Roses sense espines: una investigació internacional descobreix el gen per a aconseguir-ho

Un equip internacional d’investigadors amb la participació de personal de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha descobert el gen crucial en la formació d’espines en espècies com les albergínies o les roses. Mitjançant tècniques d’edició genètica CRISPR/Cas, han identificat el gen LOG (LOnely Guy), i la seva troballa obre la porta al desenvolupament de noves varietats sense espines de cultius com albergínies, esbarzers o de plantes ornamentals com les roses.

L’estudi, els resultats del qual publica Science, ha estat encapçalat per l’Institut d’Institut Universitari de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV) de la UPV i el Cold Spring Harbor Laboratory de Nova York (Estats Units), una de les institucions més prestigioses en l’àmbit mundial en genètica i biologia molecular, i hi han participat dinous institucions més de l’estat francès, el Canadà, el Regne Unit, entre altres.

El seu treball permet d’entendre com aquestes estructures defensives han evolucionat de manera semblant en plantes separades per milions d’anys. En ell, van estudiar els mecanismes genètics de la presència d’espines en plantes com roses o albergínies, espècies en què generalment serveixen com a defensa contra herbívors. I utilitzant tècniques de mapatge genètic i múltiples encreuaments realitzats durant gairebé una dècada, van descobrir que el gen LOG, implicat en la síntesi de citoquinines (hormones vegetals), és fonamental en la formació d’aquestes espines i altres estructures vegetals esmolades com les que estan a les arestes dels cereals i en un ampli nombre d’espècies silvestres relacionades amb els cultius.

Van eliminar les espines en diverses espècies, entre elles, en raïms del desert d’Austràlia, consumides per les poblacions natives però difícils de cultivar a causa de les seves espines. Mentrestant, en el cas de les roses, silenciant un homòleg del gen LOG, van aconseguir d’obtenir també plantes sense espines, fet que té importants implicacions per a l’horticultura ornamental i per a la seva comercialització. Segons l’equip de la UPV, l’aplicació d’aquesta tècnica és relativament senzilla i tindria un gran impacte i grans beneficis: “L’eliminació de les espines facilitaria el maneig i la collita de cultius, reduiria el risc de lesions per als treballadors agrícoles i disminuiria els danys en postcollita provocats per les espines”, destaca Jaime Prohens, investigador del COMAV de la UPV i un dels autors de l’estudi.

A més, Prohens assenyala que l’aplicació d’aquestes tècniques també reduiria els costos de producció i augmentaria la rendibilitat per als agricultors. “A més, aconseguir noves varietats sense espines podria traduir-se en una acceptació i consum més gran per part dels consumidors. Tot serien beneficis”, conclou Jaime Prohens.