20.12.2024 - 12:47
|
Actualització: 20.12.2024 - 13:02
Rodrigo Rato, ex-ministre espanyol d’Economia del govern d’Aznar i ex-president del Fons Monetari Internacional (FMI), ha estat condemnat per l’Audiència de Madrid a una pena de quatre anys i nous mesos de presó per tres delictes contra la hisenda pública, emblanquiment de capitals i corrupció entre particulars en el marc de la causa sobre el presumpte increment il·lícit del seu patrimoni.
El tribunal de la Secció número 7 d’aquesta audiència, en una sentència de més de 1.100 pàgines en què ha estat ponent la presidenta Ángela Acevedo, aprecia dilacions indegudes pel temps que ha durat la causa. Rato ha assistit a la seu de l’Audiència de Madrid per a recollir la sentència.
En l’escrit d’acusació, la fiscal anticorrupció Elena Lorente demanava setanta anys de presó per a Rato per haver defraudat presumptament 8,5 milions d’euros. Segons Lorente, l’ex-ministre espanyol hauria mantingut d’ençà de l’any 1999 un patrimoni ocult a la hisenda pública a través d’unes quantes societats amb què hauria fet activitats d’inversió financera mitjançant comptes bancaris a les Bahames, Suïssa, Mònaco, Luxemburg i el Regne Unit, entre més indrets.
L’anàlisi de la documentació intervinguda, segons la fiscalia, va permetre d’identificar increments patrimonials no justificats entre el 2005 i el 2015 per un import total de 15,6 milions d’euros, a més de rendiments de capital mobiliari a l’exterior tampoc declarats a hisenda. Arran d’aquesta documentació, i segons l’informe de 7 de juliol del 2020 efectuat per la Unitat de l’AEAT adscrita a la fiscalia anticorrupció, van concloure que van resultar quotes defraudades per import de 7,4 milions d’euros.
Rato ja fou condemnat per l’Audiència espanyola a quatre anys i mig de presó pel cas de les targetes “black” de Caixa Madrid. Aquesta sentència fou confirmada l’octubre del 2018 pel Tribunal Suprem espanyol i Rato va ingressar a la presó de Soto del Real.
