Rosa Alentorn: ‘Hem amonestat alguns candidats de l’ANC amb correus personalitzats’

La junta electoral de l’ANC ha viscut uns dies convulsos que han sacsejat de dalt a baix l’organització. Tots els focus van apuntar als nou membres del secretariat que conformen aquest òrgan quan diumenge es va saber que havien apartat Quim Torra i Jordi Calvís de la llista definitiva de candidats al nou secretariat. L’enrenou generat va obligar la junta electoral a obrir un període d’al·legacions que no havia considerat prèviament, ja que segons defensen, no estava previst en els canvis reglamentaris aprovats fa dues setmanes. Els casos es van tornar a estudiar i van ser readmesos.

Però el procés electoral ja havia aixecat una polseguera difícil de dispersar i algunes veus posaven en dubte la independència i rigorositat de la junta. L’ambient es va enrarir més dimarts, quan en un comunicat enviat als associats van lamentar haver obviat ‘irregularitats’ en el procés electoral. Tot plegat ha portat Rosa Alentorn, membre de la junta, a donar explicacions sobre els fets. Atén VilaWeb per a parlar d’una última setmana frenètica i aclarir totes les decisions que ha pres la junta. Defensa la tasca feta i lamenta que s’hagi mediatitzat de forma excessiva el procés.

—En un comunicat, dimarts, la junta electoral de l’ANC deia haver passat per alt ‘nombroses irregularitats’ en el procés d’acceptació de candidatures. A què us referíeu?
—La junta electoral basa totes les seves decisions en el reglament electoral (RELEC), que al seu torn es basa en el reglament de règim intern (RRI). Llavors, a l’aplicació del RELEC hi ha diferents condicions que s’han de valorar per acceptar una candidatura o no. N’hi ha que són administratives: si una persona està al corrent de pagament, si l’aval que presenta és correcte… D’aquestes incidències no en parla ningú perquè no afecten cap personatge mediàtic, però també s’han tractat i s’han resolt. Després hi ha una segona part, de la qual s’ha parlat força, que és més reglamentària. Fa referència a la pertinença o vinculació a partits polítics, o al fet d’haver estat en una llista electoral… Aquests casos s’han resolt i hem enviat un comunicat als socis donant més detalls.

—Però aquests casos de què parleu no s’han ‘obviat’ i els heu tractats.
—És que obviat, obviat… Sembla com si passéssim pàgina, i no és això el que hem fet. Quan parlem de ‘irregularitats’ entre cometes, ens referim a un tercer bloc que és més interpretatiu. Totes fan referència a la campanya electoral. Segons el RELEC, hi ha dues maneres de fer campanya de forma regularitzada: a través de preguntes i resposta a la web i en forma de reunió de treball a les territorials, on els electors poden fer preguntes als candidats de tot el territori. Especifica que cap altra publicitat ni campanya no serà permesa i podrà ser exclòs el candidat que, a criteri de la junta electoral, incompleixi això de manera rellevant i significativa.

—I aquí és on entra en joc la interpretació de la junta.
—Exacte, aquí és on hi ha la interpretació. Segurament la paraula ‘irregularitats’ no era la més afortunada. Però la rellevància es pot considerar més significativa si hi ha reincidència. Penseu que són situacions molt complicades. Què és campanya? Un piulet? Una persona que normalment per la seva feina o càrrec és més mediàtica i té més contactes amb la premsa? Un professor universitari que fa una conferència?

—Us penediu d’haver utilitzat aquesta paraula?
—Més que penedir-nos-en, no pensàvem que arribés a la premsa. Ens dirigíem a una sèrie de candidats que sabíem que havien comès algun acte o havien publicat alguna informació que podia ser susceptible de considerar-se publicitat de la seva candidatura o campanya. Llavors, atès que no tenim una definició clara de què és publicitat i què és campanya, en aquestes situacions que no eren de prou rellevància significativa per a rebutjar els candidats, el que hem fet és amonestar-los en diferent grau.

—Què vol dir amonestar-los?
—Alguns els hem amonestat formalment amb correu personalitzat. Alguns altres, amb un missatge general: els hem enviat una espècie de toc d’alerta per dir-los que allò que fan és a la frontera de què pot ser legal i què pot no ser-ho. Hem actuat, no hem obviat res.

