Rosa Gili: ‘Haver guanyat dues eleccions m’ha reforçat molt, però és fruit d’un treball en equip’

Després de vuit anys com a parlamentària del Partit Socialdemòcrata (PS), Rosa Gili (Escaldes-Engordany, 1972) va deixar el Consell General per intentar l’assalt al Comú d’Escaldes en les eleccions del 15 de desembre proppassat. A les generals de l’abril ja hi havia guanyat l’escó, contra pronòstic. Fins aleshores havia estat el feu electoral i polític de Demòcrates per Andorra (DA), el partit de dreta que ha governat les valls d’ençà del 2011. Fa dues setmanes va repetir la gesta i va endur-se la victòria a les eleccions comunals, per tan sols deu vots de diferència respecte de la llista de DA. Amb Gili parlem d’aquesta victòria, dels desafiaments que tindrà com a cònsol d’Escaldes i també del lideratge al PS, després de dos triomfs que en fan un dels noms principals de la política andorrana.

—No vau presentar la candidatura a Escaldes-Engordany fins pocs minuts abans no s’esgotés el termini legal. Indecisió o cop d’efecte?
—La decisió la vaig prendre tard, perquè vaig sospesar moltes coses. I després vam considerar que ens anava bé de presentar-la així, al darrer moment. Va ser una decisió personal molt rumiada, de saber si volia anar-me’n del Consell, perquè és una feina que sempre m’ha agradat molt. També va anar condicionada al suport de certes persones a qui vaig demanar que m’hi acompanyessin i que m’hi van animar. I dir-me a mi mateixa que a Escaldes podria ser útil amb una altra visió que no fos la de l’oposició.

—Fou doncs més la il·lusió per un nou projecte que no pas l’esgotament de vuit anys al Consell?
—Una mica d’esgotament de l’oposició, que és bastant ingrata, sí. Però després era la il·lusió de tenir al davant la possibilitat de fer coses si és que guanyava.

—Per què creieu que heu guanyat les eleccions a la vostra parròquia? Us ho esperàveu?
—Tenia el sentiment que podia anar bé, que en tenia possibilitats. Evidentment el dia de les eleccions vam sofrir molt, perquè va ser molt ajustat. Per què vam guanyar? Per un conjunt de moltes coses: un bon equip, un bon moment perquè l’actual cònsol no podia repetir, un desgast Demòcrata, el pacte de govern amb els liberals… I, probablement, un reconeixement personal per la feina feta i el fet que a l’abril es guanyés la territorial fan que alguns em veiessin amb possibilitats de guanyar.

—Escaldes ha deixat de ser el feu de DA?
—Claríssimament sí, ja ho havia deixat de ser a les generals i ho ha deixat de ser a les comunals. Per les coses que m’arriben, que suposo que tampoc són gaires, sembla que per DA ha estat una sotragada. Perquè durant molts anys s’ha vist imbatible a Escaldes, d’on són el cap del govern anterior i l’actual.

—Creieu que la vostra victòria ha tancat definitivament el cicle polític de l’ex-cap de govern Antoni Martí malgrat que no s’hi presentava?
—Veurem què passa en el futur, però és evident que, si la candidatura de DA era la seva opció personal i ha perdut, no surt gaire reforçat d’aquests comicis.

—Quines seran les vostres prioritats al capdavant del comú?
—La primera és el personal: recuperar un bon ambient de treball, perquè em consta que en alguns departaments no era el cas, i motivar-lo. A partir d’aquí, volem acostar-nos als ciutadans. I després evidentment tenim els punts del programa electoral, com ara crear un departament d’habitatge.

—La manca d’habitatge de lloguer és la principal problemàtica social. Què pot fer el PS, que només governarà un comú dels set, per resoldre l’emergència?
—Al programa tenim la creació d’una borsa d’habitatge per a acostar els que en busquen i els que en tenen. Durant la campanya hem anat veient cases i pisos buits. Volem acostar-nos als propietaris, veure per què no els lloguen i ajudar-los. També com a comú pressionarem el govern per la part que li toca.

—Així doncs, com es visualitzarà que a Escaldes governa el PS amb vista a l’actitud envers el govern?
—Insistirem molt en les mesures efectives. Perquè en tot el temps que fa que en parlem no tenim la impressió que hagi estat realment una prioritat: van improvisant, donant mesures poc consistents.

—El comú construirà habitatge públic?
—Ho hem de rumiar. De moment hem pensat en una eventual col·laboració público-privada. Però tot això ho hem de construir, veure amb quins privats podem comptar. I negociar perquè els propietaris s’animin a posar els seus béns a disposició de qui ho necessiti. També vam parlar, si convé, de posar a disposició serveis jurídics per als llogaters que se’n van i deixen el pis en mal estat.

