Ronald Puppo: ‘Canigó és l’expressió del somni català’

Ronald Puppo (San Francisco, EUA, 1954) és el traductor a l’anglès d’una de les grans obres de la literatura catalana, Canigó (1886) de Jacint Verdaguer. Gairebé un segle i mig després d’haver-se escrit es podrà llegir en la llengua de Shakespeare per primera vegada. S’ha titulat ‘Mount Canigó. A tale of Catalonia‘, editat per Barcino i l’editorial anglesa Tamesis Books. Avui dijous se’n fa la presentació a Barcelona, a les 19.30 al Palau Moja. Ja s’havia presentat a Vic, on Puppo hi és docent a la universitat. Format a la University of California, Santa Cruz, Puppo és diplomat en Études Françaises (deuxième degré) per la Université de Grenoble, i doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Viu a Catalunya des de l’any 1979 i el seu llibre Selected Poems of Jacint Verdaguer, fou la primera antologia de poesia de Verdaguer en anglès. Ara arriba la primera traducció íntegra del Canigó. Atén a VilaWeb telefònicament.

—El català de Canigó és de 1886. Heu traduït el llibre a l’anglès modern o el més antic?
—Al modern. Jo he anat a beure de fons molt diverses per a l’elaboració de l’anglès modern. Sobretot obres de poemes èpic en anglès, de Beowulf a Spenser. I també he treballat amb la traducció a l’anglès d’Ariosto. Canigó té correspondències amb tot aquest món i jo he intentat pensar com s’hauria escrit en anglès directament.

—Traduir comptant síl·labes i respectant la rima. No ha de ser gens fàcil.
—No busco rimes forçades. Millor que no rimi, que no pas que sigui forçat . Comptem síl.labes, però Canigó té una diversitat mètrica enorme. A les estrofes de 4 versos, per exemple, he mirat com ho feien els romàntics anglesos, tipus Coleridge. Per la Maladeta, he mirat el Paradis, de Milton.

—Què pot atraure els parlants d’anglès la poesia de Verdaguer?
—És el gran poeta de la natura. Gran amor i sensibilitat per la natura. Pot descriure el Pirineu com una flor. Potent, fràgil i delicat a la vegada. Arthur Terry deia que el Pirineu era l’autèntic protagonista de Verdaguer. Però també hi ha la part de la tragèdia, l’amor prohibit entre els protagonistes Gentil i Griselda. El cavaller que s’enamora de la pastora, amb les diferències de classes. Això ens dóna una Griselda-Ofèlia, que s’acluca en la nit de la follia. I també tenim el Gentil-Hamlet. Gentil abandona la milícia en la decisió més important de la seva vida, i se’n va al món de les fades, i la màgia del Pirineu. Abandona la guerra. Molt hamletià. I per últim poden sentir-se atrets també pel Verdaguer rebel. En dos sentits: el rebel que veu les injustícies socials de la seva època i s’escandalitza. Però després també era rebel perquè escriu amb una llengua petita. La llengua aspra que deien alguns.

—Què hi veuran, en Canigó?
—En vida Jacint Verdaguer canta la Catalunya que és, no la Catalunya que havia estat. Canta als elements que hi són, no als que han desaparegut. Qui llegeixi ‘Mount Canigó’ ara entendrà el somni català. Ho explica Ricard Torrents. El dogma et fa obeir. L’obra d’art et fa somniar. Canigó és l’expressió del somni català. Somni que ara tenim a tocar.

—Quan heu tardat a traduir-lo?
—Mira, fa 20 anys que tradueixo Canigó. Per mi ha estat la sort més rodona de totes. Perquè hi ha molts Verdaguers. Molts. L’edició que presentem té 400 entrades d’índex anotat. Per explicar i posar en context al lector de parla anglesa què és el Pla Beret, o Recassens. Per mi Verdaguer és tot un món.

—Quines paraules us han costat més de traduir?
—No calen que siguin complicades. N’hi ha de senzilles que també has de vigilar. Cel, per exemple, a vegades és ‘sky’, i a vegades és ‘heaven’. Penso que l’autor és el creador de l’obra, però el traductor és el creador del text que arribarà al lector. T’hi has de pensar molt, perquè les correspondències lèxiques no sempre existeixen. De paraules te’n diré dues. ‘Jai’, que ho he traduït com a ‘old bald head’. Ho he manllevat de la poètica. I després la paraula ‘petjagolall’, que no surt a l’IEC, però si al diccionari Alcover Moll. L’he traduït com a ‘shifting scree’. He trobat la inspiració a la traduccio´d’Orlando Furioso