—Per això sobta que en el comunicat digueu que s’han ‘obviat’ irregularitats.
—Potser la manera com s’ha redactat aquest correu no és l’adequada. L’única cosa que volíem fer era un toc d’atenció general i dir que si continuàvem tenint queixes s’estudiarien, com fem amb totes. Aprofito l’avinentesa per dir, i no parlo com a membre de la junta electoral sinó des del càrrec institucional de vice-presidenta, que els candidats, si reben un correu amb el qual no estan d’acord i tenen alguna queixa, han de respondre a la junta electoral. A mi em sap molt greu que les denuncies es facin a la premsa. No és la manera. Diu molt poc dels candidats que es volen presentar com a membres del secretariat nacional començar amb aquestes actituds. En lloc de parlar-ne internament i aclarir les coses, se’n van a la premsa. Òbviament, llavors vosaltres feu la vostra feina i ho publiqueu. Però aquesta dinàmica no l’entenc. És una llàstima.

—Quantes peticions d’irregularitats heu atès?
—No us ho sé dir. Tampoc no les hem comptades. Això ha passat cada any perquè com que no queda clar què es pot fer i què no, la junta ha de resoldre.

—Ni un nombre aproximat?
—Totes les que han arribat s’han atès. Hi ha persones de la junta electoral que responen a tots els correus de tots els qui ens fan saber qualsevol irregularitat que pugui haver-hi. Qualsevol queixa de qualsevol tipologia, nosaltres l’atenem.

—Heu sancionat ningú, a banda de llançar avisos per correu?
—No. L’avís s’ha personalitzat en els casos que ens ha semblat que tenien més importància.

—Es poden dir noms?
—No. Penseu que la feina que fa la junta electoral no és pública. És a dir, que fem una excepció perquè als mitjans s’ha publicat part de la feina que fem. Però el fet que aparegui incompleta qüestiona la feina que fa la junta electoral. Per això creiem que val la pena d’aclarir algunes d’aquestes decisions, tot i que no s’hauria de fer perquè la nostra feina no hauria de ser pública.

—La junta electoral considera que els 23 signants d’un article conjunt publicat el 4 d’abril passat formen part d’una candidatura que fa campanya?
—Nosaltres només ens basem en la informació que s’ha presentat de les candidatures. Si s’hagués fet durant la campanya, del 6 el 14, ho hauríem estudiat. No vull entrar en casos concrets, però en cap cas no hem estudiat què ha passat abans del dia 6.

—Ahir un soci de l’ANC va denunciar que hi havia un seguit de candidats, que es corresponen amb els 23 signants del manifest, que fan campanya amb missatges de WhatsApp.
—Ho ignoro, perquè no segueixo el correu en aquests moments. Però tots els correus que arribin s’estudiaran i es respondran.

—Però enviar missatges per WhatsApp es pot considerar fer campanya?
—S’ha de veure el context. La junta electoral resoldrà en cada cas. Però, sobretot, no volem entrar en aquesta dinàmica de desmentir o no les denúncies que hi ha. Tot allò que fem no hauria de ser públic i no hem d’estar pendents de la premsa. Des de dimecres intento no mirar xarxes perquè vull que la meva tasca sigui tan independent i objectiva com sigui possible.

—Heu respost individualment als socis i candidats que han impugnat irregularitats i explicant-los el perquè?
—Es dóna resposta tan de pressa com és possible. Cal pensar que a la junta electoral hi ha nou persones voluntàries del secretariat actual que no repetim. Fem això voluntàriament, traient hores de la nostra feina i de la nostra família. Per això vull dir que fem tant com podem i arribem on podem. Intentem d’arribar a tothom i si no donem més detalls és perquè el temps no ens permet d’escriure missatges gaire llargs. La intenció no és amagar res a ningú.

—Diumenge la junta electoral va decidir d’apartar Quim Torra i Jordi Calvís, i l’endemà els va readmetre. Què va canviar en dos dies?
—És part del procés. Passa que pel fet que dues persones siguin més mediàtiques hi ha hagut tot aquest enrenou, que seria millor que no hi fos per poder ser encara més independents. Quan es publiquen les llistes provisionals hi ha un període d’al·legacions, es publiquen les definitives i a partir d’aquí el reglament no especifica què ha de passar després. Només diu que es fan les votacions. Com que hi havia un dia de marge entre la publicació de les llistes definitives i l’inici del vot telemàtic, vàrem creure convenient d’acceptar les al·legacions rebudes i donar-los resposta. I ho vàrem fer.

