Rovira va demanar d’explotar els cartells contra els germans Maragall per “arrencar vots de solidaritat”

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va voler explotar políticament els cartells que atacaven els germans Pasqual i Ernest Maragall quan van ser penjats. Així ho revelen unes converses en un grup de Signal a què ha tingut accés Catalunya Ràdio i que VilaWeb també ha pogut consultar. Ella i més membres de l’equip de campanya de Maragall per a les eleccions municipals en van parlar el 9 de març de 2023, el matí després d’haver estat penjats els cartells a prop de seus d’ERC a Barcelona. El primer missatge en aquell grup de Signal va ser d’un dels membres de l’equip de Maragall, que va compartir fotografies dels cartells amb el següent missatge: “Aquesta nit algú ha fotut aquests cartells.” La primera resposta és de Rovira, sis minuts després, que diu: “És una campanya tan agressiva que si la denunciem públicament potser arrencarem uns quants vots de solidaritat.

Aleshores encara faltava més d’un any perquè el diari Ara fes públic que els cartells injuriosos eren un encàrrec d’ERC i, segons que ha dit públicament Rovira, ella encara no ho sabia. La següent a respondre en la conversa de Signal és la diputada Marta Vilalta, que diu: “Que fort.” Després, un dels estrategs del partit, que Catalunya Ràdio no identifica, respon “+1.000”, donant suport al missatge de Marta Rovira. Tot seguit es comença a parlar de quina estratègia seguir i de si s’ha de fer servir políticament el cas, tenint en compte com afectarà Ernest Maragall i el dolor que li pot causar. Els dubtes els expressen, sobretot, persones més pròximes a Maragall. Una de les persones de l’engranatge comunicatiu d’ERC demana de no tenir-lo tant en compte. Diu que si les decisions les pren el candidat, sempre seran més conservadores que no cal. Marta Rovira diu: “Animeu l’Ernest i escolliu el tempo. No hi ha pressa. Es pot guardar per a quan sigui millor. Allò que ha existit ningú ho farà desaparèixer.”

Quan els fets es fan públics, tot canvia. El Periódico és el primer mitjà de comunicació que ho publica, i aviat hi ha un piulet d’Ernest Maragall. De seguida, tota la classe política li fa costat, fins i tot rivals. Pel grup comparteixen un missatge de condemna de Xavier Trias, i Rovira diu: “Del tema dels cartells, potser hauríem de posar denúncia als Mossos i que comencin una investigació demanant les càmeres del veïnat. A veure si trobem alguna cosa.” Finalment, Maragall mateix va presentar la denúncia, però la va acabar retirant quan la policia va haver-ne identificat els autors materials, vinculats a ERC.

Rovira va demanar d’activar l’estructura B quan ja sabia que eren responsables dels cartells contra Maragall

Catalunya Ràdio ha tingut accés a més converses privades de dirigents d’ERC relatives a l’estructura B, que s’encarregava del joc brut polític i que, a més d’haver ordenat que es pengessin els cartells contra els germans Maragall, també va orquestrar campanyes de desprestigi digital contra adversaris polítics i va enviar un grup de mariachis a la seu de Junts quan debatien si sortien del govern.

El 27 de gener de 2024, gairebé un any després dels cartells i quan, segons que va explicar Sergi Sabrià quan va plegar, Rovira ja sabia que els cartells havien estat obra de l’estructura B, va demanar de reactivar-la. Tot plegat, arran d’una entrevista a un diputat de Junts sobre l’amnistia. Catalunya Ràdio no ha explicitat quina entrevista era, però aquell dia El Nacional va publicar una entrevista al diputat Josep Pagès amb el titular “L’amnistia només serà real si s’elimina el terrorisme de les exclusions”.

“Aquest paio no és aigua clara. De debò. S’ho carregarà tot. Què hem de fer? És al·lucinant que amenaci més ell que els poders fàctics espanyols. Com estem de campanya B?“, va escriure Rovira en un grup amb els seus afins, segons que ha revelat Catalunya Ràdio. Quan el diari Ara va destapar l’escàndol de les campanyes brutes d’ERC, Rovira va comparèixer públicament i va negar-ne la major part. “D’estructura B, Esquerra Republicana no en té. No hi ha estructures paral·leles”, va dir, i va explicar que, en tot cas, tenien “campanyes d’activisme” per a fer propaganda política favorable a ERC però sense el logotip del partit.

La resposta al missatge de Rovira la va donar Sabrià, que va contestar: “Algú tenim.” Aquest algú, diu Catalunya Ràdio, és el militant responsable dels cartells contra els Maragalls, que va continuar dins el partit. Va ser una de les dues persones que va contractar els nois que van penjar els cartells i, després, va continuar treballant a l’estructura B. Catalunya Ràdio diu que ho ha corroborat tant amb factures com amb missatges privats en què rep ordres del partit.

L’estructura B va continuar existint

L’estructura B era un grup de militants del partit que dissenyaven campanyes per a tenir impacte sense les sigles d’ERC, i a qui el partit pagava mitjançant l’empresa Relevance. Ells eren autònoms per a fer accions, però recollien idees de dirigents d’ERC mitjançant un grup de Signal en què hi havia Sergi Sabrià i més membres del departament de comunicació.

En una de les converses a què ha tingut accés Catalunya Ràdio, Sabrià demana a Tolo Moya, ex-director de comunicació i assenyalat com a responsable de la trama, que es posi en contacte amb el militant responsable de l’estructura per pagar-li algunes factures. Una vegada l’Ara va haver publicat tota la trama de l’estructura B, ERC el va acomiadar i ell ha denunciat que el procés intern d’ERC no s’havia fet correctament.

Ni Marta Rovira ni Tolo Moya no han volgut parlar amb Catalunya Ràdio per donar la seva versió de les converses filtrades. Moya diu que no parlarà perquè el cas és judicialitzat; i l’entorn de Rovira diu que són converses privades filtrades amb intencionalitat per la proximitat del congrés del partit i que els xats demostren que ella no era conscient que els cartells eren obra de gent vinculada a ERC.