Roger Guimerà: ‘Amb el confinament de dos mesos s’ha aconseguit de controlar l’epidèmia’

Roger Guimerà fa recerca en sistemes complexos i, com molts investigadors del país, la seva activitat de recerca ha estat acaparada per la crisi del coronavirus 2019. Forma part d’un dels trenta-sis grups de recerca que participen en el Comitè d’Experts en Matemàtiques, que fa prediccions de morts per al Ministeri de Sanitat espanyol. No és taxatiu en les respostes i remarca que hi ha científics més experts que ell en la matèria, però, amb les dades a la mà, alerta que relaxar el confinament pot originar un rebrot. Considera que la reducció de la mobilitat feta fins ara pel govern espanyol ha servit per a controlar la pandèmia, però, al marge d’això, no hi ha res que hagi fet canviar la situació respecte del brot del març.

—El país té una immunitat del 4,36%, després de dos mesos de pandèmia. Amb aquestes dades a la mà, a quines conclusions vàreu arribar?
—Bé, aquestes dades, en realitat, confirmen els indicis que es tenien. Se sap que aquesta epidèmia causa més o menys una mortalitat de l’1%. Aquestes xifres es van modificant i se sabran d’una manera fiable a posteriori. Però veient el nombre morts que hi ha hagut a l’estat espanyol –27.000, que diuen les xifres oficials, o 31.000, que és l’excés de mortalitat que s’ha vist fins ara–, doncs se sap que, més o menys, un 5% de la població havia d’haver passat la Covid-19. Aquest mètode ha servit per a confirmar-ho. Estrictament sabem que aquest 5% ha passat la malaltia i han generat anticossos per a protegir-se d’aquest virus concret. Una cosa que no se sap és quant de temps la gent serà immune.

—Llavors, ja us esperàveu aquesta xifra.
—Sí. Hi havia estudis que intentaven estimar el nombre de casos reals a l’estat espanyol. El punt més interessant de l’estudi és la diferència que hi ha entre les províncies i comunitats. A Barcelona hi ha un 7% d’immunitat i a Tarragona, on sóc jo, un 1,6%.

—En canvi, es desconfina abans Tarragona que no Barcelona. La immunitat no és un valor important?
—Bé, tenir el 7% immunitzat és de poca utilitat. Pel que se sap del virus, perquè hi hagi una immunitat grupal i no pugui propagar-se, hauríem de tenir entre un 65% i un 80% de la població immunitzada. En som llunyíssim. Per tant, la diferència entre un 1,6% i un 7% no és pas gaire determinant pel que fa a la propagació si hi ha un nou brot. Entenc que a Barcelona hi ha molts més casos actius, i aquest és el problema. Per això sóc partidari d’esperar més per al desconfinament. Ho dic sense ser expert en aquest terreny, però no tinc clar que sigui bona idea treure la gent al carrer. La gent parla de l’economia. L’altre dia Miguel Hernán, cap del comitè d’experts que assessora el ministeri, deia que no es poden mirar les coses separadament. Si d’aquí a un mes tornem a tenir un brot incontrolat com el que vàrem tenir el mes de març i hem de tornar a tancar la gent dos mesos, això per a l’economia encara serà pitjor que avançar el desconfinament una setmana.

—Us fa tenir dubtes el desconfinament actual.
—Estic segur que és una decisió complicada. El comitè d’experts que hi ha ara a l’estat espanyol és un comitè de gent bona i tenen models de primera. Segur que tenen un munt de variables sobre la taula. Allò que es va fer pitjor a l’estat, segur, va ser no confinar el focus des del principi, i fer-ho tard, quan ja teníem l’experiència de la Xina i Itàlia. Ara mateix, tota la gent que llegeixo i que fa models, sigui aquí, als EUA o Anglaterra, assenyalen que el brot següent és inevitable, com diu Àlex Arenas. Jo no vull ser tan concloent, però amb tot això que sabem del virus no ha canviat res que ens permeti de pensar que ara no serà igual que el març.

—Tot i haver baixat el nombre de reproducció?
—La R ens diu la mitjana de persones que infecta cada persona infectada. Si és més gran d’1, tens una epidèmia que creix, i si és més petit que 1, l’epidèmia es pot morir. Perquè si un infecta 0,9 persones, el 0,9 infecta a 0,81, i així successivament. Per això, tenir la R per sota d’1 és la clau. La grip estacional és molt poc per sobre d’1, i quan arriba la calor, baixa per sota 1 i cada any l’epidèmia es mor a l’estiu. Però diem que la Covid-19 pot arribar entre 3 i 6. Llunyíssim de la grip estacional. I aplicant les mesures de confinament estrictíssimes, de les més efectives del món, hem baixat la R a 0,8. Aleshores, per poc que desconfinis, és molt probable que tornem a ser per sobre d’1. És cert que la gent manté més les distàncies, porta mascaretes i la temperatura també farà baixar la R, però francament, qualsevol cosa que fem que no sigui molt estricta, ens tornarà a posar per sobre 1. I quan hi hagi un focus en un sopar, tornarem a tenir deu casos, cent o mil, i haurem de tornar a córrer.

