14.10.2024 - 22:11
|
Actualització: 14.10.2024 - 23:02
Ara que la direcció d’ERC ha entrat definitivament en una situació d’interinatge i el congrés agafa embranzida, Marta Rovira ha fet una conferència a la seu nacional per explicar-se davant la militància i per passar comptes de viva veu amb Oriol Junqueras. Gairebé al final de dues hores de discurs, amb el partit al peu del precipici, i amb el propòsit d’evitar una “trencadissa” que amenaça el futur d’Esquerra durant els anys vinents, Rovira ha demanat a Junqueras que renunciï a optar a la reelecció com a president del partit i al mateix temps ha fet evident la impossibilitat de tancar-hi un pacte que esquivi un congrés amb tantes similituds amb el del 2008. “Aquest projecte el vam començar junts i encara som a temps d’acabar-lo junts, i no pas separats i dividits”, ha demanat a Junqueras, adreçant-s’hi directament.
Però alhora que l’instava a la retirada i a l’entesa, quan ja s’han presentat les pre-candidatures per al congrés, Rovira feia evident la distància política i personal que la separa de Junqueras. Un abisme que s’exemplifica en el fet que, des que Rovira va tornar de l’exili, només s’han vist durant deu minuts a Cantallops. Segons Rovira, ella mateixa ha demanat sense èxit de reunir-s’hi i n’ha parlat amb sis persones del seu equip. De manera que, amb els ponts ensorrats i sense embuts, al mateix temps que apel·lava a evitar un trencament intern, ha acusat directament Junqueras d’haver-li fet “joc brut”, però ha afirmat que no s’havia penedit ni un sol moment d’haver assumit l’envit d’esdevenir la primera dona secretària general d’Esquerra quan ell i li ho va oferir i d’haver treballat al seu costat “fins fa ben poc”.
Rovira no tan sols ha fet balanç d’aquests darrers tretze anys, sinó que ha respost una per a una a les acusacions que li havia fet el sector de Junqueras i que s’han anat publicant als mitjans a conseqüència, segons el seu criteri, de “filtracions”. Rovira ha negat l’existència d’una estructura B, ha refusat que Junqueras fos apartat de les decisions importants del partit (de fet, l’ha acusat d’haver precipitat l’avançament electoral) i que hagués estat aïllat políticament durant el temps que va ser a la presó. Encara més, s’ha remuntat als orígens de les discrepàncies polítiques entre tots dos, set anys enrere: l’1-O.
Després d’anys de diferències soterrades mentre els resultats electorals acompanyaven el partit, Rovira ha explicat que la nit del referèndum, després de treballar en el recompte de la votació al Palau de la Generalitat, va sortir de la sala on era amb un company del nucli dur i l’edifici era desert de polítics. És a dir, no hi havia ni Junqueras ni el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. En va fer una fotografia, amb un Pati dels Tarongers solitari, que ha exhibit en una pantalla. La presentava com una metàfora d’allò que va passar després, tenint en compte que per a arribar fins allà es va haver de remuntar a la convocatòria del referèndum dues vegades i hi van arribar, ha dit, sota mínims, sense cap acord polític per a l’endemà.
Si la setmana passada Xavier Vendrell, un dels membres de l’estat major del procés i històric dirigent d’ERC, va declarar a Catalunya Ràdio que havia estat Rovira qui havia empès el referèndum amb Puigdemont, i no Junqueras, i que ell el vespre del 27-O s’havia amagat a Montserrat, avui la secretària general d’Esquerra s’ha mostrat orgullosa d’haver estat al peu del canó aquells dies. “Junqueras ara ens acusa de tapar l’1-O durant les eleccions del 2017, però alguns se’n van oblidar aquella mateixa nit, quan era necessari tirar el carro i prendre decisions”, ha deixat anar. A més, ha reivindicat que Carme Forcadell –que ha fet la presentació de la conferència– havia estat “l’únic lideratge polític que es va atrevir a declarar la independència”, en un altre retret a Puigdemont. Quan fa set anys que l’independentisme no ha estat capaç de pactar cap nova estratègia unitària, sense cap “llegat comú” del referèndum, Rovira ha advocat perquè el president de Junts també faci un pas al costat: “Fa set anys que estem així i em pregunto, molts dies: de debò hi ha algú que cregui que els que vam tenir responsabilitats aquell moment serem capaços d’arreglar-ho?”
Rovira també ha fet valer que ERC treballés perquè els presos i represaliats del partit poguessin mantenir-se a la primera línia, i ha provat de desmuntar les acusacions de Junqueras segons les quals va estar aïllat a la presó i no va ser present en les grans decisions que expliquen, en part, els mals resultats del partit durant el darrer cicle electoral a totes les institucions. Segons Rovira, Junqueras no solament va ser present en totes les grans decisions, sinó que la presó es va convertir en un “centre fonamental”, es van imprimir cartells de Junqueras en totes les campanyes electorals, malgrat que no s’hi podia presentar, i fins i tot van modificar els estatuts del partit perquè la repressió no computés en els anys de mandat. “No es pot explicar el contrari. No es pot fer per guanyar un congrés”, li ha retret.
