07.04.2025 - 14:52
|
Actualització: 07.04.2025 - 19:07
El nou canal de RTVE en català començarà les emissions en proves l’Onze de Setembre, però de bon inici tindrà també programes en castellà i no serà fins uns mesos més endavant que passarà a ser íntegrament en català. Ho ha anunciat el president de RTVE, José Pablo López, en la presentació del nou projecte televisiu, al centre territorial de Sant Cugat del Vallès, marcada per la polèmica per la marca del canal. La setmana passada, tant RTVE com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) van registrar a l’oficina de patents i marques la marca 2Cat, el nom amb el qual es va anunciar el projecte i que va posar en alerta els despatxos de 3Cat. És per això que López s’ha avançat a les preguntes i ja ha deixat clar que el nom del nou canal encara no s’ha definit i que no vol cap xoc amb 3Cat: “La marca no suposarà mai un motiu d’enfrontament amb una altra corporació pública.” Alhora, posteriorment la directora de continguts del nou canal, Laura Folguera, ha dit que totes les possibilitats són obertes, i que tampoc no descarten que es digui 2Cat.
La presentació ha estat més de voluntats que no pas d’un projecte tancat. Enguany, el nou canal tindrà un pressupost anual de 8 milions d’euros, que l’any vinent s’ampliaran a 10. Començarà en proves per la Diada, i no s’estabilitzarà fins octubre o novembre. Partirà dels continguts propis produïts pels professionals de RTVE a Catalunya, però també beurà en gran part de les produccions externes. “Som en una oportunitat nova per a fomentar el talent i la indústria audiovisual a Catalunya, que ara tindrà una nova finestra per a la seva producció”, ha dit López. Els programes en castellà que hi apareixeran en un inici seran programes produïts a Catalunya, com el concurs Saber i ganar.
“Volem que sigui un canal generalista i amb una graella complementària al que hi ha a altres canals. Volem oferir programes que no es facin encara, analitzar què no es fa i posar-ho a la nostra graella”, ha dit Oriol Nolis, director del nou canal, que ha posat d’exemple el cas de Late xou, el programa de Marc Giró, que va començar en català a la desconnexió territorial de la 2 i ha crescut fins a trobar el seu lloc –en castellà– a l’horari de màxima audiència de la 1 i ha fet aparèixer més programes similars a la competència.
Nolis ha dit que és una gran oportunitat perquè RTVE sigui més present a Catalunya, i que esdevingui “una televisió de proximitat i sensible a totes les realitats”. El punt de partida de la programació seran els programes que ara mateix ja existeixen, amb un pes molt rellevant dels magazins Cafè d’idees a la franja del matí i L’altaveu a la tarda. A banda, també hi haurà l’informatiu del migdia i un repàs de l’actualitat al vespre. En canvi, ha dit, dissenyaran un prime time específicament per al nou canal, del qual no ha donat pistes: “Tenim un primer esbós de com volem que sigui la graella.”
També serà molt important les retransmissions esportives en català. En aquelles competicions de les quals RTVE tingui els drets, s’emetran tant els partits en els quals competeixin equips catalans com esdeveniments de màxima audiència com el Mundial de Futbol, que per primera vegada a la història es podrà veure en català els partits més destacats. “RTVE té els drets d’emissió de diverses competicions esportives, i els farem servir per a atraure espectadors”, ha promès Folguera.
A banda, Nolis ha dit que recuperaran programes antics en català de RTVE i que la intenció és comptar amb la complicitat dels treballadors de Ràdio4, l’emissora en català de RTVE: “També us necessitem i mirem la manera com ho farem. La ràdio fa molts anys que funciona, però això és una feina d’equip.” En l’àmbit digital, tots els continguts quedaran agrupats dins de la plataforma RTVE Play.
Només a Catalunya, o també al País Valencià i les Illes?
Un dels directius que més ha impulsat aquest projecte és Miquel Calçada, membre del consell d’administració de RTVE i president de la comissió territorial, ha defensat que aquest primer pas hauria d’obrir un nou camí perquè més operadors estatals, també privats, emetin continguts en català, o que aquest nou canal es pugui arribar a veure a altres territoris dels Països Catalans: “Semblava que això que anunciem avui no arribaria mai, i ho hem fet pssible. Tinc la impressió que pot ser un bon començament. Per què no hauria de passar a altres llocs on el català també és la llengua pròpia? Anar-hi pensant ens dóna la mesura de cap a on han d’anar les televisions i ràdios lineals tradicionals: explicar allò que interessa a la població i expressar-se en la llengua que els és pròpia.”
“En principi només es veurà a Catalunya, però és una cosa que també es mirarà si ampliar-ho als Països Catalans. En qualsevol cas, es podrà veure en streaming a través de la plataforma de RTVE Play”, ha afegit Laura Folguera. Ara bé, fonts de la direcció de RTVE consultades per VilaWeb han desinflat la idea d’una emissió conjunta a Catalunya, el País Valencià i les Illes pels problemes polítics que diuen que comportaria, més encara amb els governs actuals del PP amb el suport de Vox.
El compromís amb “la realitat plurilingüe d’Espanya”
El president de RTVE, José Pablo López, ha presentat el nou canal com una mostra del “suport de RTVE a la realitat plurilingüe d’Espanya”, i ha afegit: “El naixement de la 2 Catalunya és una bona notícia per al conjunt d’Espanya i per a la democràcia.” Ha mirat enrere i ha dit que la idea d’un canal íntegrament en català de la televisió pública espanyola no és pas nova, però que fins ara no s’ha pogut engegar. “Gràcies als que l’han impulsat tot i les incomprensions i les manipulacions”, ha dit.
López ha defensat una voluntat de difondre la llengua catalana, “un idioma que és en retrocés”. “Uns 7 milions de persones parlen català, però només un 12% dels menors de 30 anys en parlen de manera habitual”, ha dit. Per tal de revertir-ho, ha ofert el potencial de RTVE per a produir nous continguts en català: “Estem convençuts que el grup de comunicació més gran del país ha de ser còmplice de la realitat plurilingüe que és Espanya.” Ha dit que no inventen res de nou, perquè en altres estats plurilingües com el Canadà, Bèlgica o el Regne Unit hi ha canals públics de titularitat estatal en les diferents llengües oficials. “Simpliment, arribem més tard”, ha dit.
Per a Miquel Calçada, és important tenir en compte que el català és tan oficial com el castellà —”sovint se li diu ‘llengua cooficial’, com si ‘cooficial’ no fos ben bé oficial”–, i ha recordat que l’Estatut de Catalunya defineix el català com a llengua pròpia i oficial, una segona categoria que comparteix amb el castellà. “Aquest matís és imprescindible per a situar el marc en el qual això que fem avui té sentit”, ha dit.
