De RTVV a CVMC: el zero que no existeix

Com un degoteig van arribant les notícies sobre la recuperació del servei públic de radiotelevisió al País Valencià. Aquesta setmana n’han aparegudes tres de força representatives. Una és la publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de les bases del concurs per a optar a la direcció general dels mitjans. La segona és la de la contractació d’una empresa que haurà de confeccionar la graella de les emissions en proves del nou canal autonòmic. I encara una altra, que és la publicació del mandat marc, és a dir, els principis fonamentals amb què es regiran els mitjans, des del tipus de programació a la llengua en què emetrà, passant per qui elaborarà els programes o el percentatge de productores valencianes que es contractaran.

Però totes aquestes passes es fan en un ambient enrarit. Mentre a l’edifici de Burjassot el consell rector pren decisions, els sindicats continuen empenyent el camí judicial i aportant dades que fortifiquen les dues demandes vigents. La tesi del comitè d’empresa és que el nou mitjà no començarà des de zero tal com diu el govern perquè sempre hi ha hagut senyal, el mateix que no ha deixat d’emetre barres durant aquests tres anys de silenci.

On Air per a emetre llaunes

El president del consell rector, Enrique Soriano, ha elegit l’empresa On Air, creada per antics treballadors de Radiotelevisió Valenciana, per a estudiar els materials que hi ha a l’arxiu documental de RTVV i decidir quins són aptes per a posar-los en una graella provisional i redifondre’ls. Entre més funcions, haurà d’esbrinar de quins d’aquests materials tenen els drets i en quines condicions, etcètera. És a dir, la primera cosa que veuran els valencians quan desaparega la carta d’ajust seran productes en llauna. Però abans Soriano haurà de contractar una altra empresa que faça possible, tècnicament, les emissions. El cost del contracte amb On Air és de 21.235 euros.

A la pàgina web d’On Air s’anuncia que una de les últimes feines fetes, sobre plataforma multimèdia, es titula ‘Fem tele de 9’. I l’expliquen d’aquesta manera: ‘”Fem tele de 9″ té per finalitat classificar i documentar la totalitat de la producció pròpia dels programes de Canal 9 i Punt Dos durant la seua existència. Un punt de partida imprescindible per a qualsevol anàlisi posterior i que respon, sobretot, a la necessària conservació d’una part fonamental de la memòria dels valencians.’

Un dels fundadors d’On Air va estar vinculat a Radiotelevisió Valenciana fins el 27 de febrer de 2015, nou mesos després del comiat del gruix de la plantilla, fent allò que s’anomenaven tasques de liquidació. I entre aquestes tasques hi havia justament la gestió dels drets d’emissió, la catalogació dels programes sobre els quals es tenien drets i sobre els que no en tenien en el moment del tancament de Canal 9. Per tant, ells són els que coneixen més bé la situació en què es troba el material susceptible de ser emès o reemès. Simultàniament, les dues persones que la Generalitat ha destinat durant tot aquest temps a donar suport tècnic als liquidadors són dos tècnics que tenien càrrecs de responsabilitat en l’últim organigrama. L’un era el cap del departament tècnic i l’altre era el cap de la unitat d’enginyeria i instal·lacions. No és un fet aïllat que qui fa ara tota la transició de l’una televisió a l’altra, o supervisant tots els treballs preparatius, siga gent que ha tingut responsabilitats en els últims temps.

Això ha fet saltar els senyals d’alarma al comitè d’empresa, que recorda la clàusula 6 de l’ERO, on es diu que si la Generalitat ha de recuperar el servei públic tindran prioritat de contractació els ex-treballadors. Albert Vicent, president del comitè, parla d’incompliment flagrant de l’ERO: ‘En tant que aquesta empresa és contractada per fer emissions de proves que després es traduiran en emissions consolidades i ja definitives i són treballs preparatoris per a posar en funcionament el servei, entenem que això hauria de fer-se a través de la contractació d’ex-treballadors. Però és que per a fer eixe treball, justament s’ha contractat una productora formada per ex-treballadors de Ràdio Televisió Valenciana. Hi ha una confirmació que eixa faena només la poden fer ex-treballadors de la casa, però s’ha optat per contractar una productora.’

