Roger Viusà: de sommelier a vinyataire

  • L’home que ha estat l’ànima del restaurant Plaça del Vi 7 a Girona d’ençà del 2012 deixa l’establiment i comença un nou projecte, el de vinyater, elaborant vins de vinya, de poble i de comarca a l’Alt Empordà

VilaWeb
Roger Viusà, a la vinya de Vilamaniscle (Alt Empordà). Foto: Clara Riera Escalona.Foto: Clara Riera Escalona.
Montserrat Serra
13.07.2024 - 21:40

El somni
“En un temps que vaig estudiar agricultura biodinàmica, una vegada ens van preguntar si la vinya ens parlava. I jo vaig ser conscient que la vinya m’atreia, em cridava, i que acabaria fent vi. I que abans dels cinquanta anys m’hi dedicaria.” Roger Viusà (Roses, 1978), fins ara responsable del restaurant Plaça del Vi 7 a Girona, establiment de referència sobretot en el camp dels vins naturals, ens explica aquell moment d’epifania. Fa uns dies, a les xarxes socials, Viusà anunciava que deixava la Plaça del Vi 7 per dedicar-se a fer vi, que passava de la restauració i la sommelieria a la condició de vinyataire, a l’Empordà, la seva terra. Un canvi radical, però molt meditat i treballat de fa anys. De fet, un tornar a l’origen: “A casa meva eren pagesos, conreaven el cereal, però a mi em van treure del cap el fet de ser pagès. Amb tot, els estius els passava al mas, amb el meu avi. Sempre he tingut tirada a la terra, però, tot i que ara finalment faci el pas cap a fer vins, no em considero pagès. Tinc amics pagesos i tenen uns coneixements que jo no tinc. És una paraula molt grossa, això de ser pagès.”

La Plaça del Vi 7 i els estralls de la pandèmia
Aquests dies, Viusà encara no s’ha incorporat al cent per cent al seu projecte vinícola. Encara ha d’arreglar papers i tancar l’etapa de la Plaça del Vi 7, un establiment que es queden els germans Roca, que en són socis d’ençà del 2018. L’etapa es tancarà també per a aquest bar de vins, que passarà a tenir un altre nom i a buscar una nova identitat.

“M’hauria agradat mantenir la Plaça del Vi 7 i continuar fent vi, però les circumstàncies han accelerat el procés i m’han fet variar una mica el projecte. La pandèmia m’ha pesat. La restauració n’ha sortit molt malparada, de la pandèmia. Ens van obligar a tancar el negoci i després no ens van ajudar gens. En la restauració no he trobat al·licients positius, aquests últims quatre anys.” Viusà se sentia esgotat: “Tirar endavant ha estat molt dur. Em calia un canvi, perquè a la vida vull ser feliç. I aquest projecte vinícola em fa molta il·lusió.”

Roger Viusà. Foto: Clara Riera Escalona.Quin projecte vinícola proposa?
El canvi ha estat progressiu, perquè ja fa deu anys que va fer la seva primera verema. La va fer al celler la Gutina el 2014. També va fer veremes al celler Rim i, darrerament, ha estat molt vinculat a David Pujol i al celler Pujol Cargol. Perquè fer vi no s’improvisa, és un aprenentatge any rere any, verema rere verema, prenent decisions, aprenent, jugant-te-la, incorporant coneixement. Porta vuit veremes a l’esquena.

“Tinc dues vinyes des del 2022. L’una, a Vilamaniscle i l’altra, a Vilajuïga. Ja és el segon any que les podo, i l’any passat ja en vaig fer la verema. A partir d’aquí, el projecte s’ha d’ampliar, vaig mirant diferents fronts, tinc un tros de terra que em deixen per a plantar-hi més vinya, ahir em van proposar de comprar unes vinyes… Ara tinc dues hectàrees i mitja de vinya i produeixo entre cinc mil i sis mil ampolles cada any. Hauria d’arribar a tenir entre cinc i deu hectàrees de vinya.”

“La zona de Rabós, Vilamaniscle, Llançà i Colera, crec que és la millor per a fer vi a l’Alt Empordà. Les dues vinyes que tinc s’aixequen en sòls de pissarra. La pissarra dóna una expressió als vins que m’agrada molt. La vinya de Vilamaniscle té una part de carinyena negra i, després, una altra part amb varietats barrejades: picapoll, muscat, lledoner, carinyena blanca… De la carinyena negra, en surt un vi que li he posat “el Born”, elaborat en tines d’acer inoxidable, i quan tingui quartos per a comprar bóta vella, també hi posaré una mica de bóta, perquè trobo que m’ho demana. D’aquí, en surten cinc-centes ampolles. De la resta de varietats barrejades de la vinya, en surt el vi que en dic “les Damajoanes”, perquè l’elaboro amb vidre. En surten 160 ampolles.”

Foto: Clara Riera Escalona.

La vinya de Vilajuïga té una part de carinyena negra i una part de macabeu. D’aquesta vinya, en surt un rosat o blanc de color trencat que és el “Brillant amb llum” i un negre lleuger, l’“Estrep vermell” (l’estrep és una pegadolça, una llaminadura). “Aquest és un vi divertit i fàcil de beure, tot i que a l’Empordà no surten els glu-glús que estan de moda”, diu. De tots dos, en surten més de tres mil ampolles.

Roger Viusà pren el model de la Borgonya i la seva idea és elaborar vins de vinya, vins de poble i vins de la comarca. Per això, a més dels vins de vinya de Vilamaniscle i dels vins de poble de Vilajuïga, també compra raïm de diferents pobles de l’Alt Empordà d’amics seus que barreja i en fa dos vins de comarca: el blanc és el “Fill d’una sirena” i el negre, “I d’un pastor”. Tots aquests vins ja els va veremar l’any passat i els posarà a la venda aquest estiu. Entre sis-centes i mil ampolles de cada color. Roger Viusà no té celler, vinifica al celler Pujol Cargol de Masarac.

El vi, la cultura i un desig
El prestigi d’aquest personatge del vi, conegut i reconegut per unes característiques organolèptiques excepcionals que l’han portat a ser millor sommelier de l’estat espanyol, millor sommelier d’Europa i segon millor sommelier del món, a més d’un referent en l’àmbit dels vins naturals, jugarà a favor seu. Amb això també hi compta: “Sí, hi compto i jugo amb aquest element. Em sento còmode a la vinya, em sento còmode fent vi i aquest capital de vint anys com a sommelier també m’ha d’ajudar a tirar endavant.”

Roger Viusà ens confessa que encara té una altra necessitat i que ben segur també li afinarà el talent i la sensibilitat vinícola: “Una altra cosa que vull fer en aquesta nova etapa és recuperar el fet de viure més la cultura: anar a museus, al teatre, al cinema, a concerts… Abans ho feia molt, sobretot quan m’estava a Barcelona, però des que vaig agafar el restaurant que m’he buidat molt, he donat molt i no he tingut temps de nodrir-me. Ara cal tornar a incorporar-ho.”

Foto: Clara Riera Escalona.

Continguts només per a subscriptors

Aquesta notícia només és visible per als membres de la comunitat de VilaWeb fins el dia 14.07.2024 a les 01:50 hores, que s'obrirà per a tothom. Si encara no en sou subscriptor cliqueu al botó següent

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor