Roger Cerdà: ‘L’homenatge a Raimon posa en evidència quines són les nostres arrels, d’on venim i on anem’

A la fi, Raimon tindrà l’homenatge que es mereix. El més especial; el de la seva ciutat, Xàtiva. Demà en serà nomenat fill predilecte i rebrà la medalla de la ciutat, aquella que li van negar el PP i Alfonso Rus durant massa temps. Serà un dia emocionant, que culminarà amb la inauguració d’una escultura del cantant feta per Andreu Alfaro, íntim amic seu, que va idear especialment per a Xàtiva.

Però el moment més intens i més esperat arribarà divendres i dissabte, amb els dos concerts que Raimon oferirà al Gran Teatre. Serà el punt final d’una època fosca en què la cultura molestava. Perquè era massa crítica i donava poca rendibilitat econòmica. El fill il·lustre tornarà a casa i serà tractat com pertoca. ‘Preparem els actes amb molt afecte i molta estima’, diu el batlle de la ciutat, Roger Cerdà. Hi hem parlat perquè ens expliqui el deute que tenia Xàtiva amb Raimon, què significa per a la ciutat i fins a quin punt aquest acte simbolitza el canvi que ha emprès el País Valencià.

—Raimon torna a casa.
—Raimon torna a casa, sí. És un deute de gratitud de la ciutat amb un dels seus fills que són vius i en actiu en la seua activitat, dels més importants de tota la ciutat. A més a més, aquests darrers temps Raimon ha estat reconegut per nombroses institucions, fins i tot la Generalitat Valenciana. I bé, és de justícia i un deute de gratitud que la seua ciutat li reta un mínim homenatge. En definitiva, li reconeixem l’importantíssim paper de difondre el nom de la nostra ciutat arreu del món.

—Suposo que no podíeu permetre que passés més temps.
—És clar. Quan es produeix el canvi de govern hi ha determinats gestos i hi ha determinades qüestions que s’han de fer com més prompte millor. Així com vàrem retirar els honors al dictador Franco, que era fill predilecte i batlle perpetu de l’Ajuntament de Xàtiva, a partir d’allà vàrem iniciar l’expedient de reconeixement de fill predilecte a Raimon. Era una qüestió de justícia.

—El 2010 Rus va vetar Raimon i evità que rebés la medalla d’Or. També li va impedir d’actuar al Gran Teatre per commemorar la seva carrera professional. Per què és tan important aquest acte de reparació?
—Perquè la ciutat ha de tenir clar que el nostre nom va lligat a Raimon. Al final, independentment de les idees polítiques i de la controvèrsia que puga tenir la figura, es tracta de reconèixer el treball que ha fet històricament Raimon: a favor de la llibertat, la seua lluita contra el franquisme i a favor de la democràcia, la difusió de la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres arrels, el nom de la nostra ciutat, la recuperació que ha fet dels nostres poetes… En definitiva, és un artista global que ha tingut un paper fonamental en el segle XX. La seua ciutat ha d’estar al seu costat.

—Per a una ciutat com Xàtiva, què implica el canvi que s’ha viscut després de la marxa de Rus?
—Supose que obrir un nou temps, que a més a més ha de portar indubtablement aparellat el fet que es recupere el bon nom de la ciutat de Xàtiva. La nostra ciutat, lamentablement, ha estat coneguda pel govern d’una persona que es dedicava a comptar bitllets dins un cotxe. Hem fet riure arreu de l’estat espanyol i arreu del País Valencià, però la nostra ciutat és una ciutat històrica, amb tradició, que va ser cremada, que li canviaren el nom perquè era una ciutat rebel que defensava les seues arrels i les seues idees. Aquesta és la Xàtiva que volem i que se sent representada en el nou govern. Volem que siga una ciutat coneguda per allò que ha estat i per allò que podrà ser, i que la seua reputació estiga salvaguardada de personatges que s’aprofiten de les institucions pel benefici personal.

—A partir de demà Xàtiva tindrà una escultura d’Andreu Alfaro dedicada a Raimon. La cultura torna a ser protagonista.
—Sí. És que la figura de Raimon va més enllà del fet que siga un cantant. Culturalment és una figura molt completa. La seua relació amb Alfaro és valuosíssima i ha fructificat. Representa allò de les persones, que més enllà de l’àmbit cultural al qual es dediquen, tenen una visió més global de què ha de ser la cultura. En aquest cas la família d’Alfaro tenia clar que quan es fes eixe homenatge hi hauria una donació, perquè aquesta escultura és feta per a Xàtiva, per a Raimon.

—L’acte d’homenatge simbolitza el canvi que ha emprès el País Valencià?
—Sí, evidentment. Aquest acte no hauria estat possible fa cinc mesos. Igual que no hauria estat possible el reconeixement per part de la Generalitat Valenciana a la figura de Raimon. Van haver de ser les universitats que ho feren. La Universitat Politècnica en el cinquantè aniversari de ‘Al Vent’ i la d’Alacant quan el va declarar doctor ‘honoris causa’. Ha hagut de ser la societat civil, la que ha empentat perquè les elits polítiques no han volgut reconèixer Raimon. Açò simbolitza que la societat d’avui és diferent de la que teníem abans i, sobretot, que la seua classe política, o les persones que som al capdavant de les institucions, hi som per a treballar i posar en evidència quines són les nostres arrels, d’on venim i on anem.

—De primer semblava que dins el consistori hi havia consens per a fer Raimon fill predilecte de la ciutat. Però finalment Ciutadans i PP hi van votar en contra.
—Sí. Nosaltres sempre posem el mateix exemple. Quan el PP governava i volia reconèixer els mèrits d’algun fill il·lustre de la ciutat, nosaltres sempre hi donàvem suport. Independentment que la figura fóra més o menys pròxim a les ideologies que tinguérem. En definitiva, crec que són actes institucionals en què tots els partits han d’estar conformes. Han hagut de buscar vint-i-cinc excuses per a votar-hi en contra, quan en realitat darrere ix allò de dir qui són els bons valencians i els mals valencians. Crec que és una pena no s’hagen sumat a aquesta festa perquè al final no són capaços de passar pàgina d’antigues històries que avui la societat valenciana té absolutament superades. Lamentablement, encara no s’han adonat què va passar a les últimes eleccions i que aquesta ciutat moderna ret homenatge a aquelles persones que s’ho mereixen.

—Han volgut polititzar l’acte?
—Bé, és possible. No han sabut estar a l’altura de les circumstàncies. No han fet una bona lectura del que va passar i continuen ancorats en el passat. Per tant, ells mateixos. És la seua decisió.

—Es faran dos concerts, però les entrades es van exhaurir la primera setmana. Per què no un tercer concert?
—No ha estat possible. Hem fet les gestions però ha estat impossible. Nosaltres creiem que es podia haver fet, però raons de dates ho han impedit. No obstant això, la porta de la ciutat és oberta. Em consta que la Diputació de València fa gestions amb Raimon perquè puga ser present al País Valencià durant els anys vinents.

—Com a xativí, personalment què sentireu demà?
—Jo he crescut escoltant Raimon. A casa, els meus pares i la meua família m’explicaven què significava per a ells. Era la primera persona que sentien cantar en la seua llengua, una persona que coneixien i que veien que lluitava per la llibertat i la democràcia. Per mi, personalment, Raimon sempre ha estat un referent. Escoltar Raimon era obrir-se a la democràcia, escoltar paraules que t’omplien dels valors més purs de la democràcia; de la llibertat, de la igualtat, de la solidaritat entre els pobles, de la defensa de la nostra llengua i del nostre país. A la ciutat, eixe és el record que tenim.