—Aquests anys els socialdemòcrates us heu queixat molt que les minories als comuns no comptaven per a res. Què fareu perquè l’oposició participi de la gestió del comú?
—La nostra intenció és donar-los mitjans perquè en participin i siguin altaveu dels electors que els han donat suport. Volem escoltar-los i recollir allò que sigui interessant. Tenim intenció de fer molts més consells de comú i fer-los participar més i donar la informació amb molta més antelació, que la puguin estudiar i puguin fer arribar les seves aportacions. Ho hem dit per activa i per passiva: qualsevol contribució positiva de la minoria l’acceptarem, perquè és absurd de no recollir una cosa que sigui sensata i bona per a tots només perquè no la diu el teu grup. Això ho hem vist al Consell General i no ho hem entès mai.

—Ja en clau nacional, el PS ha batallat molt per despenalitzar l’avortament. Creieu que aquesta legislatura s’avançarà en el reconeixement dels drets de les dones?
—Espero que sí, perquè a mi, com a andorrana, em fa vergonya estar com estem. Em fa la impressió que anem avançant; em consta que el govern de DA cada dia ho té més difícil d’explicar aquest anacronisme i aquesta vulneració inacceptable dels drets de les dones. S’ha de despenalitzar, veure com fer-ho amb el copríncep episcopal i que s’arremanguin d’una vegada totes les parts que ho han de fer. Però això s’ha de solucionar sí o sí. Hi ha hagut associacions feministes que han pressionat molt. Crec que a escala europea som bastant a l’ull de l’huracà i que la pressió anirà augmentant.

—Vau guanyar contra pronòstic fa uns quants mesos la territorial d’Escaldes en les eleccions generals. Ara heu guanyat el consolat. Valoreu de dirigir el partit a mitjà termini?
—No ho sé. Ara mateix estic concentrada en el desafiament molt important que tinc a Escaldes, perquè em dec als seus ciutadans i perquè volem posar en pràctica tot allò que hem promès al programa. També serà bo per al país: volem que les altres parròquies s’emmirallin en la manera com ho fem, escoltant les persones i treballant-hi. Que la política que faci Escaldes influenciï a escala nacional. Avui dia estic dedicada a això i no sospeso res més. Una cosa després de l’altra, de moment aquesta és la que toca i més endavant ja ho veurem.

—Per tant, no podem descartar que d’aquí a quatre anys sigueu la candidata del PS a cap de govern?
—[Riu.] No en tinc ni idea, de moment a Escaldes tinc un desafiament molt gran.

—El lideratge de Pere López al partit és indiscutible?
—Avui dia és el nostre dirigent, es va presentar en unes primàries, tothom li va donar suport i evidentment sí, és el cap nacional del PS.

—Hi ha sintonia en l’estratègia de futur o potser d’aquí a un parell d’anys es podrien proposar visions diferents en algun congrés, aprofitant que el consolat dóna més empenta que no pas una oposició poc agraïda al Consell?
—Tot això és política ficció. Ja ho veurem. Avui dia tenim papers diferents. Els companys del Consell General tenen el de defensar les nostres posicions de política nacional. I nosaltres, a Escaldes, el d’aplicar el nostre programa i demostrar que es pot fer diferent. De moment tenim feines diferents i totalment compatibles. No hi ha cap problema d’una parta cap a l’altra, estem molt bé.

—Tanmateix, hi ha qui creu que ara com ara sou l’actiu principal dels socialdemòcrates. Ho sentiu així?
—El fet d’haver guanyat aquestes dues conteses electorals entenc que m’ha reforçat molt, però és fruit d’un treball en equip. Les persones poden ser importants, però una de sola no va enlloc. I, per tant, sóc ‘un’ dels actius del PS, evidentment.

—Tenint presents els resultats electorals d’enguany, el 2023 el PS serà alternativa de govern?
—Tinc claríssim que l’alternativa hem de ser nosaltres. Perquè sembla que el partit liberal està destinat a desaparèixer, absorbit per DA. I actualment Terceravia és dins el mateix espectre polític. Avui dia, al camp progressista, només hi ha el PS.

—En el futur pròxim hi haurà gaire marge de fer coses diferents? Penso en l’acord d’associació amb la UE, el futur de les pensions o la diversificació econòmica.
—Els darrers governs han parlat molt però han estat molt poc eficients. Han buscat abans de tot defensar el poder i han mirat poc per l’interès general. Penso en la sanitat i les pensions. Quan me’n vaig anar del Consell al final de l’octubre encara parlàvem d’un pacte d’estat per les pensions, quan sortíem de vuit anys de governs amb majoria absoluta, que podrien haver-hi actuat i no van fer res. Gairebé diria que han estat governs de la hipocresia i bastant de l’engany. Si me’n vaig també és perquè tinc la impressió que és sempre el dia de la marmota: sempre parlen de les mateixes coses i no fan res per no enfadar-se políticament amb ningú. En detriment de decisions que cal prendre i que són importants per a la ciutadania.

—Per cert, seguiu la situació política a Catalunya? Què en penseu?
—La segueixo poc, de reüll. Perquè he estat molt absorbida per les conteses electorals i per la família. Però bé, en alguns moments m’ha preocupat l’estat de la democràcia a Espanya. He vist algunes coses que m’han semblat greus. Penso que no és bo ni per a ells ni per a nosaltres com a veïns ni per a Europa. Hi ha drets humans que han de ser intocables.