Rumors, rumors, rumors…

Quan passa res d’important, sobretot si hi ha incertesa, és inevitable que els rumors es propaguen compulsivament. Els rumors corren sempre com la pólvora i per això són tan eficaços.

Ahir n’hi hagué un exemple de manual. Al matí es va anunciar que el concurs per a la provisió d’urnes del referèndum s’havia declarat desert. No és habitual, això, però sí que és freqüent. Quan una administració convoca un concurs, pot restar desert perquè cap empresa de les que s’hi han presentat no compleix les condicions requerides. Però això no vol dir que el govern ja no puga adquirir urnes: les comprarà per uns altres procediments.

És evident que hi ha empreses al nostre país, i al veí, amb prou capacitat per a fer urnes i superar tranquil·lament el concurs. I, per tant, hem de pensar que si aquestes empreses no s’hi han presentat és perquè tenen por de les amenaces del govern espanyol. És preocupant que el govern català no haja estat més eficaç a l’hora d’aconseguir que el concurs arribe a bon port. Però el món és ple de proveïdors i de possibilitats. Ahir, per exemple, us vam explicar en aquest article com comprar vuit mil urnes a la Xina i tenir-les ací al cap de vint dies. Això no serà cap problema.

Amb tot, la polèmica es va desfermar, en bona part perquè el govern no va tant a l’una com és desitjable. La compra de les urnes i el vot dels catalans a l’estranger enfronta alguns consellers amb alguns altres, no sempre respectant la línia de divisió de partits, per cert. La CUP es va manifestar estranyat pel que havia passat, una estranyesa certament compartida per moltíssima gent. I, enmig de tot plegat, una reunió normal i corrent es va projectar de sobte com una cimera.

Un dimarts de cada dos, a palau, es troben els partits, el govern i les associacions per a fer el seguiment del referèndum. La reunió d’ahir era de les habituals, programada de fa dies. Però algú va fer córrer la brama que era una cimera d’urgència. No és la primera vegada que una part del govern converteix aquestes reunions ordinàries en alguna cosa més, generalment per tapar una crisi interna. Ja va passar per Setmana Santa, amb tot aquell espectacle lamentable de les filtracions d’un sopar a Manresa. Els cicles informatius d’avui dia es basen a tapar una notícia amb una altra notícia. Ho entenc, per tant, encara que no m’agrade.

Però al final del dia, com es va comprovar, la cimera ja era una reunió normal, el procés de compra d’urnes seguia el seu camí, les picabaralles dins el govern no s’havien fet més grans del compte i el dia 4 continuava al calendari marcat com el dia en què ens explicaran tots els detalls sobre la votació que farem el primer d’octubre.

Que les coses es podrien fer millor? Sí. Que no cal tant de nervi ni tanta especulació? També. Però el món, i el país, són així. I val més que tots ho tingueu en compte abans de córrer una altra vegada, traient un pam de llengua, darrere de l’últim rumor.

[Bon Dia] –Avui a dos quarts de vuit del vespre Germà Bel conversarà amb Pere Cardús en un acte obert al públic a l’Espai VilaWeb, a la redacció del diari. Aquests dies tan excitants i interessants, la veu de tots dos és un referent i per això us recomane que, si podeu, vingueu a veure-ho.

–Aquest vespre, a les deu, tots els subscriptors de VilaWeb rebreu un correu amb la primera edició de VilaWeb Paper, el nou producte que hem preparat per recuperar la pausa i el context informatiu que tenien els vells diaris en paper. Recordeu que per a descarregar-lo necessiteu el correu electrònic i la contrasenya que us identifica com a subscriptors. Si per algun motiu no la teniu, demaneu-la durant el dia d’avui a suport@mesvilaweb.cat. Si encara no en sou subscriptors, recordeu que podeu fer-vos-en des d’aquesta pàgina.

–Avui que se celebra a tot el món el dia dels drets LGTBI, hem volgut recordar una preciosa història. S’origina en la carta d’un home alemany al seu company que va morir al front de Rússia durant la Primera Guerra Mundial, una carta que va canviar de dalt a baix la visió del moviment pels drets dels homosexuals. Els gais veterans van reivindicar el seu dret d’estimar, després d’haver exercit l’obligació de combatre, van abandonar l’obsessió per saber si eren normals o no i van començar a reclamar uns drets que ningú no els podia negar.

–Segons que explica la ràdio nacional sueca, Suècia ha aconseguit un pacte entre tots els partits per a restringir molt –prohibir, de fet– la venda d’armes a països que són una dictadura o que atempten contra els drets humans. L’acord serà aprovat demà al parlament. Fins on arriba la meua memòria és el primer d’aquesta classe, amb el qual un país renuncia a guanyar diners, molts en el cas de Suència, venent armes de guerra.