Roger Español, un any després de l’1-O

‘Recordo com la pilota em va empènyer el cap enrere; com em vaig haver de tirar a terra pel dolor que sentia. Ho tinc molt gravat. Més que la imatge, la sensació que vaig tenir.’ Ho explica en Roger Español des d’un banc del carrer de Sardenya, a pocs metres d’on aviat farà un any, durant la jornada del primer d’octubre, una pilota de goma –un projectil prohibit a Catalunya des del 2014– li va fer perdre tota la visió de l’ull dret. Español és una de les cares més visibles de la repressió d’aquell dia. Un any més tard, ja pot fer vida gairebé amb normalitat, però continua igual, sense saber quin agent de policia el va disparar.

Les imatges d’ell estirat a la vorera i amb la cara ensangonada apareixen sovint a les xarxes socials, per això no pot evitar de topar-s’hi. Però no ho viu com si fos un tràngol, sinó més aviat com una teràpia que l’ajuda a anar endavant: ‘A vegades miro les imatges per rememorar les reaccions que em provoquen. Em desperten el sentiment de ràbia, de frustració, i em donen l’empenta que cal per tirar endavant i anar a un acte, o on calgui.’ Aquest saxofonista de 39 anys i veí del mateix carrer de Sardenya ha pogut assimilar el fatal accident. Era gairebé una necessitat, ja que viu a pocs metres d’on va passar tot, i cada dia trepitja dues vegades les mateixes rajoles on fa un any va caure per culpa de l’impacte de la bala de goma: ‘Al principi no hi passava mai sol, sempre anava acompanyat de la meva parella. De mica en mica, ho he anat normalitzant, perquè no hi ha més remei, és el meu barri, és casa meva. No pot ser que agafis por d’una cantonada de casa teva.’

La prova d’haver normalitzat l’agressió patida es fa evident quan li demanem com va anar. Recorda els fets de manera serena, sense cap expressió de ràbia i amb les faccions relaxades. No hi ha odi en el seu relat. Ens explica com hi havia hagut algunes càrregues al voltant de l’IES Ramon Llull, després d’haver-se emportat les urnes en unes furgonetes de la policia. Un grup d’agents va quedar aïllat i va anar baixant pel carrer de Sardenya per acostar-se a les furgonetes que tenien aparcades a l’avinguda de la Gran Via. Estava envoltat de periodistes identificats amb braçalets, però això no li va servir de res. ‘Feia estona que els escopeters disparaven pilotes de goma. Ells argumenten que ho feien per assegurar la retirada de les urnes, però ja feia minuts que les urnes havien marxat en una altra direcció.’ A tocar de la Gran Via, Español va rebre l’impacte d’una de les pilotes i va caure a terra.

Agredit i investigat
El cas és en mans del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, on se centralitzen les denúncies dels agredits. El jutge ha dit en una interlocutòria que l’agent que va disparar Español ho va fer ‘de manera directa i a menys de quinze metres’, contravenint els protocols oficials. Però de moment, ni rastre de qui va ser: ‘El jutge va demanar a la policia la identificació de l’escopeter, però no hi comptem, perquè no la voldran donar. Sí que podem, amb les imatges que tenim, descartar els qui segur que no ho van fer i, a partir d’aquí, estrènyer més el cercle’, explica Español. La setmana passada es va saber que el jutge investiga els dos caporals responsables de l’operatiu i els onze escopeters que hi van prendre part: ‘Ha de ser un dels onze, però no creiem que s’arribi a saber mai.’

De la mateixa manera que han encausat els tretze agents de la policia, el jutge també va decidir d’investigar Roger Español per haver llançat una tanca metàl·lica contra uns agents una estona abans del fatal incident. Prefereix no comentar res sobre aquesta qüestió, així li ho han demanat els membres del Centre Irídia per a la Defensa dels Drets Humans que l’assessoren legalment i psicològicament: ‘Només puc dir que no tinc por, no tinc gens de vergonya i res a amagar. Donaré les explicacions que calguin quan toqui.’ Dit això, es mostra segur que guanyaran la querella, cosa que ha de permetre de depurar responsabilitats: ‘Vull demanar explicacions, exigir disculpes, que retirin les medalles, perquè a les víctimes, o almenys a mi, és una cosa que ens fa molt mal. I que ara vinguin aquí a celebrar-ho i a posar-se medalletes, no entenc que ho permetem. Tant els catalans com el govern català.’

Español es refereix a la manifestació que hi ha prevista avui a la Via Laietana de policies espanyols que volen homenatjar els agents que van actuar en l’operatiu de l’1-O. ‘És que no entenc que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona donin permís perquè es faci aquesta manifestació de caràcter feixista i amb l’únic ànim de ridiculitzar. Com ens hem de sentir les víctimes? Tampoc no entenc per què desallotgen la plaça de Sant Jaume. Em va fer molt mal veure-ho’, diu amb certa indignació. És l’únic moment en què sembla que es posi nerviós. Diu que aquesta mena de notícies el frustren.

Viure sense un ull
Un any després d’haver perdut l’ull, Español diu que se sent gairebé recuperat i que ha assolit la normalitat. S’ha acostumat a la visió i al nou dia a dia, però ha hagut de corregir petits comportaments. Com que l’impacte de la pilota li va afectar alguns nervis de la boca, ara no té sensibilitat en una part de la mandíbula. Per això, explica, ha hagut de canviar la forma de bufar. A priori, una acció poc preuada per alguns, però no per ell, saxofonista de professió. O un gest tan quotidià com servir aigua. Ha d’aguantar el got per calcular bé la distància amb la gerra. ‘L’Esther Quintana i altres represaliats del País Basc em diuen que podré fer vida normal. Ah sí, hi ha una cosa que no puc fer. No puc veure pel·lícules en 3D ni en realitat virtual’, explica entre riures. Ens acomiadem al mateix carrer de Sardenya i li demano si el dia 1 passarà pel lloc dels fets. ‘Sí, m’he guardat un foradet per a fer el meu record particular. Vindré amb la dona. Serà un moment per a mi.’