Rosa Pérez Garijo: “És trist, però no podem actuar perquè la llei de memòria democràtica no considera una esvàstica un símbol franquista”

“Quan s’acabe la legislatura, al País Valencià ja no hi ha d’haver fosses comunes amb represaliats del franquisme.” Amb aquesta idea treballa la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. Ara n’hi ha unes quatre-centes. Una de les primeres fites serà publicar el mapa d’aquestes fosses, i la següent, la creació d’un banc d’ADN que permeta identificar els cossos recuperats. El pressupost que la conselleria destinarà a memòria l’any 2021 és de tres milions dos-cents mil euros.

La seu de la conselleria, on fem l’entrevista, és l’antic hospital de maternitat conegut a València com la Cigonya. Ja fa anys que és un edifici administratiu, però encara manté l’estructura interior de l’hospital. El que fa més singular la situació és que el nom de la Cigonya es relaciona amb diferents casos de nadons robats, una pràctica que va començar en plena dictadura franquista i que es va mantenir fins a mitjans dels anys vuitanta. El departament de Pérez Garijo és l’encarregat d’ajudar les famílies a descobrir fills i mares. D’això en parlem. I també de la gestió policial amb les manifestacions feixistes a València.

—Quan tindreu acabat el mapa de fosses del País Valencià?
—El tenim ben a punt. Per a nosaltres serà la guia de tot el pla d’exhumacions que hem de fer. Bolcarem tota la informació en una pàgina web perquè es vegen les fosses. On són, quantes restes es pensa que hi ha, quines es poden exhumar i quines no… És qüestió de setmanes que el tinguem. Serà el mapa que marcarà la legislatura perquè volem que quan s’acabe tot el territori estiga lliure de fosses comunes.

—Quantes fosses hi ha al País Valencià?
—Ara sabem que n’hi ha més de quatre-centes, però la xifra s’actualitza constantment. Encara se’n descobreixen de noves.

—Totes són als cementeris?
—La majoria, però n’hi ha que són fora. A Xelva, per exemple, és fora. En altres poblacions, com el Villar, es busquen per georadar. I tenim el cas del camp d’Albatera, on també hem buscat amb georadar una fossa que sabem que hi ha.

—Es pot o es podrà saber quantes víctimes de la repressió franquista són soterrades en aquestes fosses?
—No hi ha un nombre cert. El mapa ens podrà ajudar a fer els càlculs. Tenim informacions dels llocs on s’han fet els treballs de camp més importants, com ara el cementiri de Paterna. Allí se sap, gràcies a les investigacions de Vicent Gabarda, que van ser afusellades 2.238 persones, però no sabem si quan Franco es va fer construir el Valle de los Caídos a Cuelgamuros en va fer traure per dur els cossos allà. Sabem també, per exemple, que a Ontinyent afusellaren 13 persones i que estan soterrades allí. I això ho sabem perquè l’ajuntament va crear una comissió de la memòria. Ara es fa una tasca semblant a l’Ajuntament de Gandia, on sabem que hi ha fosses, però no tenim clar on. Però dades així no les tenim de tots els enclavaments.

—Quan éreu a la Diputació, aquesta institució va ser la primera que va començar amb les exhumacions. Ja hi havia associacions de familiars que reclamaven que s’investigara?
—El 2016, que és quan començàrem, hi havia dos grups de familiars, els de la fossa 113 i els de la 82 de Paterna, que es menejaven molt. No n’hi havia més. Tant, que quan vam traure les subvencions ens feia por que no hi haguera una demanda. La Diputació no podia exhumar d’ofici, i ho havíem de fer a partir de subvencions i a petició de les famílies. Però al caliu d’aquells primers moviments, es van anar creant altres associacions de familiars. Hem conegut històries molt interessants de persones que ni tan sols sabien que a la família tenien una víctima de la repressió. Fins i tot vam conèixer una persona a qui tota la vida li havien dit que el seu avi havia mort lluitant en el bàndol nacional.

—Per quins criteris us guieu a l’hora de decidir si exhuma la Generalitat o ho fan altres institucions.
—Nosaltres fem les més complicades, les que poden tenir problemes que una associació de familiars no podria resoldre, però per a nosaltres és perfecta la col·laboració entre administracions. Intentem que els ajuntaments s’impliquen. Tenim el cas d’una fossa a Benissa on hi ha brigadistes internacionals i en aquest cas no hi ha una associació darrere. A Oriola hi ha pocs familiars, però sí que hi ha una demanda històrica i ho farem.

—Acabeu de licitar una exhumació molt important a Paterna, la de les fosses 21 i 126. Un contracte de més de mig milió d’euros. Quan teniu previst que comencen les exhumacions?
—La 126 pensem que és la més gran de tot el País Valencià. Com que és un contracte major que es publica al Diari de la Unió Europea, sempre tardarem més a adjudicar-lo, però la idea és començar a treballar-hi el 2021.

—Com teniu pensat resoldre la identificació dels cossos que es recuperen de les fosses comunes?
—És cert que ens falta molt per avançar en tota la qüestió genètica i ADN. Quan obrim una fossa hi ha els cossos que sí que es poden identificar i relacionar amb familiars. En aquest cas, complim la voluntat dels familiars que moltes voltes volen soterrar-los en llocs concrets. Però hi ha el cas d’aquelles víctimes que no podem identificar. I quan això passa també els hem de donar una dignitat, individualitzar-los, no els podem tornar a soterrar i au. Això no tindria cap sentit. Volem que aquests cossos tinguen un codi genètic. 

