Rosa Pérez Garijo: “A Catarroja sentim que vivim en el Tercer Món a vuit quilòmetres del primer”

A Catarroja, hi ha molts carrers on els semàfors encara no funcionen. Hi ha molts comerços que encara no han pogut obrir i moltes famílies encara han d’anar als punts logístics a cercar menjar i els objectes bàsics de la vida quotidiana. La gota freda es va endur la vida de vint-i-cinc persones en aquest poble de l’Horta Sud. Ens trobem amb l’ex-consellera, professora universitària i coordinadora general d’Esquerra Unida, Rosa Pérez Garijo, a la plaça de l’Ajuntament. Allà hi ha l’accés a l’aparcament subterrani municipal, que, a la vegada, és l’accés dels aparcaments i trasters particulars de desenes de veïns de la plaça. Entre els quals, el seu. Fem l’entrevista divendres dia 20, en un bar del carrer principal que tot just fa tres dies que ha tornat a obrir.

Fa pocs dies que les màquines han entrat al subterrani. Abans, Pérez Garijo havia penjat un vídeo a les xarxes socials en què es queixava de l’estat d’abandonament de Catarroja, el poble on va ser regidora durant quatre mandats. És aquest sentiment de desatenció que la fa reflexionar i criticar, en aquesta entrevista, la gestió prèvia i posterior de la catàstrofe.

—Com esteu, prop de dos mesos després?
—Tenim un sentiment d’abandonament. Les nostres vides continuen paralitzades. Hi ha moltíssima gent del poble o del poble del costat que és en un ERTO. Pots veure que hi ha negocis que no han obert i molts que no obriran. Els xiquets de l’ESO de l’institut Berenguer Dalmau no fan classe. Avui la majoria dels alumnes del País Valencià celebren les festes i les vacances i els donaran les notes. Els nostres són a casa d’ençà del dia 29 d’octubre i avui no tenen ni notes. És una vida paralitzada que no saps quan tornarà a la normalitat. Tenim els garatges plens de llot, és una ciutat sense llei, sense semàfors… A vegades sentim que vivim en el Tercer Món a vuit quilòmetres del primer.

—Us heu mostrat molt enfadada en les xarxes socials.
—Hem de ser conscients que al poble s’han mort vint-i-cinc persones i al poble del costat, dotze. Però a nosaltres ens sorprèn la quantitat de gent que es va salvar per poc. És molt estrany que en una família no hi haja una experiència d’aquestes. En el primer moment penses en la vida dels teus éssers estimats, en la teua gent. Els primers sentiments van ser de terror, de por que no els passara res. La meua parella s’ha salvat d’un pèl, i encara que sabíem que havia eixit, no en vam saber res fins a les dotze de l’endemà. Les primeres hores són terrorífiques, sabent que hi ha morts. Després ja passes al tema de per què no es va avisar. Diem que el barranc de Xiva, que és com li hem dit tota la vida, a les dotze i vint ja anava molt desbordat, i l’aigua no s’evapora. Com pot ser que no hi haguera un avís? Com pot ser que tot el sistema d’emergència, de pre-emergència, fallara?

—Dijous va haver-hi un ple molt tens a l’Ajuntament de Catarroja. S’acusava la batllessa de no haver avisat quan el barranc anava ple.
—La gent té molt de dolor i l’administració més pròxima és l’ajuntament, però tots sabem que les competències d’emergències són autonòmiques. És cert que poden haver-hi batlles o batllesses amb més zel a alertar la població, però no vull restar responsabilitat a qui la té, que és el govern autonòmic, que va fer una deixadesa de funcions. Nosaltres, en el Botànic, vam gestionar la DANA del Baix Segura i quaranta-vuit hores abans tot el món estava avisat i l’UME sobre el terreny. Això és una catàstrofe i segurament hi ha coses que no s’haurien pogut evitar, però moltes altres sí, És inconcebible que no hi haguera una alerta a la població sabent l’aigua que venia.

