22.02.2022 - 17:10
|
Actualització: 22.02.2022 - 18:10
El president rus, Vladímir Putin, ha anunciat el reconeixement de la República Popular de Donetsk i de la República Popular de Lugansk. La decisió és la ratificació del projecte de llei aprovat per la Duma Estatal, la cambra baixa de l’Assemblea Federal de Rússia, de reconèixer aquests territoris pro-russos que s’han declarat independents d’Ucraïna. Immediatament després, Putin ha ordenat a l’exèrcit rus de desplegar-se en aquestes dues repúbliques que Rússia ja considera independents i que són situades dins els límits territorials d’Ucraïna reconeguts internacionalment.
Ucraïna ha reaccionat demanant una reunió immediata del Consell de Seguretat de l’ONU, que s’ha fet aquesta matinada. Els països occidentals han condemnat unànimement la decisió russa i han acordat sancions econòmiques contra Donetsk i Lugansk. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’ha adreçat al país de matinada per dir que Ucraïna considera l’acció russa una violació de la sobirania nacional i per afirmar que el seu país “no té por de res ni de ningú”.
Les quatre situacions possibles d’una guerra contra Ucraïna
Putin ha repetit que aquests territoris han format part històricament de Rússia i ha avisat que “el millor que podria decidir Ucraïna és que no entrarà a formar part de l’OTAN”.
La República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk, situades a l’extrem oriental d’Ucraïna, s’escindiren unilateralment del país l’any 2014, durant la revolució de Maidan. Si bé no les reconeixia formalment, el règim rus ha ofert ajuda econòmica i militar a sengles governs d’ençà que proclamaren la independència.
Rússia té desplegat un contingent de tropes important a la conca del Donbass, a la frontera est d’Ucraïna, a tocar de les repúbliques de Donetsk i Lugansk. El conflicte en aquest territori es va intensificar la setmana passada, amb bombardaments i evacuació de civils. Moscou també ha enviat efectius al sud de Bielorússia, una frontera que és molt a prop de Kíev. Per una altra banda, l’OTAN i els Estats Units han reforçat el desplegament militar al flanc oriental d’Europa, especialment a la mar Negra, a la mar Bàltica, a Romania i a Bulgària.
La proclamació de les repúbliques al Donbass
La situació d’Ucraïna havia estat força estable d’ençà de la independència i fins al 2013, tot i que la població del sud-est del país és de majoria russòfona. Però el novembre del 2013 tot va canviar: van esclatar grans manifestacions pro-europees a Kíev, per a demanar que Ucraïna abandonés l’esfera russa i s’acostés a la Unió Europea i a l’OTAN. El 16 de març de 2014, el president pro-rus d’Ucraïna se’n va anar del país. Tot seguit es va organitzar un referèndum d’autodeterminació a Crimea que va resultar favorable a la integració a Rússia.
A l’abril, una part de les repúbliques de Donetsk i Lugansk, frontereres amb Rússia i amb una forta població russa, van proclamar la independència i van proposar d’unir-se a Rússia, fet que originà a una guerra amb l’exèrcit ucraïnès. A l’agost tropes russes van entrar en territori ucraïnès adreçant-se cap a Mariúpol, però al cap d’un mes es va signar un tractat de pau a Minsk, que no ha acabat de ser mai respectat.
El Kremlin acusa Ucraïna de la situació del Donbass
Putin ha pres la decisió l’endemà de tenir una conversa telefònica amb el president francès, Emmanuel Macron, en què van acordar de treballar per aconseguir un alto el foc al Donbass.
Una de les principals demandes de Putin era que s’implantés el protocol de Minsk, del 2015, que havia de posar fi a la guerra a la regió i en què les autoritats ucraïneses es comprometien a promoure una reforma constitucional que inclogués l’autonomia per a Donetsk i Lugansk. La reforma seria molt impopular a Ucraïna i no s’ha arribat a emprendre mai. La decisió de Putin trenca ara el marc de l’acord de conflicte congelat d’ençà del 2015.
El senat rus autoritza el govern a desplegar tropes a l’estranger
El Consell de la Federació Russa –la cambra alta del parlament rus– ja ha autoritzat per unanimitat el desplegament de tropes a l’estranger. Valentina Mativenko, presidenta de la cambra, ha justificat l’aprovació de l’enviament de tropes per l’objectiu “d’establir la pau al Donbass”. “Està dirigit a aturar la guerra civil sanguinolenta, evitar més bombardaments d’assentaments pacífics i civils, i crear les condicions normals per a la vida de les persones i garantir-ne la seguretat”, ha dit.
