Ruben Wagensberg: “Em fa pànic tornar a Catalunya”

El diputat d’ERC Ruben Wagensberg ha explicat que s’havia trobat empès a anar-se’n a Suïssa per la por que li causen els moviments del jutge Manuel García-Castellón, instructor de la investigació del Tsunami Democràtic, que el relacionen amb el delicte de terrorisme i d’atemptat contra els drets humans. “Em fa pànic tornar a Catalunya, veient com va la situació. No n’hauria de tenir, una instrucció ha de tenir garanties, però no en veiem enlloc. Però jo vull tornar al meu país”, ha dit en una entrevista a RAC1 arran de la publicació, aquest matí, que s’havia traslladat a Suïssa. Ha dit que s’hauria estimat més no haver de fer una entrevista, perquè té ansietat i depressió i no té les idees clares, però que s’hi havia trobat obligat perquè la publicació d’El Confidencial s’ha fet “en uns termes poc ajustats”.

Wagensberg, secretari quart de la mesa del parlament, ha explicat que va anar a Suïssa durant les vacances de Nadal per posar-se en contacte amb advocats suïssos i organitzacions de defensa dels drets humans, i ha remarcat que, tal com ho veu ell, no es pot parlar d’un exili. “Jo no m’he exiliat. No estic citat ni tinc cap notificació, només me n’he assabentat per filtracions a la premsa”, ha dit. També ha recordat que, ara com ara, la causa és a l’Audiència espanyola, que no és competent per a jutjar-lo perquè ell és aforat. “Encara em quedaria un procés llarg abans d’una eventual citació”, ha afegit.

Durant l’entrevista, Wagensberg ha parlat a bastament de l’ansietat que li causa aquesta persecució judicial: “Les pors poden ser irracionals, però no crec que ho siguin en aquest cas. Tinc por d’una detenció arbitrària. La por m’ha mogut, he vingut a buscar defensa per unes acusacions absolutament embogides.” Ha explicat que al començament de la legislatura ja va sofrir episodis d’ansietat. Va passar un mes de baixa arran d’una de les missions que alguns membres del parlament havien fet a zones de conflicte. I, amb la reactivació de la causa judicial pel Tsunami Democràtic i les maniobres de García-Castellón per a fer-ho passar per un delicte de terrorisme, va tornar a tenir ansietat, més intensa encara.

“L’ansietat té moltes manifestacions. Una és 100% mental: angoixa, pànic, no poder dormir, pressió al pit. Una altra són mareigs, que et tremola la vista, i poca claredat per a poder ordenar les idees”, ha dit. També ha explicat que li havien receptat fàrmacs antidepressius. “Va una mica més enllà de l’ansietat”, ha dit.

Més enllà de les elevades penes de presó que té associades, una de les coses que més el turmenten és que el relacionin amb el terrorisme, tenint en compte la seva trajectòria de defensa dels drets humans: “Tota la vida he treballat a favor dels drets humans i de defensa de la vida. El terrorisme és el contrari, és la mort. He acompanyat moltíssima gent a escapar del terrorisme a Síria i l’Irac. Quan et veus involucrat en una acusació totalment oposada a allò que has evitat treballant-hi tota la vida, genera una por important.”

Reactivació de la causa vinculant-la amb el terrorisme

Així mateix, ha relacionat directament les referències al terrorisme en les interlocutòries judicials de García-Castellón amb l’aparició del concepte en el discurs de dirigents del PP. “Durant tots aquests anys no havien parlat de terrorisme. Deu ser que ara el seu estat major els ha donat l’ordre de parlar-ne”, ha dit. I ha afegit que caldria que algun diputat del PP català, que diu que els havia arribat a felicitar per alguna de les missions en zona de conflicte, els expliqués la seva trajectòria.

També ha explicat que a Suïssa havia parlat amb uns quants advocats i que s’havia reunit amb organitzacions de defensa dels drets humans, moltes de les quals ja havien tractat amb ell per la seva trajectòria professional i activista. “Els advocats suïssos no ho acaben d’entendre. Ens mirem el sumari i les converses que suposadament m’han interceptat, perquè diuen que es feien amb un pseudònim, parlen en clau de pacifisme, d’evidenciar la situació política, de diàleg… Totes les suposades proves que m’atribueixen condueixen a una conducta absolutament pacífica”, ha insistit. És per això que, diu, els advocats ho situen en un marc polític, que transcendeix el jurídic.

“El Tsunami Democràtic eren centenars de persones, com tothom va veure. Si algú creu que això es munta amb un equip de dotze persones, que són els que ens trobem encausats, s’equivoca molt”, ha dit. I ha defensat les mobilitzacions socials com una forma de diàleg dels ciutadans amb les institucions. “El que és claríssim és que eren mobilitzacions pacífiques en forma de desobediència civil”, ha afegit.

A Suïssa també ha parlat amb Marta Rovira, secretària general d’ERC i exiliada d’ençà del 2018, però amb Carles Puigdemont encara no. “Però m’agradaria fer-ho”, ha afegit.

Creu que ahir es va perdre una oportunitat amb la tramitació de la llei d’amnistia

Wagensberg també ha comentat la decisió de Junts de votar en contra de la llei d’amnistia, tal com és redactada, per mirar de forçar una negociació amb el PSOE i esborrar de la llei les referències als delictes de terrorisme i la traïció de l’article sobre les exclusions de l’amnistia. Segons ell, es va perdre una oportunitat de fer un pas més per a aconseguir les condicions per a resoldre el conflicte per mitjà del diàleg, i ha dit que li semblava que s’havia malmès la confiança entre partits polítics.

“Ahir les cares de felicitat eren al PP. Qui va fer festa grossa ahir van ser una sèrie de jutges”, ha dit. Creu que amb aquests moviments legislatius “hem acabat fent el que volien els jutges”, perquè han posat entrebancs a la tramitació de la llei els impulsors mateixos. “De moment, la llei està tombada i no han calgut pre-judicials ni recursos d’inconstitucionalitat. Ho hauré d’analitzar millor, però tinc la sensació que hem caigut al seu parany”, ha dit.