació russa o bé són presoners dels russos.
Encara que alguns dels ucraïnesos reclutats pels russos tenen accés a alts càrrecs i a informació valuosa, com ara el soldat de Zaporíjia, molts són gent corrent sense formació ni experiència en espionatge.
Però, en una guerra en què les línies del front pràcticament no s’han mogut en aquest darrer any, qualsevol dada pot ser un avantatge clau.
El soldat ucraïnès –la identitat del qual l’SBU no ha revelat– es va comunicar amb algú del Servei Federal de Seguretat rus (FSB) mitjançant l’aplicació de missatgeria xifrada Telegram. En els missatges de text que l’SBU ha fet públics, l’agent de l’FSB demanava al soldat informació sobre la seva unitat militar: quines eren les seves tasques i qui formava part de l’estructura de comandament; també li demanà fotografies de les seves posicions.
“No hem de demanar aquesta mena d’informació que no hem de saber necessàriament”, va respondre-li el soldat en un dels missatges. “Pot aixecar sospites”, va afegir.
“Tu no has de demanar res”, va respondre-li l’oficial de l’FSB. “Fes fotografies del material que té la teva unitat.”
L’extorsió no és pas un recurs nou per als serveis de seguretat russos, però sí que s’ha generalitzat a mesura que Rússia ha anat ocupant aproximadament un 20% d’Ucraïna i ha empresonat milers d’ucraïnesos. Funcionaris de l’SBU expliquen que els russos envien fotografies i vídeos dels presoners de guerra als seus familiars, en què sovint apareixen amb una pistola al cap.
Una de les víctimes d’aquestes amenaces va ser la Iana; la seva mare treballava de guàrdia fronterera a la regió nord-oriental de Khàrkiv quan Rússia va envair el país, i va ser empresonada immediatament després de la invasió. Però mesos després la Iana va començar a rebre missatges estranys del número de la seva mare.
Al començament, la persona a l’altra banda del telèfon era educada, explica la Iana, i prometia que no farien mal a la mare. Però, en canvi, li demanava informació i li demanava si havia vist cap equip militar pel seu barri de Khàrkiv.
El to va canviar quan la Iana va deixar de contestar. “Els russos estan enfadats”, deia un missatge. La Iana va rebre aleshores una trucada de la seva mare, que li va dir que havia de respondre els missatges. “Va dir que la seva vida en depenia”, explica la Iana.
La mare de la Iana finalment va ser alliberada, i va deixar de viure sota l’ocupació després de la reconquesta d’Ucraïna de la major part de la regió de Khàrkiv el setembre del 2022.
Però, en uns altres casos, els russos s’han endut presoners ucraïnesos durant la retirada. Un dels quals era un home gran. Mesos després de ser segrestat, el seu fill va rebre un missatge de Telegram d’un número desconegut amb una fotografia seva. El remitent va esborrar el missatge segons després. The Washington Post no l’identifica perquè el seu pare continua essent presoner dels russos.
“Se’l veia tan magre, com si hagués estat en un camp de concentració”, diu. El següent missatge que va rebre deia: “Si vols que el teu pare visqui, treballaràs per a nosaltres.”
El fill, aleshores, va demanar-los un temps per a pensar-s’ho. L’SBU, mentrestant, es va assabentar de l’objectiu els russos i es va posar en contacte amb l’home abans no pogués passar cap informació al bàndol enemic. Ara, l’SBU en supervisa les comunicacions amb els russos i li dicta les respostes perquè sembli que hi coopera.
Si l’SBU no hagués intervingut, el fill explica que hauria fet allò que els russos li haguessin demanat. Ara viu amb por, preocupat que els russos descobreixin que parla amb les forces de seguretat ucraïneses.
“Tot va ser un xoc”, diu. “No sabia què dir-los perquè no li fessin mal.”
Fins i tot en cas que acceptin cooperar amb els russos a causa d’extorsions brutals, els ucraïnesos que espien per a Rússia s’enfronten a penes de presó molt llargues.
Un oficial de contraespionatge de l’SBU que ha investigat aquests casos diu que sent pena pels amenaçats, però recorda que han de posar-se en contacte amb les autoritats ucraïneses sempre que els serveis especials russos provin d’extorsionar-los.
Si ho fan, diu que seran tractats de víctimes, i no pas de traïdors. “Si no, han d’entendre que les seves accions són subjectes a responsabilitat penal”, afegeix.
Tanmateix, alguns ucraïnesos no necessiten que els pressionin per trair el seu país. Dmitrio Logvinov, de seixanta anys, era russòfil d’ençà de feia molt de temps, segons el seu pare, tot i haver nascut i viscut tota la vida a Khàrkiv. De fet, el 2009, fins i tot va obtenir la ciutadania russa.
Quan va començar la invasió, Logvinov es va posar en contacte amb un cosí, que havia estat militar de l’exèrcit rus a Belgorod, a l’altre costat de la frontera, i es va oferir a ajudar els invasors. El cosí, al seu torn, va posar-lo en contacte amb “Maksim”, que es va convertir en l’enllaç de Logvinov amb l’FSB. Una vegada, Logvinov va enviar a en Maksim un vídeo en què parlava de l’oratge meravellós que feia a Khàrkiv mentre, darrere seu, cremava un edifici a causa de l’impacte d’un míssil: era la confirmació, per als russos, que havien aconseguit l’objectiu.
Logvinov va ser detingut per l’SBU poc després. A les portes d’un tribunal de Khàrkiv, en què Logvinov era jutjat per traïció, el seu pare Eduard va marcar el número d’en Maksim, l’encarregat. Però ell no va respondre.
Un funcionari de contraespionatge de l’SBU li havia facilitat el número. El veritable nom de “Maksim” era Andrei Salitsev, segons l’SBU. Salitsev havia assegurat a Logvinov que Rússia el protegiria fins i tot si el capturaven, segons que explica el seu pare. Però després de la detenció de Logvinov, Salitsev va deixar de respondre als missatges.
L’agent de l’SBU va donar a Eduard el número de la mare de Salitsev i va animar-lo a trucar-li. Potser ella podria fer arribar un missatge al seu fill, diu l’agent. Ella sí que va respondre.
“La seva única sortida, ara, és que Rússia intenti de fer un intercanvi de presoners per ell”, va dir Eduard a la dona. “Treballava per a Rússia i tenia contacte amb el vostre fill, que era el seu agent. Podeu dir al vostre fill que ajudi a impulsar aquest procés des del costat rus?”
“Quin és el cognom d’Andrei?”, va demanar aleshores Eduard a la dona.
“No t’ho diré”, va respondre ella. “S’enfada amb mi si ho dic; diu que no hauria de dir-ho a la gent”, afegí.
“És Salitsev?”, va replicar-li Eduard.
“Doncs sí”, va respondre ella. I va afegir que era “en un altre país”, i que pràcticament no hi havia tingut contacte en els darrers sis mesos.
Menys d’una setmana després de la trucada, Logvinov va ser condemnat a quinze anys de presó per traïció.
“Quan aquesta gent ha estat detinguda, se n’obliden”, diu l’oficial de l’SBU, que parla amb condició d’anonimat en compliment dels protocols dels serveis de seguretat. I afegeix: “Els russos, simplement, cerquen algú altre.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
