Romeva afirma que és a la presó per fer política i referma el seu compromís pel diàleg

La Universitat Ramon Llull ha acollit aquest matí l’acte docent que homenatja Raül Romeva, professor de la facultat en el grau de Relacions Internacionals, destacant la seva defensa no violenta. Diana Riba, companya de Romeva, ha llegit una carta que Romeva ha escrit des de la presó d’Estremera. ‘Sóc a la presó perquè no ens n’hem sortit, alhora de parlat. Hi sóc per fer política, i els qui ens hi ha posat hi han fet perquè han renunciat a fer política’, ha manifestat a través de la carta.

Romeva ha reiterat un cop més per escrit que sempre ha intentat cercar el diàleg, el compromís i l’acord, i que en la política mai ha defugit cap debat, perquè creu que ‘els problemes polítics s’han de resoldre parlant, fent propostes, negociant, i arribant a compromisos’. El conseller també ha volgut deixar clar que la privació de llibertat ‘és una pena d’una severitat extrema’ i ha assegurat que no només ho és per a ell, sinó també per a totes les famílies i tota aquella gent que considera profundament injusta aquesta situació.

Antoni Soler, president de FundiPau, ha volgut remarcar que ‘no s’ha de caure en la temptació de provocar més presos i repressió’, però alhora ha defensat que no es pot renunciar als drets democràtics fonamentals. En l’acte d’homenatge també hi ha assistit Albert Caramés, professor de la facultat; Joan Tardà, estudiant de la universitat Ramon Llull; Eva Comas, membre de la Taula per la Democràcia FCRI i la moderadora Montserrat Arbós.

Caramés ha insistit en la necessitat de treballar i seguir fer front a partir de la narrativa i el discurs. Pel que fa a Tardà, aquest ha fet una crida al moviment estudiantil, ja que ha afirmat que ‘els estudiants tenen un paper molt important per poder canviar les regles del joc’ i en la garantia dels drets més fonamentals. Finalment, Tardà ha conclòs la seva intervenció dient que el fet que en ple segle XXI hi hagi presos polítics, exiliats i repressió ‘reforça la necessitat de seguir lluitant’.

Pel que fa al discurs de la no-violència que ha portat a terme Soler, aquest ha fet especial èmfasi en el fet que ‘és una obligació’ resistir un estat que es comporta d’aquesta manera i ha assegurat que s’està desobeint una situació injusta. ‘Hem de dir-ho ben clar, la desobediència pot ser il·legal però no és delicte, no és sedició, no es terrorisme, no és rebel·lió’, ha afegit.

Finalment, el president de Fundipau ha insistit en la idea que ‘la por al càstig no ens ha de fer canviar de camí, sinó buscar-lo; la por a la repressió ens ha de fer lliures i imparables’. En la carta que la companya de Romeva ha llegit, el conseller ha afirmat que un dels aprenentatges més transcendents que ha assumit és que sempre cal preferir l’ús de la raó a l’ús de la força i que no hi ha cap violència ni cap repressió que pugui evitar el desig de la majoria. Aquestes idees han guiat al llarg de la història milers de moviments pacífics de canvi, segons ha recordat, que han apostat pel diàleg entre visions divergents, per reconciliar posicions i ‘per la preferència de convèncer per davant de simplement vèncer’.

Romeva acaba la carta dient: ‘El nostre país n’és un bon exemple, el moment polític que vivim ens convida a fer nostre aquest aprenentatge; també a repensar-nos i a mirar-nos a fons, ens incita a comprometre’ns i actuar, i a fer-ho sempre des de l’optimisme serè i persistent de saber que tota transformació passa per aquesta acció. Per això, tot i les conseqüències que pot comportar, no ens en lamentem, reivindiquem-nos cada dia’.