—Quan hi haurà un banc d’ADN?
—Treballem en aquesta línia, però ens trobem amb moltes dificultats. Volem que el banc d’ADN siga públic, no s’entendria una altra cosa. Volíem fer una encomanda a Fisabio, però finalment, per motius legals, no va ser possible. Per això ara comencem a treballar en l’elaboració d’un conveni on participen la universitat i altres experts per a fer avançar les identificacions. S’ha d’investigar, per exemple, com fer les extraccions, en quines parts del cos… I quan tinguem el banc, probablement podrem avançar en la identificació de les restes que ara ens resulta impossible.

—Heu parlat adés del camp de concentració d’Albatera. Què teniu previst de fer-hi?
—La primera fase és que els terrenys siguen públics i aquesta gestió l’ha de fer l’Ajuntament de Sant Isidre. Volem fer-hi un treball en diferents fases, i l’última ha de ser fer un centre d’interpretació. Encara esperem el resultat dels treballs de geolocalització. Quan trobem les fosses començarem a exhumar. Farem un monòlit de la memòria i intentarem reproduir una part del camp que servisca com a lloc on la gent aprenga què va ser la repressió i què va passar allí. És el millor lloc, perquè és el camp més simbòlic de tot el país.

—Heu signat un conveni amb la Generalitat de Catalunya. Amb quin objectiu?
—Es tracta de col·laborar. Catalunya fa un gran treball en qüestions de memòria democràtica. Ells ja tenen resolt el tema del banc d’ADN. També hem d’intercanviar els censos de víctimes per a ajudar a les identificacions. La pandèmia ho retarda tot, però tenim intenció de trobar-nos al gener.

—La vostra conselleria va posar sancions a les persones que el 12 d’octubre es van manifestar amb banderes franquistes a Benimaclet. No s’hauria pogut evitar la manifestació?
—Això és una tasca de la delegació del govern. Les manifestacions no s’autoritzen, només es notifiquen.

—Finalment, quants seran els sancionats i amb quina multa?
—Tres persones, que són les que portaven les banderes. De moment hem obert expedient, i esperem les al·legacions. La multa que els podem posar va dels 2.001 euros als 10.000.

—Dies més tard hi va haver una altra manifestació de neofeixistes a Pego. No els sancionareu?
—Nosaltres tinguérem constància del que va passar a Benimaclet perquè hi hagué una difusió pública, i per tant, nosaltres, mirant les imatges, vam veure clarament que hi havia símbols franquistes, i amb la nostra llei de memòria democràtica, vàrem actuar. Vam demanar documentació per a poder sustentar l’expedient. En el cas de Pego, no ho hem vist gràficament. Hem preguntat i el que sembla és que no hi ha banderes franquistes.

—Es van enganxar esvàstiques pel poble.
—És que és així de trist, no podem actuar perquè una esvàstica no és un símbol franquista. La llei de memòria democràtica del País Valencià només parla de la simbologia franquista. Justícia, memòria, reparació de les víctimes de la repressió franquista. 

—…
—Nosaltres demanem als ajuntaments i a la delegació del govern que la policia estiga formada en matèria de memòria democràtica. Ara preparem un material didàctic i hem parlat amb la consellera de Justícia perquè es faça aquesta formació. La policia ha de saber que existeix una llei de memòria democràtica. Igual que en el seu moment se’ls va formar en igualtat, cal formar-los perquè sàpiguen que determinades actituds són sancionables, que han d’identificar els autors, etcètera.

—El 12 d’octubre, els policies custodiaven els neonazis.
—Per això nosaltres volem que els formen, perquè si ningú els ha explicat que eixes banderes no es poden dur i són susceptibles de sanció i no els identifica…

—A Paterna, la policia maltracta els immigrants que van a fer tràmits com els DNI dels seus nadons. Això és qualitat democràtica?
— Fets així són inconcebibles i han de ser denunciables per totes les administracions que en tinguen coneixement. La qüestió és qui té capacitat per a investigar i per a sancionar… Són fets rebutjables i totes les administracions hem d’anar amb compte perquè no passen coses tan greus…

—Aquest edifici, l’antic hospital de la Cigonya, va ser notícia perquè s’hi van confirmar casos de nadons robats. Fa temps que sembla que el tema ha passat a un segon pla, que ningú en parla. Com si tot estiguera resolt.
—No hi ha res resolt, encara. Em sembla una vergonya el que s’ha fet en aquest país. S’hauria d’haver buscat una solució integral des de fa molt de temps. Tenim un gran exemple amb l’Argentina. Envege molt com l’Argentina ha sabut reparar la societat i els represaliats de la dictadura, que va ser molt és recent que la d’ací. S’hauria d’haver fet un banc d’ADN a tot l’estat, i tot aquell que sospitara que podia ser un nadó furtat o tota mare que sospitara que li havien furtat un nadó poguera anar a fer-se les proves com han fet a l’Argentina, on ja van pel nét 129. Crec que si ho mirem, a l’estat espanyol hi ha molts més nadons furtats que a l’Argentina. No hi ha hagut una voluntat política ni una ruptura amb la dictadura. Què esperem? Que moren les mares? Tots sabem que aquests xiquets furtats se’ls quedaren famílies del règim.  

—Hi ha un cens de mares que cerquen fills i de fills que cerquen mares?
—No. Hi ha associacions. Una de les accions que hem fet des de la conselleria és un documental sobre el tema que estem a punt de presentar. Ens sembla molt important que se’n faça difusió. El projecte del banc d’ADN de què parlava en el tema de les fosses també ha de servir per a això, però que es faça al País Valencià és un pegat. Hauria de ser un projecte de tot l’estat espanyol i així li ho hem comunicat a la vice-presidenta Calvo.