Rovira assenyala Junqueras com a corresponsable de les campanyes B

“Des de la Presidència, es considerava que érem tous i molta gent ens demanava que ens defenséssim més (‘som massa tous, també hem de trencar cames’)”. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha assenyalat Oriol Junqueras, ex-president del partit, com a corresponsable de les campanyes B que feia el partit i que, segons que diu, “sempre es van desenvolupar de manera legal i respectant el corpus ètic” de l’organització fins que es van penjar els cartells dels germans Maragall. En un escrit de tres pàgines que ha fet públic a X, Rovira ha acusat el sector de Junqueras de fer “filtracions esbiaixades i parcials” per mirar d’imposar una versió interessada dels fets. “Els malaurats cartells s’han convertit en una veritable campanya de contrast d’una candidatura per afirmar que ells no hi tenien res a veure i assenyalar uns altres culpables de la direcció del partit. Fet que resulta contradictori amb la responsabilitat orgànica que alguns d’ells ostentaven a l’organització, i a les campanyes”, diu, en una referència clara a Junqueras i dirigents afins a l’ex-president d’ERC.

Arran de les informacions difoses avui, tinc la necessitat de trencar el silenci i explicar-me: pic.twitter.com/HUlpVFZaSJ

— Marta Rovira Vergés🎗 (@martarovira) September 9, 2024

Rovira ha fet públic aquest escrit després de la revelació de converses internes de WhatsApp i Signal que posen el focus en la seva gestió. El matí que van ser trobats els cartells dels germans Maragall a les seus d’ERC, Rovira va considerar que si denunciaven públicament la campanya potser en podien treure algun rèdit electoral i, el gener d’enguany, la secretària general va demanar d’activar “la B” per reaccionar contra les declaracions d’un diputat de Junts sobre la llei d’amnistia. “Com estem de campanya B?”, va dir en una conversa revelada per Catalunya Ràdio. Rovira ha argumentat que ella i Junqueras sempre van compartir el mateix equip, que es va reforçar i adaptar per les conseqüències de la repressió política. També diu que passava comptes amb el president d’ERC d’aleshores una vegada per setmana, pel cap baix. També en passava amb les vice-secretaries de manera horitzontal, diu, i assenyala igualment uns altres dirigents afins a Junqueras. Segons Rovira, tan sols així pot funcionar un tàndem i es pot dirigir un partit de manera compartida. En canvi, lamenta que ara es pretengui de construir el relat que els equips de treball i els “errors” comesos solament eren seus.

D’aquesta manera, Rovira ha posat el focus sobre Junqueras, n’ha subratllat la responsabilitat al partit i l’ha culpat de les filtracions amb l’objectiu d’intentar de guanyar el congrés del 30 de novembre. “No tot s’hi val”, sentencia. De fet, la secretària general d’ERC subratlla que ella també té captures de pantalla de converses i comentaris privats que “comprometrien més d’un company” però diu que no les farà públiques. “Només les aporto al canal ètic, si escau”, diu. Fins ara, només l’ex-vice-conseller d’Estratègia i Comunicació del govern, Sergi Sabrià, havia acusat públicament Junqueras d’haver instrumentalitzat el cas dels cartells per beneficiar-se’n al congrés. En la conferència de premsa en què va anunciar que avançava la sortida del govern, Sabrià va acusar Junqueras de pretendre fer-lo plegar amb acusacions falses i enfangant el debat intern que s’hauria de fer al partit. Tant Sabrià com la direcció d’ERC han mantingut que Junqueras també havia estat informat de la procedència dels cartells quan el cas va esclatar internament, tot i que l’ex-president d’ERC va dir que no n’havia tingut mai coneixement. Rovira insisteix en aquesta línia, i manté que ella no va “constatar” que els cartells havien sortit d’Esquerra fins a principi d’any, quan el cas s’investigava.

ERC va provar de tapar l’escàndol dels cartells i establir un tallafoc en una reunió el febrer passat, segons que es deduïa de l’enregistrament d’una reunió entre Sabrià, el vice-secretari de comunicació del partit, Oriol Duran; l’ex-director de comunicació, Tolo Moya; i el gerent del partit, Jordi Roig. En aquesta conversa, feta pública per RAC 1 i l’Ara, Sabrià anticipava que Ernest Maragall, que en aquell moment era cap de files d’ERC a Barcelona, s’acabaria assabentant que els cartells van sortir del partit per la investigació judicial i se’n donaria de baixa, com va acabar passant al juliol. Rovira diu que va contribuir a demanar disculpes a la família de Maragall a través seu i, al costat d’uns altres dirigents d’ERC, va començar a “aplicar el control de danys reputacional i a preparar la reacció per la fallida ètica de l’organització”, fins que l’Ara va destapar el cas. De fet, atribueix les informacions periodístiques a una “filtració” que va contribuir a trencar “l’àmbit de confiança”. A més, Rovira expressa el seu patiment per com acaba el seu mandat polític, atès que ja va dir que deixaria la primera línia després del congrés. Diu que ho sofreix més que la repressió política: “El que esperes dels teus és un acabament coherent amb la confiança compartida.”

Rovira també diu que va assumir la responsabilitat pels cartells i més accions que defineix com d’activisme d’ençà del primer dia en nom de la direcció, i atribueix indirectament a Junqueras la voluntat de beneficiar-se’n. “Si penséssim en el projecte comú, no deixaríem que ningú pogués treure profit de fallides tan greus per guanyar avantatge intern o exempció personal”, remata. Aquest migdia, la direcció d’ERC ja ha considerat un “atac personal” a Rovira la revelació de converses internes, però la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, ha evitat d’atribuir-ne la responsabilitat a Junqueras.