—Com percebeu l’estat d’ànim dels vostres veïns?
—La ciutadania està indignada i molt trista. Tot el nostre entorn, tota la nostra realitat, els nostres espais segurs, no hi són. Tenim, en certa manera, paralitzades les nostres vides. Hi ha indignació perquè les coses no van de pressa. Hi falta organització i la gent veu que no es pot tornar a la normalitat. Parlem de gent que ha perdut les cases, que no tenen on viure. Parlem de gent que té els garatges i els trasters plens de llot. Hi ha un problema de salut pública perquè l’aire que respirem és com és. L’altre dia va haver-hi un incendi. Estem rodejats de cementiris de cotxes, però també en tenim al nucli urbà. Després del que ha passat, la gent ja no se sent segura. Hi ha un problema perquè veus que t’han fallat.

—Quina sensació us fa el fet que el president de la Generalitat encara no haja visitat la zona zero ni s’haja reunit amb els familiars de les víctimes?
—Crec que hi ha una fallida total del govern autonòmic. El president Mazón no té gens d’empatia ni de preocupació per res més que no siga ell mateix. Augurava per a si mateix una llarga carrera política i no està disposat que la seua negligència l’ature. Només s’ha de veure com gestionen la situació en el sistema educatiu. Durant la pandèmia, al Botànic ho vam gestionar d’una manera completament diferent de com es fa ara, amb una deixadesa absoluta de funcions per part del senyor Rovira. I el senyor Mazón, que ha vingut a la política a viure molt bé, no va suspendre ni l’agenda política ni la personal.

—Abans de consellera, vau ser membre de la Diputació de València. Què penseu del paper del president Vicente Mompó i el sainet de les telefonades amb Mazón?
—Em sembla vergonyós i és una prova més que aquests senyors no són ací per a millorar i per a cuidar la ciutadania. Això que fan és, efectivament, un sainet per a tapar les vergonyes del senyor Carlos Mazón i la seua enorme deixadesa de funcions. Una deixadesa que ha tingut com a conseqüència la pèrdua de vides humanes.

—Políticament, els comptes no ixen a les Corts per a fer fora el president Mazón, però quines accions penseu que s’haurien de fer per posar-lo en una situació més complicada que no té ara?
—Eixe és el problema i és el que posa en perill la credibilitat de la democràcia. Què més han de fer un president i un govern per caure? Què més pot passar? No comprenc que entre els cinquanta-tres diputats i diputades que donen suport al govern no hi haja tres persones que diguen que això és inassumible. Hi ha coses que en una democràcia sana són inconcebibles i aquesta n’és una. Això és letal per a la democràcia. Malauradament, hi ha cinquanta-tres diputats que estan disposats a deixar passar qualsevol cosa. És igual què passe. Crec que s’ha provat de muntar una moció de censura sabent que no tindria recorregut, però està bé que es veja el suport i que tot el món es retrate donant suport a una gestió nefasta.

—Què penseu que el PSPV no deixe els cinc diputats que li calen a Compromís per a presentar la moció?
—Pense que és perquè pensen que és una moció de censura fallida i perquè el PSOE moltes vegades s’enganya a l’hora d’intentar d’allargar una mà o a arribar a determinats acords amb el PP en un moment en què el PP és cada vegada més escorat cap a la dreta perquè ha acceptat les tesis de Vox. S’han instal·lat en la crispació i el soroll i això és molt perillós, perquè quan hi ha soroll no es poden sentir propostes polítiques, i això li interessa, al PP. Crec que no és decisió encertada aquesta de no donar suport a la moció de censura. No pot passar el que ha passat i que ací no passe res.

—A vegades hi ha colps d’efecte inesperats i ara el despatx que ocupàveu com a consellera de Transparència i Qualitat Democràtica, a l’edifici de la Cigonya, l’ocupa el vice-president per a la Reconstrucció, el tinent general Gan Pampols. Simbòlicament, quina sensació teniu quan hi penseu?
—Imagine un despatx totalment diferent i amb unes tasques també diferents. Enmig d’aquesta deixadesa de funcions, hi ha dues qüestions que em semblen molt greus. Una és la militarització i l’altra és la privatització que es fa de la reconstrucció, si podem dir que estem en aquesta fase, perquè ho dubte. Posar un senyor de l’exèrcit que diu que no se sotmet a la voluntat política en un despatx que ha estat de Qualitat Democràtica, on s’ha avançat en els drets per a les persones, un senyor que no accepta la democràcia com a tal perquè si dius que no acceptaràs la voluntat política, tampoc atendràs el que diga el parlament… Malauradament, la història ens ha ensenyat que els drets no sempre avancen de manera lineal, que sempre poden retrocedir, i crec que ara ho vivim.

