01.06.2019 - 21:50
|
Actualització: 01.06.2019 - 22:31
Just l’endemà d’haver-se tancat el fructífer Simposi sobre Paisatge, Agricultura i Dona al Priorat, la plataforma digital LaConca5.1, dirigida per Leandre Romeu, al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí va obrir el sisè cicle Visions amb un debat sobre Ruralitats. Hi van participar la veterinària i escriptora María Sánchez; la viticultora de la Terra Alta Pili Sanmartín; la pastora Pebbels Gimenez, vinculada a Ramaderes de Catalunya; Mireia Font, impulsora de Casa Leonardo i els projectes el Cinquè Llac i Gratitud Pallars; Gemma Flores-Pons, fundadora de la cooperativa l’Aresta; Jordi París, de Concactiva; i Gemma Carbó, directora del museu.
El debat va ser ric i intens, i va fer aflorar una realitat feta de petits projectes amb valors compartits, que mostren i demostren que la vida al camp avui és plena de transformació social, cultural i ambiental. Són projectes impulsats per dones, arrelats al feminisme, que treballen amb els principis de cooperació, solidaritat, justícia social, preservació del medi, sobirania alimentària i defensa del territori. Un territori que es vol de petita escala, sostenible, que permeti una vida digna a la pagesia, que pervisqui i que tingui relleu generacional. El debat va fer aflorar projectes i idees que són mostres inequívoques de transformació, maneres de viure que recuperen conceptes de la pagesia antiga, però que, entesos i viscuts partint de l’avui, constitueixen noves formes de vida, contemporànies i d’avantguarda. El debat es va enregistrar en vídeo i el podeu recuperar íntegre.
El debat tenia la virtut de fer néixer d’experiències vitals que es desenvolupen actualment, que són vives, que caminen cap al futur amb el desafiament de fer-les possibles, amb entrebancs, errors i encerts, però amb uns valors que les sostenen del tot esperançadors. Per això és interessant de presentar les ponents i deixar que el lector s’endinsi en el debat.
Maria Sánchez, veterinària de camp i escriptora. Nascuda a Córdoba el 1989, la seva família prové de la Sierra Norte de Sevilla. Col·labora en diferents mitjans parlant de literatura, cultura, feminismes, ramaderia i món rural. Col·labora a Carne Cruda Radio amb la secció ‘Notas de campo’. El 2017 va publicar el seu llibre de poemes, Cuaderno de campo (La Bella Varsovia), però és amb Tierra de mujeres, una mirada íntima i familiar al mundo rural (Seix Barral, 2019) que fa eclosió. L’any vinent publicarà Almáciga, un nou llibre que neix del seu projecte Semillero de palabras.
Pili Sanmartín, viticultora a la Terra Alta al celler familiar Bárbara Forés. Nascuda a Gandesa el 1982. Sommelier. Diplomada en educació social i màster d’estudis sobre dones, gènere i ciutadania. Activista cultural i social, és una de les fundadores de l’Ateneu Popular la Pastora, que va néixer fa un any, un espai col·lectiu per a cercar unes altres maneres (‘unes altres òptiques’, en diuen) d’habitar el món rural. Avui, una de les grans batalles de Pili Sanmartín a l’Ateneu Popular la Pastora és la lluita contra la massificació eòlica de la Terra Alta.
Pebbels Gimenez és pastora. Forma part de Ramaderes de Catalunya. Va néixer a Igualada el 1993. Quan comptava tretze anys, amb la família, se’n va anar a viure a l’Albi, en una cabana sense aigua ni llum. Els seus pares van formar part de la penúltima onada de neorurals. La Pebbels ha decidit de viure del camp i ser ramadera. Treballa de pastora per a uns altres ramaders i en una granja-escola a Juneda. A casa té vuit ovelles i vuit cabres per a l’autoconsum. Treballa de manera autosuficient, fent producció ecològica, de permacultura i biodinàmica.
Gemma Flores-Pons és una de les fundadores de la cooperativa l’Aresta, amb seu a Santa Coloma de Queralt. És un projecte agro-ecològic, cooperatiu, autogestionari, que té per objectiu promoure l’agroecologia, la sobirania alimentària, la cooperació social i un món rural viu. Per exemple, ha creat una fleca que abasteix de pa pobles i masos que no en disposen; treballen en l’educació, la recerca i la dinamització local. Forma part de l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona, que agrupa més de cinquanta entitats. La Gemma Flores-Pons és nascuda a Barcelona el 1985 i, abans de traslladar-se a la Conca de Barberà, la seva vida es desenvolupava a Sant Quirze del Vallès.
Mireia Font és la fundadora de Casa Leonardo, una casa rural a l’entrada de la Vall Fosca. Va néixer a Senterada el 1975. Treballa en el turisme sostenible. Va crear el Cinquè Llac, una ruta circular de senderisme responsable i sostenible, en cinc etapes, pel Pirineu de Lleida. El darrer projecte que ha engegat es diu Gratitud Pallars, que gira al voltant de la cura del paisatge rural a partir del voluntariat. El camp d’acció de Mireia Font és la responsabilitat social i turística.
Gemma Carbó és l’actual directora del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Nascuda a Girona el 1967. Doctora en Ciències de l’Educació, és especialista en cultura i desenvolupament. Va ser directora de la Càtedra UNESCO de polítiques culturals i cooperació. Ha passat pel Museu d’Arqueologia a Empúries i el Museu del Cinema de Girona. És presidenta de ConArte Internacional, que mira de vincular l’art i l’educació.
També va participar en el debat Jordi París, director de Concactiva. És nascut a Montblanc el 1970. Concactiva és un organisme de desenvolupament local de la Conca de Barberà, que depèn del Consell Comarcal. Fomenta el desenvolupament econòmic, ocupacional i social de la comarca. Posa a disposició diferents vivers d’empreses especialitzades: celleristes, espai cuina, cava…
Al llarg del debat van aparèixer qüestions com ara la necessitat de no comprar i vendre el territori, sinó de compartir-ne els valors; es van preguntar quin medi rural volem; van aparèixer noves formes de governança i la relació de la pagesia amb les institucions, sovint difícil. Es va manifestar un enfrontament entre món rural i món urbà, com els pobles han agafat mals hàbits de les ciutats, i es va evidenciar que és la ciutat que explica la vida rural i que es legisla amb desconeixement. Es va parlar sobre les equívoques polítiques de la PAC, que donen subvencions que es carreguen la biodiversitat i alteren els valors del paisatge. També es va parlar del fet d’anar-se’n del món rural i de tornar-hi, de la manera com l’accés d’internet al camp facilitaria que el jovent hi restés i permetria de repoblar les zones rurals amb joves que exerceixen unes altres professions també. Es va parlar de l’accés a la terra i en quines condicions, del turisme sostenible… (el debat sencer).
