01.09.2016 - 19:26
|
Actualització: 01.09.2016 - 20:26
El referèndum unilateral sobre la independència (RUI) fins ara no havia estat benvist per En Comú Podem ni per Catalunya Sí que es Pot. Però ara que es reprèn el curs polític hem vist com en aquest espai polític es comença a apuntar una manera d’incorporar la proposta del referèndum unilateral. De moment, l’han apuntada el tinent batlle de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens (BComú) i el diputat de CSQP Joan Giner (Podem). Qui ho ha fet amb més detall és Asens, en una entrevista al diari Crític: ‘És una proposta que caldria prendre en consideració: que hi hagi dues urnes, l’urna on la gent voti el partit que correspon a la seva ideologia, i una altra urna sobre el referèndum.’
Amb quin propòsit? ‘El referèndum simultani a eleccions podria incentivar la participació del no. La gent del no aniria a votar a les eleccions i li seria molt més fàcil de participar en el referèndum si es fes al mateix col·legi electoral. Al mateix temps, evitaríem que ens fessin votar en unes noves eleccions plebiscitàries, que són el que ha donat l’hegemonia a Convergència. En les últimes eleccions molta gent va votar un conglomerat que es diu Junts pel Sí tot i que en forma part un partit que estava assetjat per la corrupció, i que potser no haurien votat si s’hi hagués presentat sol.’
Giner va deixar anar aquesta mateixa proposta en una conferència aquest cap de setmana passat a la Universitat Anticapitalista de Segovia. ‘La pregunta no és RUI sí o RUI no, sinó com fem aquest element de ruptura. Ha de ser el RUI? Hi ha alternatives? Potser sí. Com fem un RUI perquè tingui prou força social per a representar un element de ruptura? Si ha de ser això, hi som, però ningú no ha plantejat el com perquè això sigui així’, deia Giner. ‘Quina eina hi ha, més enllà del RUI, per a poder fer aquest gest de ruptura? Quines contradiccions ens causa això sense unes eleccions prèvies, posteriors, o alhora? Són tres possibilitats diferents: fer un RUI i després eleccions constituents, fer les eleccions constituents, recompondre el parlament i fer un referèndum, o bé fer-ho alhora. Aquesta és la jugada màgica. I una vegada hi hagi aquest element de ruptura, defensem el que defensem les forces del canvi, com encarem la negociació amb l’estat espanyol i amb quins aliats.’
Tant Giner com Asens dubten del RUI perquè diuen que podria ser una repetició del 9-N, perquè la gent del no no se senti interpel·lada. ‘Perquè hi participi la gent del no, hi ha d’haver una proposta atractiva que la interpel·li. No pot ser un referèndum organitzat per independentistes. Hi ha d’haver espais electorals amb els arguments del sí i del no. I la gent ha de percebre que la cosa va de debò’, diu Asens. I veu en aquesta fórmula un potencial xoc amb l’estat: ‘La llei de consultes s’hauria de reformar, perquè ara no permet de fer consultes en període electoral i tampoc sense permís de l’estat. Hi hauria un xoc fort amb l’estat. També crec que la convocatòria l’hauria de fer el parlament, no només per legitimitat democràtica i política, sinó també per la inviolabilitat dels parlamentaris. Si es modifiqués la llei de consultes en aquest sentit, hi hauria una ràpida resposta del Tribunal Constitucional, que s’afanyaria a suspendre la llei, i entraríem en una dimensió desconeguda de possible desobediència.’
Asens diu que no hi ha ‘una posició de partit’ sobre aquesta proposta. Giner també ho diu, i insisteix que la seva posició no és d’oposició al RUI i que s’obren a debatre qualsevol fórmula que faci que els votants del no se sentin cridats a participar.
La proposta que posen ells damunt la taula és, de moment, un esbós; resta per definir, amb aquesta fórmula, què passaria en cas de sortir no a la independència havent acabat d’elegir una assemblea constituent; i com es faria la interlocució amb l’estat que Asens indica en cas de guanyar el sí.