—Confieu en el fet que la gent no es relaxi?
—Home, amb els missatges que es donen és difícil que la gent no es relaxi. Per exemple, que et puguis reunir amb deu persones diferents. Si cada dia vénen a casa meva a sopar vuit o nou persones, això és una animalada quant a contactes socials. Una animalada. És clar, si dius a la gent que ja es pot reunir amb deu persones, doncs la gent pot pensar que això ja està. Però confio que no ho faci. Perquè si mires les dades, la baixada de mobilitat de l’estat espanyol ha estat de les més grans de tot el món. Per tant, ha estat un exercici d’autodisciplina bastant remarcable.

—Abans parlàveu de l’economia, que és una variable que els governs també tenen en compte a l’hora de prendre decisions sobre el desconfinament. Barrejar matemàtiques i economia és complicat?
—Sí. Jo conec molts economistes i són gent molt seriosa. Han fet coses molt interessants aquests últims anys. Una altra cosa és que les coses que hagin fet ens ajudin a entendre com funciona el sistema macroeconòmic. Els models epidemiològics es poden entendre perquè les matemàtiques generals les entenem relativament bé; en canvi, l’economia no. I Jorge Wagensberg ho deia molt clar. La física té menys ideologia que la química, la química té menys ideologia que la biologia, la biologia té menys ideologia que la psicologia, la psicologia té menys ideologia que l’economia… Hi ha una jerarquia i evidentment, l’economia és de les ciències que té més ideologia. A la física també n’hi ha, no dic que no, però la segona llei de la termodinàmica és certa independentment de què pensis.

—Sou d’un dels trenta-sis grups de recerca que fan part del comitè d’experts en matemàtiques, que fa una predicció col·laborativa per al Ministeri de Sanitat espanyol. Quina mena d’interlocució teniu i com funcioneu?
—El nostre model fa prediccions de morts d’un dia a set dies vista per a cada comunitat autònoma. El comitè d’experts agafa totes les prediccions de tots els equips, en fa una mitjana i l’envia al ministeri. Més enllà d’això, no sé res més i jo, evidentment, no tinc cap interlocució amb el ministeri.

—I amb les vostres xifres a la mà, creieu que l’epidèmia es va controlant?
—Sí. Amb el confinament de dos mesos s’ha aconseguit de controlar l’epidèmia. La R ha baixat per sota d’1, i si continuéssim així, si poguéssim, i el menjar caigués del cel i ningú no tingués problemes psicològics a causa del confinament, doncs no tornaria a haver-hi un brot com el que hi va haver. Ara, així que retires qualsevol de les condicions de manteniment que s’han posat fins ara, t’acostes a un possible rebrot. No és cap certesa de què passarà, sinó que no veig cap element que hagi canviat respecte de la situació del març.

—La Generalitat de Catalunya comunica també els infectats detectats amb proves ràpides i els morts en residències, domicilis i no classificables. Per què creieu que aquest sistema no s’adopta arreu?
—És evident que la gent que es mor a les residències amb pneumònia bilateral es mor de coronavirus, encara que no els hagin fet el test. I no hi ha gaire discussió. I com més dades donis i més rigorós siguis, millor. Però, de fet, si mires el MoMo de l’Institut Carlos III, t’ensenyen l’excés de mortalitat respecte dels altres anys. Són transparents. I si observes quant ha variat aquests dos mesos respecte d’anys anteriors, la xifra puja a 31.000 persones. I això ho diu el ministeri, mentre que el nombre de morts de què informen per Covid-19 és de 27.000. Doncs aquests 4.000 de diferència evidentment no han estat per cap més causa que no sigui per coronavirus. Vull dir que, com més completes siguin les dades, millor, però també és important que es mantingui un criteri fixat en el temps, perquè si no els nostres models varien molt i la logística per a reportar les nostres dades és més complicada.

—Alguns experts han alertat que Madrid dóna diàriament unes dades força baixes de nous contagiats, però que a mesura que avancen els dies, s’actualitzen i augmenten. Ho teniu detectat?
—El nostre model només té en compte els morts, entre més raons per això, perquè els casos són molt més volàtils. En canvi, les dades de morts rarament canvien retroactivament quan han passat pel ministeri. Si jo agafo les dades d’avui i les que van publicar el 13 d’abril, en veurem molt pocs casos.