Rull marcarà el calendari de la investidura amb l’anunciat retorn de Puigdemont

Si els començaments de legislatura fossin un joc amb dues parts, es podria dir que Junts ha guanyat la primera i que el PSC no ha tingut cap més alternativa que donar-se per vençut i centrar tots els esforços en la segona. El candidat de Junts, Josep Rull, ha estat elegit president del Parlament de Catalunya, i els independentistes han aconseguit la majoria de la mesa, quatre dels set llocs, amb els vots de Junts, ERC i la CUP. El PSC i els Comuns, per no tancar definitivament cap porta a la investidura de Salvador Illa, han evitat una operació semblant a la que va dur Jaume Collboni a la batllia de Barcelona i que hauria donat, aritmèticament, la presidència de la cambra al PSC, però que hauria complicat encara més que ERC pogués arribar a facilitar l’elecció d’Illa. Acompanyaran Rull a la mesa del parlament Raquel Sans, d’ERC, com a vice-presidenta primera; David Pérez, del PSC, com a vice-president segon; Glòria Freixa, de Junts, com a secretària primera; Juli Fernández, d’ERC, com a secretari segon; Rosa Maria Ibarra, del PSC, com a secretària tercera; i Judit Alcalá, del PSC, com a secretària quarta.

Els Comuns havien assegurat del dret i del revés que no pactarien amb el PP. I anunciant que s’abstindrien en la votació clau, han evitat que un moviment del PP per impedir una presidència del parlament independentista compliqués els plans d’Illa. També ERC i la CUP han evitat de confirmar l’acord amb Junts fins a última hora per esquivar un moviment inesperat del PP o fins i tot de Vox, que poc abans del ple ha descartat de donar suport a la candidata del PSC a la presidència, Sílvia Paneque. Els socialistes van arribar a proposar a ERC que presidís el parlament, però no se’n van sortir. L’opció per una mesa “antirepressiva” d’Esquerra no podia incloure el mateix grup que va demanar empara al Tribunal Constitucional perquè anul·lés el vot telemàtic de Lluís Puig. Però el PSC sí que ha mantingut una entesa amb els Comuns. Plegats no solament han esquivat que el PP votés Paneque, sinó que han facilitat que els socialistes obtinguessin dues secretaries de la mesa i que el PP n’hagi restat fora.

La possibilitat d’una repetició electoral no s’ha esvaït. Dins Junts moltes veus es resistien a acceptar que ERC tingués la presidència de la cambra. El partit de Carles Puigdemont tindrà moltes dificultats per a aconseguir el seu propòsit de restituir el president a l’exili –perquè ha de lligar una abstenció del PSC i el suport d’ERC i la CUP– però amb la presidència de la cambra controlarà el calendari dels intents d’investidura. No és pas poca cosa. Puigdemont va prometre de tornar a Catalunya per assistir al primer debat d’investidura i el paper del president del parlament serà molt important durant les setmanes i els mesos que vindran. Per començar, Rull haurà d’obrir consultes amb els grups per proposar un candidat abans del 25 de juny.

Junts no volia cedir la presidència del parlament i ERC no la va posar com a condició per pactar. El partit que dirigeix Marta Rovira, ara que Oriol Junqueras ha formalitzat la renúncia a la presidència, va desvincular les negociacions de la mesa de les que hi haurà per a la investidura, perquè aquesta última decisió la prendrà finalment la militància. Dit d’una altra manera, ERC va prioritzar una mesa “antirepressiva” i Junts no va arribar a proposar la presidència a ERC, segons fonts coneixedores de les negociacions. L’acord no ha acabat d’agafar forma fins al matí. Fins al darrer moment, la CUP ha demanat que fos ERC que presidís el parlament. Era un moviment imprescindible perquè els Comuns s’afegissin a l’equació. El partit de Jéssica Albiach s’havia negat a votar el candidat de Junts en canvi d’una secretaria a la mesa.

Si ERC presidia el parlament hi havia, de fet, la possibilitat aritmètica que es conformés una mesa “antirepressiva” i “progressista” alhora, que hauria deixat el PP fora de la mesa i hauria pogut donar una secretaria als Comuns. Però ni Junts s’ha mogut ni ERC ha reclamat la presidència, sinó que s’ha decantat per un acord independentista. “ERC i la CUP han tornat a preferir un acord amb Junts tot i que Esquerra podia tenir la presidència del parlament”, ha afirmat David Cid, dels Comuns. Sigui com sigui, ERC té també ara mans lliures per a la negociació de la investidura. Això que ha passat avui “no pressuposa res” del que ha de venir, ha dit Marta Vilalta, al faristol. El PSC maldarà per tancar un pacte amb ERC i els Comuns. Segons Alícia Romero, malgrat tot, els independentistes no tenen prou suport per a decidir cap govern per si sols: són, deia, una “minoria de bloqueig”.

Fonts del PP han acusat el PSC d’haver permès que el partit de Puigdemont presideixi el parlament i s’hagi tornat a un context de “desobediència institucional”. La mesa d’edat, encapçalada per Agustí Colomines (Junts), Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox), ha comptat la delegació dels vots de Puigdemont i Lluís Puig de l’exili estant, a més del de Ruben Wagensberg, que a més té una baixa mèdica. Calvet s’hi ha oposat, però Colomines i Besses ho han avalat, com s’esperava. El PP ha anunciat que demanaria l’empara del Tribunal Constitucional espanyol i Vox presentarà una querella per desobediència i prevaricació. El manteniment del vot dels exiliats serà una de les primeres decisions que haurà de prendre la nova mesa, si no és que Puigdemont i Puig tornen abans. “Cap diputat no pot ser perseguit per expressar la seva opinió o el seu vot”, ha sentenciat Rull, en el primer discurs després de ser elegit.

Rull ha rellevat en el càrrec Anna Erra. Junts ha explicat internament que el fet que l’ex-conseller fos un pres polític afavoria un acord per a una mesa antirepressiva. Fonts de la CUP neguen haver vetat cap nom. De fet, només els han proposat, aquest matí mateix, el de Rull. Segons fonts consultades, l’elecció de Junts per Rull ha estat una decisió interna. El seu nom afavoreix el consens dins el partit i fora. A dins, abans que Puigdemont fes el pas definitiu, Rull sonava com a possible candidat a les catalanes. A fora és vist també com un dirigent capaç de mantenir ponts amb organitzacions no afins. Per a Junts, ha esdevingut un nom imprescindible per a allò que ha de venir i, sobretot, per a qui ha de venir, arriscant-se a ser detingut, si compleix la promesa d’assistir a la primera investidura. Puigdemont ha seguit el ple de Waterloo estant, acompanyat del secretari general de Junts, Jordi Turull. Qui provarà de ser investit primer? Puigdemont o Illa? Pot ser que cap dels dos no ho vulgui d’entrada i que Rull hagi de recórrer al ja exercitat “acte equivalent” per engegar el rellotge electoral sense que hi hagi cap debat? La partida continua.