26.10.2016 - 13:19
|
Actualització: 26.10.2016 - 17:12
El conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, ha explicat des del Parlament de Finlàndia que ‘hi ha més voluntat de parlar de la qüestió catalana en determinats països que no a l’estat espanyol’. Romeva i el secretari general del Diplocat, Albert Royo, han participat en la presentació de l’intergrup d’amistat amb Catalunya, format per conservadors, progressistes i per la minoria sueca, i que ha comptat amb la presència de representants de set grups del nou que componen el parlament finlandès. Segons Royo, la creació d’aquest l’integrup demostra l’interès de determinats països ‘per tenir accés directe a fonts catalanes’ i ‘estar preparats pel que pot passar en els propers mesos’.
La conferència ‘An introduction to Catalonia’ ha servit per presentar de manera oficial l’intergrup d’amistat amb Catalunya que es va crear el passat mes de juliol a la cambra finlandesa i que compta amb una gran representació de l’arc parlamentari del país. Segons el conseller d’Afers Exteriors, molts d’aquests parlamentaris ‘desconeixien la realitat’ de Catalunya però ‘han començat a entendre’ que el moviment independentista ‘va de debò’.
‘El que nosaltres plantegem és proposar un debat democràtic per un problema democràtic que existeix i que, per més que es vulgui negar, no desapareixerà’, ha alertat. Segons Romeva, la majoria d’actors internacionals es pregunten ‘i ara què?’ i volen saber com ‘s’encara aquest problema’. ‘Són preguntes que voldríem que es fessin al conjunt de l’estat’, ha lamentat Romeva i ha constatat que ‘hi ha més voluntat d’afrontar el tema i parlar de la qüestió catalana en determinats països que no pas a la mateixa capital de l’estat espanyol’.
Romeva: ‘Tot el que farem serà legal’
El conseller d’Afers Exteriors ha explicat en la seva compareixença davant representants de la majoria de partits amb representació a la cambra finlandesa, que el full de ruta independentista ‘s’adequarà a la legalitat’. ‘Tot el que farem serà legal: un altra cosa és sota quina legalitat’, ha explicat Romeva.
En aquest sentit, Romeva ha recordat que ‘votar no és il·legal’ i que ‘només cal que el govern ho permeti’. Això, segons el conseller, demostra que ‘el problema no és legal sinó polític’. ‘Si no podem votar d’acord amb la present legalitat n’haurem de fer una altra i això és el que el Parlament intenta fer’, ha remarcat.
La pluralitat de l’intergrup li dóna ‘legitimitat’
A més dels impulsors de l’intergrup, a la compareixença hi han assistit representants parlamentaris del Partit del Centre, del Partit Finès, de l’Aliança d’Esquerra, del Partit Popular Suec, del Partit Socialdemòcrata, el Partit Coalició Nacional i de la Lliga Verda, així com els principals mitjans de comunicació del país.
‘Això demostra que l’interès per Catalunya va més enllà de les ideologies’, ha explicat Romeva. Una ‘pluralitat’ que segons el conseller d’Afers Exteriors no només ‘dona legitimitat’ a l’intergrup, sinó que confirma que ‘l’interès’ que hi ha al Parlament finlandès per la qüestió catalana ‘va més enllà de les ideologies’.
Accés directe a les fonts catalanes
La creació d’un integrup d’amistat amb Catalunya ha tingut continuïtat en d’altres països com Estònia i Suïssa. El de Finlàndia, però, va ser el primer que es va crear, el juliol passat. ‘Ho hem fet públic avui, coincidint amb presència del conseller de Romeva’, ha explicat Albert Royo. ‘Que la qüestió catalana interessi en parlaments estrangers fins al punt que se’ns convida demostra que hi ha interès per què està passant a Catalunya i la incapacitat del govern espanyol de gestionat democràticament aquest conflicte’, ha apuntat el secretari general del Diplocat. Un fet que confirma, segons Royo, ‘que diversos països s’estan començant a preparar i volen tenir accés directe a fonts catalanes i al Govern’ per poder tenir ‘informació de primera mà del que ha passat’ a Catalunya i ‘del que pot passar els propers mesos’.
Parlamentaris de diversos grups es mostren partidaris del referèndum
Simon Elo, membre del Partit Finès i president de l’intergrup d’amistat amb Catalunya, confia que ‘Espanya i Catalunya sabran trobar una solució pacífica i democràtica al conflicte’. Ara bé, reconeix que ara ‘li toca al govern espanyol respondre a les demandes catalanes’. En aquest sentit, Elo, que era entre l’equip d’observadors internacionals convidat a les eleccions catalanes del 27-S, recorda que hi ha una gran majoria independentista a Catalunya. ‘No hem de perdre de vista que milions de persones es van manifestar als carrers’ per defensar les seves ‘aspiracions’. Unes imatges, les de les diverses mobilitzacions per la Diada, que ‘tenen un gran significat per als mitjans de comunicació’, ha explicat Elo a l’ACN. ‘Molta gent va quedar impressionada en veure la gran quantitat de catalans que demanava una solució pacífica i democràtica’.
El parlamentari del Partit Finès i membre del Consell Nòrdic ha recordat que Finlàndia va aconseguir la independència ara fa un segle i que va ser ‘a través de conflictes armats’. En aquest sentit, ha insistit en el referèndum com l’única via per aconseguir la independència. ‘Tenim exemples que demostren que celebrar un referèndum és la millor manera de trobar una solució i ha funcionat anteriorment; només cal mirar el cas del Quebec o Escòcia’, ha assegurat.
‘El meu partit creu en el principi d’autodeterminació i és la idea fonamental per la qual crec en els referèndums’, ha dit la vicepresidenta de l’intergrup i diputada de l’Aliança d’Esquerra, Li Andersson. ‘Espero que com a mínim els catalans puguin acordar un referèndum; però són situacions complicades i sovint Europa no mostra prou interès per aquelles regions més petites d’Europa’, ha lamentat.
Pel que fa a el paper del govern espanyol i la recent judicialització de la política que ha denunciat el govern català, Elo ha lamentat que ‘s’hagi arribat fins a aquest punt’. ‘El govern espanyol ha d’arribar a la conclusió que no hi ha una solució legal, sinó que els dos governs han de dialogar’, ha conclòs.
En un sentit semblant, s’ha expressat Anders Aldercreutz, membre de l’intergrup i diputat de la minoria sueca al parlament finlandès. ‘Som conscients de les demandes de Catalunya i de la determinació de la seva gent tirar endavant aquest procés’, ha explicat a l’ACN. No obstant això, Aldercreutz ‘entén’ que el govern espanyol s’hi oposi. ‘Puc entendre que la independència de Catalunya no interessi al conjunt d’Espanya i potser per això no tenen pressa per fer avançar aquest procés’, ha reconegut. ‘Jo no sóc la persona adequada per proposar una solució però espero que les negociacions avancin i que s’arribi a compromisos’, ha assegurat Aldercreutz.
