“Ronan, què passa?”, demana, alarmada, l’actriu i presentadora Whoopi Goldberg després d’haver vist el film d’HBO Surveilled. “Whoopi, ja sé que això us pot semblar que no us afecta, però hem vist aquests darrers anys una tecnologia poderosa, aquest programari anomenat Pegasus, que qui l’utilitza pot entrar als vostres mòbils sense que us n’adoneu, activar la càmera i l’enregistrador de veu, robar-vos les fotografies i els documents. I això ho veiem no tan sols en règims dictatorials, sinó també en democràcies occidentals –i això ja ens afecta molt directament a nosaltres–, amb governs que compren aquesta tecnologia i la utilitzen contra la gent. Ho hem vist a Espanya. En aquest film hi vaig i em trobo aquest enorme grup de gent pacífica que han estat tots espiats.” Així començava l’entrevista que el periodista Ronan Farrow va concedir al cèlebre programa matinal The View, de la cadena ABC, per a promocionar el seu darrer film, que té el Catalangate al centre i ja ha fet un impacte important als Estats Units.

Farrow ha trobat la manera de fer entendre als ciutadans nord-americans per què allò que veuen al film, és a dir, l’espionatge a l’investigador català Elies Campo, a l’ex-eurodiputat Jordi Solé i a l’empresari Joan Matamala, també els afecta a ells. I ho explica en alguns dels espais comunicatius més potents dels Estats Units, com en aquest programa que encapçala les audiències dels matins en la televisió nord-americana.

Ronan Farrow (Nova York, 1987), fill de Mia Farrow i Woody Allen, té una projecció pública enorme als Estats Units, tant per la seva vida privada com, sobretot, per la seva feina com a periodista. El 2017 el seu reportatge a la revista The New Yorker sobre els abusos i agressions sexuals perpetrats durant anys pel productor de Hollywood Harvey Weinstein li van fer merèixer el premi Pulitzer i van desencadenar el moviment #MeToo. L’any següent, el 2018, fou inclòs en la llista de les cent personalitats més influents del món per la revista Time.

Pocs anys després, i amb aquest prestigi guanyat, Farrow es va començar a endinsar en la indústria obscura del ciberespionatge. Es començava a parlar d’un programari espia, Pegasus, que una companyia israeliana venia a estats de tot el món com si fos una arma de guerra, amb el propòsit declarat de combatre la delinqüència i el terrorisme, però que tenia un ús (o abús) no confessat: es feia servir per a espiar i reprimir la dissidència política. Vet ací l’enfocament de sortida de Surveilled, que ja es pot veure a la plataforma Max a tot el món i que ens permet de seguir ben de prop la investigació de Farrow. La seva recerca va desembocar en la revelació de l’escàndol d’espionatge a un moviment polític documentat més gran del món, el Catalangate.

El 2022 Farrow va publicar el reportatge How democracies spy on their citizens, una radiografia que descrivia de manera implacable la manera com l’estat espanyol ha reprimit l’independentisme català amb l’espionatge a gran escala i il·legal dels dispositius mòbils de desenes de persones. A Surveilled la conclusió és la mateixa, però el potencial de difusió és més gran, enorme, perquè es difon a tot el món en una plataforma com HBO Max. I, a més, Farrow ha començat una ronda pels mitjans en què denuncia l’espionatge d’Espanya contra els catalans a audiències de milions d’espectadors. De manera que connecta l’abús contra els independentistes catalans amb allò que Donald Trump pot fer ara amb els nord-americans.

Així ho explicava a The View: “Si als periodistes ens vigilen, si les nostres fonts han de ser revelades… Tenim Donald Trump, que arriba i que diu específicament que els periodistes que protegeixin les seves fonts hauran de ser empresonats. I si això ho connectes amb aquesta tecnologia tan poderosa, tens la recepta per al desastre. Hem vist aquesta espiral en altres països, en llocs on no et pensaves que podria passar, i passa. Podríem tenir aquest escenari aquí, on activistes, dissidents, periodistes, no podran destapar nova informació, no podran treballar amb les fonts, no podran tenir converses privades… Això fa por.”

