Roviristes contra junqueristes: qui és qui en els grups parlamentaris d’ERC

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixàs llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb. La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra feina ha de ser accessible a tothom. Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors. Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem al mateix temps que siguin a l’abast de tothom i no d’uns pocs. Tots hi eixirem guanyant.

Manquen poc més de dos mesos per al 30 de novembre, però als militants i dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) se’ls pot fer més llarg que no voldrien. El partit viu un procés electoral a porta tancada ben intens i fa temps que és immers en una crisi interna. Hi ha uns quants factors que han determinat que la situació sigui delicada. En primer lloc, les eleccions catalanes. El partit va aconseguir uns resultats dolents: va perdre tretze diputats dels trenta-tres. Això ja va causar un terrabastall fort al partit i el va deixar en un punt dèbil. Però hi ha hagut un altre factor clau en aquesta crisi: la revelació d’una estructura B que es dedicava a fer joc brut polític. El cas més polèmic, els cartells dels germans Maragall fent befa de l’Alzheimer.

En aquests darrers mesos, l’estira-i-arronsa entre Oriol Junqueras i Marta Rovira, els màxims dirigents del partit, s’ha fet palès en tot moment. Aquella abraçada emotiva de retrobament entre tots dos a Cantallops durant la tornada de l’exili, a mitjan juliol, s’ha esvaït i ha quedat eclipsada pels retrets i assenyalaments.

El més recent va ser del dilluns, quan Junqueras es va desmarcar de l’estructura B i va dir que ho havien organitzat tot quan ell era a la presó. Rovira va reaccionar-hi amb contundència: “Per responsabilitat, no contestaré avui a l’Oriol Junqueras. Per respecte al projecte comú, no ho faré fins que no tanqui l’actual mandat de la secretaria general. I quan arribi el moment, ho faré pel país i per la bona gent d’Esquerra Republicana”, va dir en un piulet. Marta Vilaret, vice-secretària general d’ERC de lluita antirepressiva, també va negar les afirmacions de Junqueras en què deia que a començament del 2018, quan era a la presó d’Estremera, estava tan aïllat que ni tan sols tenia un advocat d’enllaç per a comunicar-se amb el partit.

D’ençà que es va activar el procés electoral, molts dels diputats al parlament, congrés espanyol i Parlament Europeu i senadors ja s’han decantat per un sector, el rovirista o el junquerista. Els bàndols aprofiten cada ocasió per marcar múscul, i això s’intensifica a mesura que s’acosta el 30 de novembre, el dia en què els militants decidiran quin és l’equip que ha de pilotar el nou cicle polític. Però Junqueras i el corrent afí a Rovira no són els únics que aspiren a dirigir el partit. Han sortit un parell d’iniciatives més que tenen com a objectiu agrupar la gent crítica amb la direcció d’ERC.

Quines candidatures es presenten?

Oriol Junqueras aspira a tornar a ser president d’ERC amb la candidatura Militància Decidim, que es va presentar oficialment dissabte passat Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), i va aprofitar l’ocasió per desmarcar-se de l’estructura paral·lela. Un dia en què també va anunciar la candidata a secretària general: Elisenda Alamany, ara mateix presidenta d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.

El sector afí a Rovira s’ha agrupat a Nova Esquerra Nacional (NEN). Al capdavant hi ha Xavier Godàs, que fou director general d’Acció Cívica. La candidata a la secretària general serà Alba Camps, actualment diputada al parlament. Teresa Jordà es presentarà a vice-presidenta i responsable de Cohesió Interna, i Raquel Sans, vice-presidenta de la mesa del parlament i ex-portaveu d’ERC, aspira a ser vice-presidenta d’Afers Institucionals i, novament, portaveu del partit.

Hi ha dues candidatures més que participen en el procés electoral. Per una banda, Foc Nou, que és crítica amb les decisions preses per la cúpula durant aquests darrers anys i pretén aspirar a dirigir el partit. L’organització ja ha presentat els quatre portaveus: Gabriel Fernàndez, Anna Piñol, Jordi Orobitg i Esther Martin. A part, també hi ha Recuperem ERC, la candidatura del Col·lectiu Primer d’Octubre, que pretén d’aglutinar els militants crítics amb el pacte per la investidura de Salvador Illa.

