29.06.2021 - 17:30
L’escriptora Roser Caminals (Barcelona, 1956), que viu als Estats Units des del 1983, ha estat la guanyadora del 41è premi Sant Joan de literatura catalana amb l’obra detectivesca Garbo parla, una novel·la amb un protagonista únic, l’agent secret barceloní Joan Pujol Garcia (1912-1988), àlies Garbo, que va jugar un paper decisiu a la Segona Guerra Mundial, enganyant els nazis. El vessant més humà i corrent d’aquest personatge amb una doble vida és el que ha interessat de narrar a Caminals.
L’escriptora ha definit l’obra com una novel·la còmica dins d’un rerefons tràgic. Caminals s’ha mostrat visiblement sorpresa pel guardó. Ha explicat que no hi confiava gens de guanyar-lo, i fins i tot ha hagut de canviar les vacances familiars per ser avui a Catalunya per a recollir el premi.
Durant els anys més foscos de la dictadura, Joan Pujol Garcia, a banda de col·laborar amb els serveis secrets anglesos, es va convertir en l’home de confiança del servei d’intel·ligència alemany a Espanya. La seva actuació, amb èxits sonats com ara muntar una xarxa falsa d’espies amb què va aconseguir enviar informació errònia al servei secret nazi, o afavorir el desembarcament anglès a Normandia, ha estat sempre envoltada de misteri.
Les cartes i enganyifes que va inventar-se Joan Pujol
“Procuro evitar l’estereotip i per això escriure una novel·la d’espies no m’atreia. Però, de fet, Garbo només va fer una acció d’espionatge, al principi. La seva feina era fabular i en sabia molt. Allò que em va atreure és que era un burgès català del tot ordinari, convencional, un home corrent, afectuós i entranyable, que tenia una doble vida, una doble batent que no sé pas ni si ell mateix sabia ben bé per què”, ha explicat Caminals, que també ha dit: “Ara Catalunya necessita herois, però la literatura en necessita d’imperfectes. En Joan Pujol va ser un personatge atractiu i potent, alhora que vivia una vida tan corrent! Això és el que em va interessar.”
L’autora es va documentar a fons, tot i que no va arribar a parlar amb cap fill seu. Sobretot la va fascinar el llibre que va escriure el controlador anglès de Garbo sobre el cas oficial. “Allà hi ha els fets. Joan Pujol escrivia unes cartes increïbles, amb un text visible –on era Joan Pujol– i un text invisible –ple d’informació secreta, on era Garbo. Aquestes cartes contenen molta comicitat, com també les enganyifes que feia als alemanys, que contenen molt d’humor. I ens ho hem de creure per increïble que sembli, perquè van passar”, ha explicat.
Roser Caminals viu a Frederick, Maryland, on ha ensenyat literatura espanyola. El 1994 va publicar la primera novel·la de tema i ambient barcelonins, als Estats Units, i després la va traduir al català amb el títol Un segle de prodigis (1995). En català ha escrit i publicat Les herbes secretes (1999), El carrer dels Tres Llits (2002), La petita mort (2004), La dona de mercuri (2006), La seducció americana (2009), Cinc-cents bars i una llibreria (2010) i Els aliats de la nit (2015).
Quan es documentava per Els aliats de la nit, que parla del tràfic de refugiats i fugitius a Andorra durant la Segona Guerra Mundial, Caminals va entrar en contacte amb la figura de Garbo i li va interessar. També ha aclarit que no té la intenció de fer una trilogia sobre la Segona Guerra Mundial.
El jurat format per Jordi Coca, Carme Riera, Albert Forns (guanyador de l’any passat), Valèria Gaillard i Najat el Hachmi, ha declarat Garbo parla guanyadora del premi Sant Joan de literatura catalana “per l’alta qualitat, la manera brillant de defugir els tòpics del gènere a través de la complexitat dels personatges i la solidesa estructural de la novel·la”. El premi té una dotació de 35.000 euros lliures d’impostos i al marge de drets d’autor.
La novel·la guanyadora arribarà a les llibreries el primer de setembre publicada per Edicions 62 i es presentarà durant la Setmana del Llibre en Català.
Un premi amb rècord de participació
Segons que explica la nota de premsa del Grup 62, s’han presentat cent vuit obres al premi, un rècord de participació. El segon any amb més participació va ser el 1996, amb vuitanta-una obres. Entre les obres rebudes al concurs han predominat les novel·les, amb noranta originals, seguides de tretze reculls de narracions, dues memòries, dos llibres de divulgació, un dietari i un llibre de viatges. Noranta-quatre texts són del Principat, vuit del País Valencià, quatre de les Illes, un d’Astúries i dos dels Estats Units.
