Gabriel Rufián a Yolanda Díaz: “Ja has venut una companya. Qui més vendràs?”

Gabriel Rufián, candidat d’Esquerra al congrés espanyol, ha visitat el Círculo Ecuestre de Barcelona. I en un dels clubs més espanyolistes i de classe alta de la ciutat, el candidat de Santa Coloma de Gramenet s’ha trobat una rebuda magnífica, amb un tracte excel·lent, gairebé de cotó fluix. Una tàctica més vella que l’anar a peu, que de sempre l’espanyolisme ha provat de col·locar un independentista bo (ara són els d’ERC, abans havia estat CiU) enfront d’un independentista dolent (abans eren els d’ERC, ara són els de Junts). Rufián se n’ha sortit prou bé, de la perillosa raspallada del Círculo Ecuestre. I si algú s’esperava que Rufián ataqués uns altres independentistes, no ho ha fet pas, sinó que ha atacat una espanyolista. Yolanda Díaz, de Sumar, ha rebut els atacs més contundents (potser els únics) del candidat d’ERC de Santa Coloma de Gramenet. Són nous temps, com es pot veure en el vídeo sencer de l’acte:

Tot l’acte, per cert, de principi a fi, ha estat conduït íntegrament en català. La introducció, del president del Círculo, Antonio Delgado, perico com Rufián. Les preguntes, d’Álex Sàlmon. I les respostes de Rufián totes han estat en la llengua de Pep Guardiola, cosa no tan habitual en aquest club. És tot un altre Rufián, aquest que veiem darrerament: parla en català, critica els comuns i no critica Junts. No fa pas gaire, parlava en castellà, elogiava els comuns i criticava Junts.

Les del 23 de juliol són les cinquenes eleccions de Gabriel Rufián, que ha estat diputat després de les eleccions del 2015, el 2016 i les dues del 2019. Avui fa vuit anys que és diputat d’ERC a Madrid, i si la gent el vota aquest 23 de juliol i acaba la legislatura, haurà estat dotze anys al congrés espanyol diputats i tindrà quaranta-quatre anys.

Gabriel Rufián, fill de Santa Coloma de Gramenet, ha hagut de veure com Álex Sàlmon, educat i cordial en el tracte, buscava crítiques als companys de viatge de Rufián. Per començar, comentant el debat d’ahir a TVE, amb les crítiques a Pedro Sánchez, Irene Montero i Yolanda Díaz. Rufián ha defensat Montero i la seva llei de llibertat sexual. (“La llei del consentiment era la llei més necessària que hi ha hagut. Les dones les assassinen pel fet de ser dones. Llei millorable, com totes. Però llei indispensable.”) Pedro Sánchez, en canvi, el va veure perdut i amb poca força en un debat que Rufián creu que va guanyar Feijóo. I amb Yolanda Díaz Rufián ha estat més dur, més distant. Ha dit que li preocupava que Sumar no entengués bé Catalunya. I que si havia dit que li feia més por Díaz que Abascal era perquè Abascal ja comptava tenir-lo enfront, però Díaz no. I li preocupa (“potser és millor dir que em preocupa i no que em fa por”) el fet que Díaz actuï com actua: “L’esquerra del PSOE ha de ser molt més valenta. I em preocupa això que ha passat amb Irene Montero. Què passarà ara? Ja has venut una companya. Qui més vendràs?”

Pam.

En canvi, Rufián no ha volgut atacar gaire Junts tot i les preguntes de Sàlmon: “Intento parlar poc de Junts perquè tenen una capacitat de generar soroll mediàtic molt gran, i no som capaços de contrarestar-lo. I Catalunya és més que una discussió, una conversa entre ERC i Junts. Salvador Illa té un gat i l’acarona cada vegada que ERC i Junts… Cap independentista és el nostre adversari. No sóc el seu adversari.”

Potser els dos únics moments una mica delicats han estat quan Álex Sàlmon volia que Rufián es mullés i digués quin sou creia que era de classe mitjana (i Rufián no ha volgut donar dades sobre classe mitjana, sinó titulars: “La idea és que vegis més el teu fill que el teu cap a la feina”) i quan Sàlmon, ara sí, li ha recordat que la llei de claredat, oh sorpresa, no apareix al programa electoral d’Esquerra Republicana. Aquí Rufián se n’ha sortit com ha pogut.

On Rufián no ha caigut és quan Sàlmon demanava assignatures en castellà a les escoles. Rufián no n’ha demanat, certament, però tampoc no ha dit que, de fet, hi ha escoles amb més assignatures en castellà que en català. I que potser s’hauria de demanar assignatures en català a les escoles. És a dir, no ha anat a l’atac, Rufián. Ni aleshores, ni en la resta del debat. Com si la seva victòria fos, vés a saber, haver estat convidat al club. I que amb això en tingués prou.