Els rostres espanyolistes que s’asseuran al consell executiu de Salvador Illa

Els consellers del govern de Salvador Illa van prendre possessió ahir amb “el neguit i l’obsessió” de governar per a tothom. Ara, dins el nou consell executiu, s’hi amaguen perfils de marcat caire espanyolista que posen en qüestió el relat de la transversalitat. El president de la Generalitat mateix, que en el seu discurs va defensar “la llengua com a columna vertebral de la nació catalana”, té unes quantes taques a l’expedient. Va donar suport a l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i s’ha manifestat amb l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana.

🔴🎥"Participo para reclamar sensatez, respeto al Estado de derecho y sobretodo, para pedir diálogo". @salvadorilla #RecuperemElSeny pic.twitter.com/WbVDbPiKca

— Socialistes PSC/❤ (@socialistes_cat) October 8, 2017

Salvador Illa, el capità de l’espanyolisme del PSC que albira la Generalitat a l’horitzó 

De fet, en la pregunta de promesa dels seus consellers, Illa va introduir l’expressió “d’acord amb la llei” amb la clara intencionalitat de trencar amb el llegat del Primer d’Octubre i dels governs independentistes. “Prometeu complir fidelment d’acord amb la llei les obligacions del càrrec al servei de Catalunya i amb lleialtat al president de la Generalitat de Catalunya?”, va demanar a cadascun. La resposta, sense excepció, va ser afirmativa.

Un altre dels perfils espanyolistes és el del secretari del govern, Javier Villamayor, que també té un llarg historial de col·laboració amb Societat Civil Catalana. Fins i tot, hi té vincles familiars, perquè el seu oncle, Salvador Caamaño –fundador del Foro Babel–, n’és el president a Tarragona. Villamayor era un dels més ben situats per agafar el relleu de l’ex-batlle Josep Fèlix Ballesteros, però la seva gestió desastrosa dels Jocs Mediterranis –esquitxada també pel favoritisme a entitats espanyolistes en el repartiment d’entrades–, el va condemnar uns anys a l’ostracisme.

Javier Villamayor, l’espanyolista desacomplexat en els engranatges del govern d’Illa 

Un altre rostre espanyolista és el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, que va començar la carrera política a l’empara d’Unió Democràtica de Catalunya. A començament dels noranta va ser assessor de l’eurodiputada Concepció Ferrer, però va ser com a funcionari de la Unió Europea que es va destapar com un actiu molt import de l’estat espanyol en la lluita contra l’independentisme.

Algunos llevamos mucho tiempo intentando explicarlo. “Europa dice no a la secesión” @lavanguardia https://t.co/DDfwQfySOG

— Jaume Duch (@jduch) October 14, 2017

Duch, malgrat vantar-se sempre de la seva neutralitat com a portaveu del Parlament Europeu, va participar amb delit de les campanyes en contra de l’1-O. “Som en un món en què la paraula clau és interdependència, com demostra la mateixa Unió Europea. No hi deu haver un percentatge gaire alt de catalans disposats a posar en risc la seva continuïtat en el projecte europeu”, va dir en una entrevista a El Periódico uns dies després del referèndum.

Uns quants mesos després, Felipe VI el va premiar amb l’Orde d’Isabel la Catòlica. Una medalla que té “la intenció de recompensar la lleialtat a Espanya i els mèrits ciutadans i estrangers en bé de la nació”. Els anys següents va continuar maniobrant a favor dels interessos espanyols. El 2019, per exemple, va negar que abans del ple de constitució del Parlament Europeu s’hagués denegat l’accés a Carles Puigdemont i Toni Comín.

Més castellà a les escoles

Un dels canvis més importants és a la Conselleria d’Educació, on Esther Niubó trenca amb el discurs habitual sobre la immersió i defensa sense embuts més hores de castellà a les aules. El 2022, en el ple que va aprovar la llei del català, va assegurar que hi havia un problema polític amb el tractament de “les llengües oficials”, en referència al castellà, perquè una part dels castellanoparlants trobava a faltar “un cert respecte i reconeixement al castellà en el sistema educatiu i, fins i tot, en les institucions”. “Calia recompondre i refer aquesta situació”, afegia.

Dit això, Niubó va declarar que calia reforçar l’ús del català arran dels canvis en el món audiovisual i tecnològic i el retrocés en el seu ús social, especialment entre els més joves. Però hi va afegir un matís important sobre l’escola: “Un reforçament que ha d’anar més enllà. L’escola no està per salvar el català, està per aprendre i per socialitzar.”

La dirigent del PSC va ser l’encarregada del seu partit de negociar la llei que havia de donar resposta a les sentències que imposaven el 25% del castellà a les aules. Un mes abans de la votació, va reclamar que es complissin les sentències del TSJC, tot argumentant que la reforma de la llei de política lingüística –posteriorment es va optar per un decret llei– permetia de fer-ho amb “més flexibilitat i aplicant criteris pedagògics essencials”.