Perquè, si bé Pegasus no pot ser teòricament utilitzat per a espiar mòbils nord-americans, per una qüestió diplomàtica que ha de tenir en compte la companyia israeliana NSO, el govern dels Estats Units té una tecnologia pròpia per a poder-ho fer. “Una cosa que cal saber és que fins i tot si et penses que no ets en cap categoria vulnerable el govern nord-americà adquireix aquesta tecnologia; l’Agència de Control de la Immigració té ara mateix un programari espia israelià privat, i no sabem com l’utilitzarà l’administració Trump. No hi ha limitacions sobre com espiar els americans, és a dir, que podríeu ser a la llista, qualsevol expert en privadesa, advocat… no ho podem saber”, deia Farrow.

Espanya va respondre “amb violència i amb un dels casos més grans d’espionatge”

La ronda de promoció de Surveilled ha portat Farrow aquest cap de setmana a ser entrevistat al popular programa informatiu del dissabte a la ràdio pública nord-americana NPR, que presenta el periodista Scott Simon. L’entrevista comença amb el so d’un fragment del film en què Farrow fa una pregunta a Elies Campo:

—Per què a la gent d’arreu del món l’ha de preocupar la pirateria que documenteu a Catalunya?
—Aquest serà un dels primers casos amb un nombre tan enorme de persones afectades i d’una tipologia social tan àmplia i diversa.

En l’entrevista, Scott Simon li demana que li parli del Catalangate, i Farrow li explica que l’estat espanyol va respondre a la demanda d’independència, per una banda, amb una “violenta repressió policíaca durant unes eleccions i en la votació d’un referèndum”; i, per una altra banda, “amb l’espionatge dels mòbils d’un dels grups de persones més grans a qui s’ha espiat mai. Parlem de desenes i desenes i desenes de polítics, activistes, periodistes, gent que tan sols s’expressava”.

Ronan Farrow explicava una cosa semblant a la CNN la setmana passada. Era en un dels programes informatius de referència de la cadena, The Lead, presentat per Jake Tapper, on van parlar del nou film, del perill potencial que té per a tota la societat la comercialització de programaris espia com Pegasus i del cas espanyol d’espionatge a Catalunya, com a exemple “d’una democràcia que s’ensorra”.

“Ara hem vist que això passa en democràcies occidentals repetidament. Una part d’aquest film té lloc a Espanya, on hem documentat un dels grups més grans de polítics dissidents, polítics opositors, activistes, membres de la societat civil…, tots espiats. Hem vist escàndols semblants a Polònia, a Grècia… Una part del missatge d’aquest film és que això podria passar aquí, i n’hem vist l’inici.”

Jake Tapper es declarava fascinat per l’escena del film en què Jordi Solé, aleshores l’eurodiputat d’ERC, rep de la mà d’Elies Campo el resultat de l’anàlisi del seu mòbil. I Farrow li responia: “Aquest és un gran exemple d’allò que hi ha en joc. Perquè és un polític que lluita pacíficament pels seus objectius. És una regió autònoma d’Espanya, Catalunya, on hi ha molts activistes i polítics representants del poble que pensen que hauria de ser independent. Hi pots estar d’acord o no, però veiem que les seves discussions fetes privadament i al Parlament Europeu són potencialment exposades als seus enemics polítics.”

L’impacte de Surveilled, pocs dies després d’haver-se estrenat, és gran, en mitjans no solament dels Estats Units sinó també internacionals, amb ressenyes, per exemple, a Variety, The Wall Street Journal i The Guardian. Una cobertura que contrasta amb el silenci en els mitjans espanyols i l’interès tan escàs fins i tot en la majoria de mitjans catalans.