23.11.2021 - 21:50
|
Actualització: 23.11.2021 - 23:34
“Primer, volen enfonsar la teva família per la via comptable, i després, et volen tancar a la presó per la via penal.” Ho deia Albert Royo just quan va saber que, al jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, li obrien una nova causa penal per la seva feina al capdavant del Diplocat. Feia quatre dies que havia rebut una notificació de la fiança milionària que li exigeix el Tribunal de Comptes espanyol pel mateix motiu. Fa tres anys que és perseguit, també per la via penal, al jutjat número 13, per l’organització de l’1-O i ja va ser embargat pel Tribunal de Comptes en una causa oberta també pel referèndum. La fragmentació de la persecució és un altre mètode repressiu que engega la fiscalia i que entomen els jutges, perquè causa indefensió. Com en el cas de Raül Romeva, que, després d’haver passat més de tres anys a la presó per sedició i malversació, es troba amb la causa oberta al Tribunal de Comptes per l’acció exterior del govern, que li amenaça el patrimoni, i amb una altra causa penal, també al jutjat número 18, com Royo, que podria acabar amb penes de presó.
Avui Romeva declararà davant la jutgessa instructora del 18, Carme Garcia, i divendres declararà Albert Royo. Abans, hi han passat la resta d’investigats: Roger Albinyana –ex-secretari d’Afers Estrangers–, Teresa Prohias –ex-directora de serveis–, Víctor Cullell –ex-secretari del govern–, Aleix Villatoro –ex-secretari general d’Exteriors–, Roser Clavell –secretària general del Diplocat entre el 2012 i el 2013–, Manuel José Vila Motlló –ex-director general de Cooperació al Desenvolupament–, Gerard Martí Figueras –ex-secretari general de l’Esport– i Antoni Reig –ex-director del Consell Català de l’Esport. Tots són investigats per delictes de prevaricació, malversació de fons públics i falsedat de document oficial.
Romeva, tan bon punt va sortir de la presó amb l’indult, ja tenia una notificació del Tribunal de Comptes sobre l’amenaça d’embargament i, alhora, el jutjat 18 li obria una nova causa penal. I l’activa per un sol fet, el mateix pel qual investiga Villatoro: la concessió d’una subvenció directa de 40.000 euros a la FOCIR, la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, l’any 2016.
Els mètodes de la fiscalia
I d’on surt, tot això? L’impuls d’aquesta investigació neix d’una querella que la fiscalia va anar coent durant més d’un any tot fent servir de base el vast informe del Tribunal de Comptes sobre l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. Aquest informe és l’origen del procediment contra una trentena d’ex-alts càrrecs que són amenaçats d’embargament, entre els quals hi ha Romeva, Villatoro i Royo, i també el president Puigdemont, el president Mas, els ex-consellers Francesc Homs i Andreu Mas-Colell i el vice-president Junqueras, entre més processats.
El trajecte que fan les acusacions de la fiscalia permet de veure aquest mecanisme repressiu de la fragmentació de les causes i de jutjar dues vegades una mateixa persona per uns mateixos fets, bo i trencant el principi non bis in idem, un dret fonamental recollit al Conveni Europeu dels Drets Humans. A principi del 2017, comença la investigació prospectiva contra un gran nombre d’alts càrrecs del govern de la Generalitat al jutjat número 13 de Barcelona. D’entrada, per una querella de Vox i pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació, desobediència, falsedat documental i revelació de secrets. Tot i que finalment van caure els de rebel·lió i sedició.
La causa del 13 ja va servir per a farcir la causa del Tribunal Suprem espanyol, però també fou l’origen de l’informe del Tribunal de Comptes contra l’1-O i contra l’acció exterior, que es va acabar de completar amb les piles de documentació que la Guàrdia Civil espanyola es va endur del Diplocat quan hi va entrar, just després de l’aplicació del 155. Amb tota aquella informació, i per encàrrec del congrés espanyol amb els vots del PP, el PSOE i Ciutadans, el Tribunal de Comptes va elaborar l’informe sobre l’acció exterior; un informe que venia del jutjat 13, que va passar al Tribunal de Comptes en dos procediments separats i que ha acabat servint per a obrir una nova causa al jutjat 18.
Les defenses dels represaliats han reaccionat i ara proven de desactivar si més no la causa del 18. L’Audiència de Barcelona ha aturat recentment la macrocausa del jutjat número 13 per un possible conflicte de competències amb la investigació que hi ha al 18, arran d’un recurs de l’advocat d’Aleix Villatoro. La defensa de Royo en va presentar un altre en el mateix sentit al jutjat 18 perquè es traslladés la causa al 13. Ara l’audiència vol esclarir si les investigacions s’han sobreposat, tot indagant paral·lelament sobre els mateixos fets del 2017.
L’arxivament parcial de les acusacions contra Royo
La sobreposició d’acusacions és la punta de llança de l’agressió als represaliats i, alhora, el punt feble d’aquests procediments. La jutgessa del 18, Carme Garcia, ja va desestimar d’entrada algunes de les acusacions de la fiscalia perquè es referien a fets que ja són investigats en unes altres causes, i n’hi pot haver més. Recentment, va arxivar una part de les acusacions de malversació contra Royo, concretament en dos fets que tenen relació amb el 9-N, perquè la defensa de l’ex-secretari general del Diplocat va aprofitar una escletxa que la jutgessa deixava oberta en la interlocutòria d’incoació del procediment, i va aconseguir de palesar una contradicció flagrant de la fiscalia.
Si durant el judici contra el 9-N al TSJC la fiscalia no va arribar a acusar de malversació, si aleshores va entendre que els fets que examinava, previs a la consulta i que tenien a veure amb la contractació de vint vídeos i al pagament d’un viatge de vuit eurodiputats, com és que ara pretén de condemnar per malversació Albert Royo per aquells mateixos fets? Per això, sobre aquests dos fets, l’acusació ha caigut. Però Royo continua investigat per molts altres contractes, encàrrecs i despeses com a responsable del Diplocat. Les macrocauses contra l’1-O són com més va més desacreditades. Però continuen vives, i amb desenes de persones amenaçades encara amb penes de presó.