—Per què aquest canvi?
—Als socis, ja els ho hem explicat detalladament [vegeu el document ací]. Per exemple, en el cas de Quim Torra, quan vàrem fer la primera valoració de si la seva candidatura podia ser acceptada o no, vam fer una aplicació estricta del reglament electoral vigent. Torra és un càrrec de designació política en el moment de presentar la candidatura. Aquest era el nostre raonament. Quan vam rebre l’al·legació vam anar més enrere i vam fer una anàlisi més detallada tant del reglament de règim intern (RRI)com dels estatuts. Vàrem veure que l’RRI era més restrictiu que els estatuts, cosa que no hauria de ser. Els estatuts parlen d’incompatibilitat i en canvi l’RRI ho transforma en il·legibilitat. Aquí hi ha una contradicció entre reglaments i, una vegada detectada, vàrem buscar casos d’altres anys. Com que estableixen precedent, vàrem decidir que s’admetia la candidatura de Quim Torra però amb el condicionant que, si surt escollit, abans de prendre possessió al secretariat haurà de renunciar al seu càrrec de designació política.

—És cert que es va proposar l’expulsió d’Antonio Baños?
—Expulsió d’Antonio Baños? No voldria entrar en casos concrets, però en el cas d’Antonio Baños sí que hi ha hagut persones que han presentat queixes. Una cosa és queixar-se d’una irregularitat i una altra és que la persona que t’envia la queixa et digui com l’has de resoldre. Això no ho mirem. Nosaltres mirem quina és la queixa i llavors decidim.

—De quina mena eren les queixes?
—No ho sé. No són queixes, sinó que ens han fet saber que hi hauria la possibilitat que fes campanya. Com això dels WhatsApp que m’heu dit. Sí, hi ha molts casos. Però és inevitable, i encara més avui dia, amb les xarxes socials. El fil és molt prim.

—Com és que s’han comès errades?
—Què enteneu per errades?

—La readmissió de Quim Torra i Jordi Calvís no és una esmena d’una errada?
—No considero que sigui una errada. Simplement són dos passos diferents d’un procés de presa de decisions. Es defineix una posició d’acord amb un reglament que és el que ens toca (RELEC). Després hi ha unes al·legacions que ens remeten a mirar enrere. Ho fem. Mirem l’RRI, mirem els estatuts i arribem a la conclusió que s’ha d’acceptar la candidatura. No és fer marxa enrere, és un pas més en el procés per a decidir si s’accepta una candidatura o no.

—Us ho demano d’una altra manera: feu autocrítica?
—Evidentment. L’autocrítica s’ha de fer sempre i és sana. I segur que hi ha moltes coses que podem millorar. Quan acabem la nostra gestió passarem un informe al secretariat següent amb un resum de com ha anat tot i sobretot recomanacions. Enguany ens hem trobat amb uns canvis al reglament i als estatuts i estàvem obligats a encabir-los com fos dins un programa molt ajustat. Ens hem trobat que molts dels canvis no s’havien reglamentat adequadament abans de començar el període electoral. Al mateix RELEC hi ha una mancança de normativa respecte de coses que s’han afegit enguany. Com el cas dels avals, que no ha estat gens polèmic. Amb molt poc temps hem hagut d’implementar una mica de normativa perquè tots els candidats tinguessin les mateixes oportunitats. Per això, si hi ha noves eleccions, recomanarem que es reglamenti el RELEC i es pensi com endreçar tots els canvis. I també seria convenient que s’establís què és campanya i què no.

—Aquest procés electoral ha quedat molt afectat. Heu pensat a dimitir?
—No, perquè els membres del secretariat nacional tots som molt responsables i sabem quina feina ens toca fer. Des del moment que et poses en una junta electoral ja saps amb quines circumstàncies et trobaràs, que tothom estarà molt pendent de tu, que no és una junta electoral que pugui treballar tranquil·lament en un despatx… Tot això ho sabíem d’abans i som conscients de les pressions que puguem tenir. Però dimitir mai.

—Quins danys col·laterals ha rebut l’ANC en aquest procés tan convuls?
—Que la gent pensi que la junta electoral no treballa de manera independent i rigorosa. Perquè no és així. Ens hem esforçat molt i no volem que això perjudiqui el que fem com a junta, com a ANC i com a país. No sé si hi ha ningú que tingui interès a fer veure allò que no hi ha. També us he de dir que rebem molts correus d’associats animant-nos a continuar. Potser els que troben tants problemes són pocs però fan molt soroll.