14.10.2023 - 19:04
|
Actualització: 14.10.2023 - 19:59
L’Aliança Lliure Europea (ALE o EFA, per les sigles en anglès) ha ratificat la candidatura conjunta de l’ex-conseller d’Afers Estrangers Raül Romeva i Maylis Rosberg, de la minoria danesa a Alemanya, per a presidir la Comissió Europea. “Volem una Europa de les nacions, els pobles i les llengües, i això comporta que s’escoltin veus que no necessàriament representen els estats”, ha dit Romeva. En un acte a Estrasburg, a l’estat francès, la formació, que agrupa una quarantena de partits d’arreu de la Unió Europea, ha presentat oficialment els dos candidats amb el lema “Una Unió Europea per a tots”.
“L’Europa dels estats no té futur com a tal, està tancada en si mateixa i no permet d’evolucionar”, ha dit Romeva després de l’acte. És la segona vegada que l’ALE presenta un candidat a presidir l’executiu comunitari. En les eleccions del 2019, el candidat va ser el president d’ERC, Oriol Junqueras, que també havia encapçalat la llista dels republicans al Parlament Europeu.
Romeva ha defensat que els objectius de la candidatura conjunta són tres. Per una banda, posar sobre la taula l’autodeterminació: “Entenem que els pobles han de poder ser lliures per a decidir el seu futur, i això vol dir exercir l’autodeterminació, que no va en contra de ningú i va en favor de la democràcia.” En segon lloc, la fi de la repressió. En aquest sentit, ha fet responsable la Unió Europea que un estat membre, és a dir, l’espanyol, “reprimeixi per la via violenta, amb togues, empresonament i exili” per haver posat una butlleta en una urna. Finalment, Romeva ha situat el reconeixement de les llengües minoritàries com a prioritat de la candidatura: “El català és una llengua parlada per deu milions de persones amb normalitat i no té un estatus equiparable a unes altres llengües amb molts menys parlants, i això no es pot entendre del punt de vista democràtic.”
La candidatura de l’ALE és un tàndem entre Romeva i Mailys Rosberg, membre de la minoria danesa a Alemanya i militant l’Associació de Votants de Slesvig Meridional. En declaracions als mitjans, Rosberg ha dit que la Unió Europea no protegia les minories que vivien als estats i ha defensat que la seva candidatura pretenia de canviar-ho. “Vull que la Unió Europea sigui responsable de les minories nacionals”, ha insistit. En aquest sentit, ha demanat una UE que doni suport a les nacions sense estat, que en valori la història, cultura, llengua i les vegi com un punt fort del seu projecte.
Una candidatura simbòlica
Malgrat que cada formació europea té el dret de presentar un candidat oficial a presidir la Comissió Europea, la candidatura de l’ALE és més aviat un gest simbòlic, atès que el partit no té possibilitats d’aconseguir que el seu candidat sigui elegit per la majoria de l’eurocambra per presidir la CE. El càrrec sol sorgir d’una majoria de pactes entre populars i socialdemòcrates europeus, i necessita l’aval dels estats membres.
La candidatura és també simbòlica perquè, ara com ara, Romeva continua inhabilitat pel Tribunal Suprem espanyol i no pot exercir cap càrrec públic. Tot i això, ha remarcat la importància del missatge de l’ALE: “Som conscients que en el marc dels partits europeus n’hi ha que tenen una gran implantació i, nosaltres, tenim la que tenim, però entenem que en un debat com l’actual hi ha veus que s’han de poder escoltar i la nostra és una campanya perquè determinades veus que no s’escolten en els grans partits puguin tenir el seu espai.”
Amnistia i autodeterminació
Per optar a presidir la Comissió Europea els candidats no han de ser necessàriament eurodiputats. De fet, l’actual presidenta de l’executiu comunitari, l’alemanya Úrsula Von der Leyen, no és eurodiputada i el Parlament Europeu la va acabar escollint pel càrrec. Von der Leyen ni tan sols havia participat en els comicis com a Spitzenkandidaten dels populars europeus, que el 2019 optaven per l’alemany Manfred Weber.
Tanmateix, preguntat per la possibilitat de concórrer a les llistes d’ERC a les eleccions europees si una eventual llei d’amnistia li ho permet, Romeva ha dit que no era la situació actual. “L’amnistia ha de permetre no una solució personal sinó a tots els encausats”, ha dit. A més, ha defensat que l’amnistia ha d’anar acompanyada de l’autodeterminació: “Són dues cares de la mateixa moneda i són dos elements que formen part de la mateixa demanda i voluntat democràtica.”
L’acte ha coincidit amb el dia en què fa quatre anys que el Tribunal Suprem va emetre la sentència per l’1-O.
Paper de la Unió Europea en conflictes a l’exterior
Sobre el paper en conflictes bèl·lics a l’exterior, com el que hi ha ara Gaza entre Hamàs i Israel, Romeva ha dit que la Unió Europea “fa molt de temps que ha de saber quin paper vol jugar al món”. En la seva opinió, Europa no acaba de trobar el seu lloc a l’hora d’entendre les dinàmiques geopolítiques, fet que “demostra que el projecte -de la UE- necessita repensar-se en diferents principis”. “Un d’ells és que la prioritat no és alimentar conflictes, sinó resoldre’ls, prevenir-los i tractar-los, de manera que no arribin a esclatar”, ha afirmat.
En aquesta línia, el candidat de l’ALE ha dit que la UE ha contribuït en gran manera a alimentar certs conflictes. “Una manera d’alimentar-los és ignorar-los i, en la mesura que deixes que es vagin eternitzant i agreujant, quan esclaten és sempre massa tard”.
“Democràcia per a tots”
L’Aliança Lliure Europea (ALE) ha celebrat aquest cap de setmana el primer congrés en la història de la formació. Divendres el partit va mantenir una reunió interna en què va marcar les principals línies d’acció de la formació per al pròxim mandat, van escollir els dos Spitzenkandidat i van aprovar el manifest de la candidatura.
En l’acte d’avui a Estrasburg per presentar els seus dos candidats, la formació ha reunit a eurodiputats i membres de diverses de les formacions que agrupa en una jornada sota el lema “Democràcia per a tots” en què l’amfitrió era l’Unser Land, un partit polític regionalista alsacià creat el 2009.
La presentació de l’acte ha anat a càrrec de la presidenta del partit, Lorena López de Lacalle, que ha dit que l’ALE és partit que lluita pels drets humans i la justícia social i per una Europa oberta i inclusiva que creu en la resolució pacífica dels conflictes. Lacalle també ha dit que són l’únic partit europeu que reconeix l’autodeterminació i la diversitat com a punts centrals de la seva acció política. “Creiem en el dret a decidir de totes les persones sobre qualsevol tema”, ha sentenciat.
En l’acte d’aquest dissabte també han intervingut els eurodiputats d’ERC Diana Riba i Jordi Solé, que també és secretari general de l’ALE, i l’ex-consellera de Treball de la Generalitat, Dolors Bassa.