Els diputats es posicionen

Al parlament i al congrés i senat espanyol, la disputa és clarament entre Junqueras i l’equip afí a Rovira. En totes tres cambres, molts dels representants s’han posicionat en favor d’un bàndol o un altre, però també hi ha qui ha optat per un perfil baix i restar en silenci.

Al parlament, l’equip està ben dividit. Els dos màxims dirigents, el president del grup, Josep Maria Jové, i la portaveu, Marta Vilalta, són afins al sector rovirista. De fet, tots dos van signar el manifest del juny “Reactivem l’Esquerra Nacional“, molt crític amb Junqueras, en què es demanava una “renovació general de la cúpula dirigent”. El nom del manifest connecta amb el de la candidatura: Nova Esquerra Nacional.

I, recentment, Vilalta ha expressat el suport a Vilaret arran de les declaracions de Junqueras a RAC1. Hi ha més personalitats de pes que s’han decantat per NEN, entre les quals, l’ex-consellera de Presidència Laura Vilagrà, l’ex-consellera de Territori Ester Capella i l’ex-consellera d’Igualtat i Feminismes Tània Verge. Raquel Sans, vice-presidenta primera del parlament, també és rovirista. De fet, a final d’agost va deixar de ser portaveu d’ERC per dedicar-se plenament a la candidatura alternativa a la d’Oriol Junqueras. Laia Cañigueral, cap de llista d’ERC a la demarcació de Girona el 12 de maig, també és un dels més de mil signants del manifest crític amb Junqueras. Hi ha més diputats afins al sector de Rovira, com ara Irene Aragonès, Montse Bergés, Albert Salvadó o Jordi Viñas, alguns dels quals comparteixen posicionaments de NEN o personalitats afins.

En la branca de Junqueras, tan sols hi ha un ex-conseller que hi dóna suport, el d’Interior, Joan Ignasi Elena, que d’ençà de l’agost comparteix publicacions de Junqueras i de Militància Decidim. El secretari segon del parlament, Juli Fernàndez, també és junquerista. De fet, cap dels dos no va signar el manifest “Reactivem l’Esquerra Nacional”. Junqueras també ha aconseguit d’aplegar el suport de Jordi Albert i Ana Balsera. Hi ha uns quants diputats que, ara per ara, no han fet posicionaments públics: són Mar Besses, dirigent de les JERC al grup parlamentari; l’ex-conseller de Drets Socials Carles Campuzano; Josep Vidal; Ruben Wagensberg i Najat Driouech.

Al congrés espanyol, l’equip va viure un bon terrabastall a començament d’aquesta setmana quan Montse Bassa, que havia signat el manifest crític amb Junqueras, va anunciar que dimitia com a diputada. A Madrid, el cap de files, Gabriel Rufián, juga al silenci per evitar que la crisi d’ERC esquitxi l’equip. Fuig d’estudi cada volta que li pregunten sobre el tema. Malgrat que ara per ara no s’ha posicionat obertament en cap banda, Rufián ha estat sempre un perfil estret a Junqueras. No es pot dir el mateix de la veterana Teresa Jordà, que té un paper important a la candidatura afí a Rovira, com ja hem vist. Pilar Vallugera també és rovirista i va signar el manifest crític amb Junqueras. Jordi Salvador i Inés Granollers, en canvi, s’han posicionat a favor de Junqueras. Etna Estrems, que rellevarà Bassa, també és junquerista. Francesc Marc Álvaro és, de moment, l’únic diputat que no s’ha compromès amb cap sector. Al senat espanyol, Sara Bailac i Joan Queralt són roviristes, mentre que Laura Castel dóna suport a la candidatura de Junqueras. Jordi Gaseni, ara per ara, no ha anunciat el suport a cap candidatura.

Finalment, al Parlament Europeu, l’únic representant d’ERC, Diana Riba, és clarament junquerista. Es va fer militant d’ERC just després de les darreres eleccions europees i en ple esclat de l’escàndol pels cartells contra els germans Maragall i l’activitat de l’estructura B del partit. Poc després, va donar suport públic a la candidatura Militància Decidim, i aquest dissabte va participar en la presentació oficial.