El president del consell rector ha explicat a VilaWeb que s’ha vist obligat a contractar una empresa per a aquesta feina perquè no té capacitat de contractar una plantilla. ‘Com que no puc contractar personal he de recórrer a una empresa amb un contracte de serveis, igual que podria contractar una empresa de neteja’, ha dit. Soriano ha afegit que si s’hagués d’esperar a poder contractar personal, els mitjans no es posarien mai en funcionament. El comitè d’empresa retruca dient que la manera de contractar és prevista en la comissió de seguiment de l’ERO, formada per l’antiga RTVV i els sindicats. ‘Aquestes prioritats no són cap novetat –diu Vicent–. Quan es preveuen ERO de gran impacte es posen clàusules de prioritat en la contractació i s’han aplicat en una empresa pública com l’Institut Valencià de la Vivenda o a Ibèria, i a més tenen el vist-i-plau de la inspecció de treball.’ El comitè ha sol·licitat la reunió de la comissió de seguiment però no han rebut resposta.

Enrique Soriano diu que no es nega a aplicar aquesta clàusula 6 de l’ERO, però adverteix que es complirà quan es puga i que ara no és el cas.

Sobre el material que es farà servir per a les emissions en proves de la corporació, Soriano admet que s’haurà de demanar autorització als liquidadors de l’antiga RTVV SAU per a poder fer-ne ús. Tant de tot el maquinari, com de les instal·lacions, com dels continguts de l’arxiu audiovisual. De fet, la mateixa utilització del despatx de la direcció general de l’edifici de Burjassot ja és un cas excepcional que encara no s’ha resolt jurídicament.

Successió d’empreses
I és en això que s’aferra la Intersindical Valenciana per a afegir una prova més a la demanda per successió d’empreses que han presentat contra RTVV SAU, contra la nova corporació i contra la Generalitat.

Maria Josep Poquet, membre del sindicat, es pregunta en quines condicions i com pot justificar-se que una empresa en liquidació cedesca les seues instal·lacions a una altra empresa que fa la mateixa activitat. ‘És la mateixa empresa que intenta eludir els compromisos laborals. Usa els mateixos elements essencials per a dur a terme el mateix objecte social, el mateix producte. La nova corporació usa les mateixes instal·lacions, els equipaments, les mateixes freqüències, el múltiplex. Tot. I a més és el mateix empresari, que és la Generalitat. Aquesta empresa que contracten [On Air] usarà l’arxiu documental d’RTVV SAU. Ho usen tot, excepte els treballadors’. Pel que fa a la reacció de Mónica Oltra quan va saber que s’havia presentat la demanda, Poquet l’ha qualificada de frívola i impròpia d’una vice-presidenta perquè, sense haver-ne llegit el contingut, ja va avançar que el resultat tardaria a arribar i que no interferiria en l’arrancada dels nous mitjans.

En aquella mateixa intervenció, Oltra va explicar que les negociacions amb un altre sindicat, CGT, que va denunciar l’ERO davant l’audiència espanyola, van bé. Després d’assenyalar l’11 de gener per a començar el judici, hi hagué un seguit de moviments al govern que semblaven encamina-se a intentar un pacte per a evitar-lo. Si s’arriba a l’audiència, l’actual Govern del Botànic haurà de defensar l’ERO d’extinció originat pel tancament d’RTVV que va fer el govern d’Alberto Fabra. Manolo Camarasa, responsable de la CGT, ha confirmat que havia tingut una única reunió amb el Secretari Autonòmic de Comunicació, José Maria Vidal, l’1 de desembre, però que no es va arribar a negociar res. No hi ha hagut intercanvi de papers i, segons Camarasa, Vidal els va dir que no podien posar damunt la taula un nombre de treballadors a recuperar, que ell es podia limitar a oferir unes quantes millores socials per als treballadors. Camarasa no descarta que aquests dies es puguen tornar a trobar i, si ho fan, tornaran a posar damunt la taula que la seua proposta per a retirar la demanda implica recuperar llocs de feina. La xifra inicial serien vuit-cents.

Des del catorze d’abril d’enguany, el secretari autonòmic no es reuneix amb el comitè d’empresa. En aquella trobada va confessar als sindicats que la millor opció per a la Generalitat seria que es declaràs la nul·litat de l’ERO. La seua tesi era que, sobre cosa jutjada, la Generalitat no tenia cap altra opció que acatar la sentència i d’aquesta manera es podria botar la llei d’estabilitat pressupostària de Montoro. Això li donaria seguretat jurídica. ‘Ho va verbalitzar així –recorda Albert Vicent– i nosaltres li vam dir que era una barbaritat perquè representava carregar les arques públiques amb un impacte econòmic que podria posar en perill la viabilitat del nou mitjà.’