Romeva defensa que ‘les secessions’ no són per si mateixes contràries al dret internacional

El conseller d’Assumptes i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, ha defensat aquest dijous que ‘les secessions’ no són per si mateixes contràries al dret d’autodeterminació.

Ho ha dit en la presentació del seminari ‘El dret d’autodeterminació al segle XXI’, i ha sustentat el seu argument en una sentència de 22 de juliol del 2010 del Tribunal Internacional de Justícia per afirmar que ‘les secessions no són per si mateixes contràries al dret internacional, fins i tot si s’exerceixen fora del dret d’autodeterminació dels pobles’.

‘El dret d’autodeterminació d’un poble no esgota la possibilitat de creació d’un nou Estat per la via democràtica’ sense vulnerar el dret internacional, ha advertit Romeva, després que fonts del Govern expliquessin aquest dimecres que la seva Conselleria, juntament amb la del vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, seran els responsables de la compra d’urnes de l’1-O.

El conseller d’Exteriors ha explicat que el seminari abordarà el dret d’autodeterminació com un concepte interpretable amb l’aspiració de delimitar l’àmbit subjectiu ‘del que es pot posar en pràctica’.

Ha recordat l’evolució de l’aplicació del dret d’autodeterminació al segle XX, des dels pobles colonials, passant pels pobles subjugats, després els indígenes i ara ‘situacions de minories o minoritzades dins d’un Estat, que reclamen ser independents’.

‘No es tracta només de parlar d’aquest dret en si mateix, sinó d’entendre que el que fem és interpretar el poder estatal en la mesura que s’entronca amb la voluntat del poble, el principi democràtic i, finalment, la dignitat humana’, ha sentenciat Romeva.

En aquest sentit, ha assegurat que des de la lògica catalana, la demanda de la ciutadania és poder dur a terme un referèndum d’independència, ‘un cas ideal per explorar els límits del dret a l’autodeterminació’.

Romeva creu que la situació a Catalunya pot projectar-se a l’exterior com ‘un cas d’estudi, un laboratori’ en la dinàmica global actual sobre el dret a l’autodeterminació.