—El fet de l’emergència permet a l’administració de fer contractes de manera més ràpida, més simplificada i amb menys filtres administratius. Ja hem vist casos d’adjudicacions directes a empreses amigues. Com a ex-consellera de Transparència, temeu que tot això propiciarà casos de corrupció?
—Ja adjudiquen a empreses que han estat condemnades en els casos Taula o Gürtel. No és una suposició. Sabem que hi ha empreses que han subvencionat el PP i els han adjudicat contractes a dit. Sincerament, em pareix que hi ha una compra de voluntats molt clara amb els contractes de la reconstrucció. Vull recordar que els primers dies hi hagué veus que criticaven Mazón, fins i tot a les files de la dreta. Jo ara ja no sent aquests veus. Em sembla un missatge molt clar. Tranquils, que els diners arribaran a les vostres butxaques. A costa de què? Del nostre patiment?

—Se n’haurà tret cap aprenentatge d’aquesta desgràcia, o serà com va passar en la pandèmia quan dèiem que n’eixiríem millors i quinze dies després tot era igual que abans?
—No sé com n’eixirà la població perquè en aquests moments està molt afectada i en moltes famílies hem viscut situacions pròximes a la mort. Això fa que la gent no estiga bé d’ànims. A mi, que sóc una persona polititzada, em preocupa que la gent entenga i analitze que el fet que haja fallat una persona o un govern o una institució, no vol dir que fallen les institucions en general. N’han fallat unes de molt concretes, però això no ha de posar en dubte la democràcia. Ens sentim poble, de què la ultradreta, que és ací, amb el seu missatge contra la democràcia, es vol aprofitar. És molt important diferenciar que si un govern ha estat penós, lamentable, negligent, segurament criminal, no significa que hi haja una fallida de les institucions. Ens sentim aprofitats perquè Mazón aprofita la nostra desgràcia per fer negocis amb les seues empreses. Això és dolorós. No sé com n’eixirem. Veurem com costa tornar a la normalitat.

—L’heu notada, a Catarroja, la presència de l’extrema dreta?
—S’ha vist. Això és un poble, i es fan molts grups d’ajuda als damnificats i el discurs de la ultradreta és implícit. És molt perillós quan diuen “no polititzem”, “només el poble salva el poble”, aquesta frase tan mal utilitzada… Fan aquest discurs, que és més polític que cap altre. L’antipolítica nega la democràcia i és molt perillós.

—Com serà Nadal enguany?
—Molt trist. Ahir [per dijous] acomiadava les classes amb els alumnes a la facultat i recordava que l’any passat va ser un dia de molta alegria. Has tingut un trimestre bonic, ja penses en els dinars i sopars familiars, trobar-te amb els amics… Ara no tenim res d’això. Al poble, no hi ha llums de Nadal perquè hi ha carrers sense enllumenat. Ens sentim afortunats perquè no hem perdut ningú a la família i ens ho diem moltes vegades, però la nostra vida està paralitzada, siga Nadal o no.

—Voleu afegir res?
—Sí, la vergonya de la Conselleria d’Educació. Tenim els xiquets i les xiquetes en casa. El Berenguer Dalmau està tancat i no el tornen a obrir. Han reubicat primer i segon de batxillerat a la Florida, però als de l’ESO els tenim en casa fent en línia una hora de classe per assignatura a la setmana. Dins els drets fonamentals, n’hi ha molt pocs de reconeguts que siguen drets socials, però un és l’educació, un dret fonamental que apareix en l’article 27 de la constitució espanyola i que el senyor Rovira incompleix. Tenir un conseller d’Educació sense educació és molt dur.