En la mateixa línia, Rovira ha lamentat que hagi entrat en la conversa interna del partit el “relat” de la campanya de Junqueras que diu que Rovira participava en una estructura paral·lela a la direcció, on es prenien decisions a banda del president d’Esquerra, i que partia –segons el seu criteri– d’unes “filtracions de mal gust que no han parat d’alimentar-se i fer-se grans”. Ha afegit: “Cap decisió no s’ha pres al marge de les estructures del partit. Cap ni una, per part meva.” I ho ha exemplificat dient que dels 180 grups de WhatsApp on hi ha membres de la direcció d’Esquerra, en més de la meitat ella no hi és, i Junqueras sí, i en alguns es prenen decisions polítiques. “Això també són estructures paral·leles?”, ha preguntat. “Alguns tenen noms estúpids i pots dir-hi coses que no toquen”, s’ha defensat, en una referència implícita a la captura de pantalla que es va fer pública en què es mostrava partidària de rendibilitzar electoralment els cartells dels germans Maragall.
El cas dels cartells ha tingut capítol propi durant el llarg discurs. Rovira ha tornat a demanar disculpes, visiblement emocionada, a Ernest Maragall, a Pasqual Maragall i a la seva família, i a tots els familiars de malalts d’Alzheimer: “És un error. Treballarem perquè no es repeteixi.” ERC ha aturat allò que anomenen campanyes de contrast fins que la nova direcció decideixi què fer. I també aquí hi ha sortit Junqueras. Ha qualificat de “molt lamentable” que s’utilitzés el cas per fer campanya interna, en el marc del congrés, i ha defensat l’actuació del partit arran dels fets, amb un balanç de quatre expedients disciplinaris oberts i dos treballadors que ja no són a ERC. També aquí ha carregat contra aquells que propugnen el seu lideratge per salvar el partit en un moment en què s’ha creat una “toxicitat que desmotiva”. “Diuen a la militància que ha de ser desconfiada i ha d’estar enfadada i avergonyida”, ha afegit, en un altre dard clar.
Rovira ha negat igualment l’existència d’una estructura paral·lela dedicada al joc brut polític. “No hi ha professionalització que haguem fet sense direcció i supervisió política. Confiar en persones o proveïdors externs no vol dir cedir en termes de direcció política, ni en termes de responsabilitat. Ni, encara menys, crear estructures B”, ha remarcat. I ha assegurat també que Esquerra sempre ha tingut moltes dificultats per a transmetre el seu missatge polític.
Més enllà de l’1-O, i de l’agror en la disputa interna pel lideratge futur del partit, Rovira ha parlat de més moments que expliquen la separació progressiva amb Junqueras. L’ha acusat de promoure els pactes amb el PSC a les diputacions de Barcelona, Lleida i Tarragona després de les municipals del 2023. “Crec que no va ser ben gestionat cap a altres forces polítiques amb les quals vam negociar, ni es va explicar ni debatre prou internament”, ha dit. I encara hi ha afegit una expressió d’impotència: “A mi se’m va escapar de les mans.” Rovira també l’ha responsabilitzat d’haver tancat el pacte amb els socialistes per a entrar a l’Ajuntament de Barcelona sense que la direcció n’estigués prou informada, de bracet de la federació de Barcelona –que és majoritàriament afí a Junqueras–, encapçalada per Elisenda Alamany, la portaveu a Barcelona i candidata de Militància Decidim a la secretaria general. En aquest cas, a més, ha qüestionat que es deixessin de banda els Comuns de l’equació, malgrat que les negociacions feien perillar l’aprovació del pressupost de Pere Aragonès i es podia precipitar la convocatòria anticipada d’eleccions, d’acord amb el seu relat dels fets. “Aquests dies hi ha qui s’esborra de la decisió d’anticipar les eleccions catalanes per no assumir-ne cap responsabilitat, però, en canvi, crec que les maniobres poc compartides amb la direcció per a entrar a l’Ajuntament de Barcelona van impactar clarament en l’anticipació electoral”, ha dit, referint-se inequívocament a Junqueras.
Per si no n’hi hagués prou, i també en contra de l’argument segons el qual Junqueras no participava en la presa de decisions, ha assegurat que havia participat poc en l’elaboració de les últimes llistes al parlament i que les hi van “notificar”. S’ha desmarcat de les converses perquè Aragonès pogués ser candidat a les catalanes, també de la manera com Maragall va ser forçat a plegar. “La situació se’m va fer insostenible”, ha rematat.
Rovira ha fet la conferència a la seu d’ERC, a la sala on habitualment el partit reuneix el consell nacional. La majoria de dirigents que s’hi han deixat veure eren afins a ella, però també hi havia Juli Fernández i Oriol López, membres de la direcció i afins a Junqueras, i Xavier Martínez-Gil, de Recuperem ERC. Fernández i López, malgrat les crítiques a l’ex-president del partit, han respost a la crida de Rovira de pujar a l’escenari a fotografiar-se plegats amb membres de les executives de l’última dècada. A l’auditori hi havia també Sergi Sabrià i Marc Colomer, els màxims responsables polítics relacionats amb el cas dels cartells, pendent encara de la resolució dels expedients oberts a la comissió de garanties.
Rovira, que ha reivindicat el seu paper en l’1-O, deixarà la secretaria general ara que ERC ha investit Salvador Illa. En aquesta seva darrera compareixença pública important, sense que hi hagi cap més consell nacional d’ERC a la vista, ha justificat l’acord amb el PSC apel·lant al pacte del finançament singular i la defensa de la llengua. “Remuntar de més avall hauria tingut més costos”, ha subratllat, bo i admetent que una repetició electoral no hauria estat bona per a ERC. El llegat d’aquell acord el gestionarà, després del 30 de novembre, la nova direcció del partit.