.@socialistes_cat defensem el compliment d les sentències.L’acord per modificar la Llei d Política Lingüística permetia complir-la amb més flexibilitat i aplicant criteris pedagògics, essencials. JxCat va decidir anteposar els seus interessos i aq és el resultat d no fer política https://t.co/QKNOjTKnBT

— Esther Niubó (@eniubo) May 9, 2022

La batllessa que no volia cedir equipaments per al Primer d’Octubre

L’ex-batllessa de Badia del Vallès, Eva Menor, serà l’encarregada de dirigir la conselleria d’Igualtat i Feminisme, que ha perdut el plural de l’etapa de Tània Verge. Nascuda a Madrid, la nova consellera s’expressa sobretot en castellà a les xarxes socials. Abans del referèndum de l’1-O, va signar un manifest de càrrecs electes socialistes en contra de la votació.

Manifiesto firmado por los alcaldes y alcaldesas @socialistes_cat creemos en la negociación y el pacto pueblo y Cataluña somos todos y todas pic.twitter.com/TZPoNF31z1

— Eva Menor (@evamenorc) September 13, 2017

“En els darrers dies, hem vist com se’ns pressionava, se’ns assenyalava amb el dit, se’ns insultava i fins i tot se’ns amenaçava, a causa del nostre posicionament envers el “referèndum” il·legal de l’1 d’octubre […] Davant d’aquest clima polític i social, estimulat des de diverses formacions i entitats, ni podem ni volem callar, ni molt menys amagar-nos”, deia el document.

Uns dies abans, Menor s’havia negat a cedir instal·lacions municipals per l’1-O, tal com li havia demanat el govern. En una carta dirigida a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, va al·legar que el Tribunal Constitucional espanyol havia suspès les lleis del 6 i 7 de setembre, és a dir, les de transitorietat jurídica i del referèndum. Uns dies després de l’1-O, va participar en la concentració de Badia de Parlem-Hablemos.

Avui hem perdut tots/es. @KRLS Ha estat un irresponsable. Avui mes que mai orgullosa de @miqueliceta @Eva_Granados i @socialistes_cat

— Eva Menor (@evamenorc) October 27, 2017

La consellera d’Interior, Núria Parlon, també va signar el manifest en contra de l’1-O i es va oposar a cedir locals per al referèndum. Tanmateix, va dimitir de l’executiva federal del PSOE el 21 d’octubre, quan la formació va decidir de donar suport explícit a l’aplicació del 155. De fet, Parlon, aleshores batllessa de Santa Coloma de Gramenet, va signar una carta amb més batlles socialistes demanant al PSC que s’oposés frontalment a la intervenció de la Generalitat.

El 155 no és la solució, amplifica fractura emocional i territorial entre Catalunya i Espanya. Necessitem obrir un altre camí sense demora!

— Parlon#apeudecarrer #treballantperunsomni💜 (@nuriaparlon) October 21, 2017

Del govern de Jordi Pujol a defensor de Pablo Llarena

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha canviat unes quantes vegades de jaqueta (ensenyant el camí a Miquel Sàmper). Segurament no se’l pot qualificar estrictament d’espanyolista, però el seu viratge val la pena de ser esmentat. A començament dels noranta, va anar a Vílnius (Lituània) a defensar la independència lituana davant l’URSS. En una imatge d’aquells dies, se’l veu amb una estelada. Membre de l’antiga Unió Democràtica de Catalunya (UDC), va fer carrera amb les sigles de CiU i va ser conseller de Medi Ambient en el darrer govern de Jordi Pujol (2001-03).

Gairebé una dècada més tard, Artur Mas el va recuperar al capdavant d’Interior, on va romandre fins al trencament d’Unió amb Convergència pel procés (2015). Uns mesos abans, en la consulta del 9-N, com a secretari general d’UDC, va comunicar que la formació estava a favor del sí en la primera pregunta —”vol que Catalunya esdevingui un estat?”– i donava llibertat de vot en la segona sobre l’estat propi.

El 2017, després de l’aplicació del 155 i amb UCD desapareguda, Espadaler va pactar una coalició d’Units per Avançar amb el PSC. En les eleccions del 21 de desembre d’aquell any, va ocupar el número 3 de la llista per Barcelona, una posició que va conservar en les eleccions del 14 de febrer de 2021 i en les del 12 de maig d’enguany. El 2018, en una entrevista a El Mundo, va assegurar que defensar el jutge Pablo Llarena era defensar l’estat de dret i la independència judicial.

“Demano coratge als moderats dels dos costats. Si els moderats no tenen coratge, Espanya no té solució i Catalunya tampoc”, va afegir un any després en una altra entrevista.