Rodrigo Martínez: ‘Cal treure’s del cap que no es poden regular els lloguers’

Demà, el problema que significa el preu del lloguer a moltes ciutats del país pot fer un tomb significatiu. El Parlament de Catalunya votarà la llei que regula els preus del lloguer d’habitatges, impulsada i elaborada pel Sindicat de Llogaters, i que JxCat, ERC i Catalunya en Comú en Podem i la CUP van fer seva i van registrar com a proposició de llei.

Sobre la llei, hi planen dues incògnites. JxCat va despenjar-se de l’acord i quan feia poques hores que s’havia registrat va tramitar unes esmenes que, segons el Sindicat de Llogaters, aigualeixen el text. Per mirar de fer canviar de parer el partit, ahir el sindicat va reunir-se amb el president Carles Puigdemont i li van fer arribar una nova oferta. Per una altra banda, el govern espanyol pot presentar un recurs contra el text, perquè segons el Consell de Garanties Estatutàries conté articles que vulneren la constitució espanyola. De tot plegat, en parlem amb un dels portaveus del sindicat, Rodrigo Martínez.

—A grans trets, la llei que negocieu ha de permetre de congelar el preu dels nous contractes de lloguer i abaixar aquells que superen el preu mitjà, oi?
—Exacte. Els seixanta municipis de més de 20.000 habitants de Catalunya –que agafa un 70% de la població– seran regits per aquesta llei que diu que, per norma general, els contractes dels habitatges no es podran renovar per un preu superior a l’actual. I els pisos llogats per un preu que supera la mitjana de la seva zona s’hauran d’ajustar al preu que marca l’índex de referència de preus de lloguer. Aquesta primera regulació ha de durar dotze mesos i inclou la llista dels seixanta municipis. Passat aquest termini, seran els ajuntaments que decidiran si continuen o no.

—I les construccions d’obra nova i els remodelatges en són excepcions.
—Sí, hem proposat aquestes excepcions perquè hi havia arguments que podíem arribar a compartir. Per exemple, que no es volia desincentivar l’obra nova destinada a lloguer o les renovacions als habitatges. Per això hi hem inclòs aquestes excepcions. I si es compleixen un seguit de requisits per a les grans rehabilitacions, també es podrà posar un preu per sobre l’índex.

—En l’acord amb els partits, es va suprimir alguna exigència que us hauria agradat d’introduir?
—Fa més d’un any que negociem aquest articulat i hi treballem. Vam començar a parlar-ne amb la Generalitat, concretament amb el Departament de Justícia, i després vam obrir la taula a grups parlamentaris, associacions i entitats socials. Va ser una negociació en què partíem de posicions molt allunyades. Nosaltres, d’entrada, volíem reduir els preus dels lloguers per complir les recomanacions de l’ONU quant a accés l’habitatge. Espanya va al capdavant dels països en què els usuaris han de fer més esforç econòmic per cobrir el lloguer. Per una altra banda, hi havia posicions més partidàries del lliure mercat i certes posicions que no volen intervenir en la regulació del preu del lloguer. Al final aquest articulat és producte d’una negociació molt llarga. Nosaltres entenem que aquesta llei no és un punt final, sinó un primer pas per a continuar avançant. Aquesta llei ha de servir per a introduir nous requisits.

—Per exemple?
—Avui dia Espanya té una regulació molt laxa quant a les causes per a liquidar un contracte. El propietari pot decidir d’acabar un contracte sense cap mena d’explicació. Doncs no, el Sindicat de Llogaters vol que això només pugui passar si l’arrendador o una persona de prop seu vol anar-hi a viure. Això ja es fa a França i a Alemanya.

—Aquesta llei resoldrà el problema de l’habitatge?
—No, aquesta llei no resoldrà el problema de l’habitatge a llarg termini. És una solució per a estroncar l’hemorràgia en una situació de crisi de l’habitatge. El problema ja el teníem abans, amb lloguers molt superiors a allò que podien pagar els arrendataris i molts desnonaments derivats del lloguer. Tot això pot empitjorar amb la crisi que ens ve. Aquesta regulació és un pedaç momentani per a aquesta crisi.

—I a llarg termini, què ens falta? Més oferta d’habitatge des de l’administració?
—Hi ha fronts diversos. Per una banda, cal un parc públic d’habitatge més gran i que les administracions tinguin més pressupost per a poder-lo construir i oferir-lo amb lloguers assequibles. Per una altra, calen regulacions més estrictes sobre què es pot fer amb els habitatges. Cal mobilitzar el parc d’habitatge buit, perquè Espanya encapçala el rànquing europeu en aquesta classificació; fer contractes més llargs per donar més estabilitat a l’arrendatari, però també a l’arrendador; controlar les pujades dels preus; controlar les causes de no-renovació…

—La regulació que impulseu té dos obstacles. Per una banda, el Consell de Garanties Estatutàries ha resolt que aquesta llei vulnera la constitució perquè considera que les obligacions contractuals són competència de l’estat.
—Nosaltres entenem els riscos que té aquesta regulació. Però també entenem que el Parlament de Catalunya és plenament competent per a aprovar aquesta regulació i té les eines per a fer-ho. I, sobretot, es troba pressionat per una situació social d’emergència de l’habitatge que pot agreujar-se en una crisi. I impulsem bàsicament això. Cal treure’s del cap que no es poden regular els lloguers a Espanya. Nosaltres diem que sí, i la regulació que fa el parlament ho demostra. Això pot obrir nous camins perquè més endavant es reguli a escala estatal.

—Però pot acabar essent lletra morta si el govern del PSOE i Podem hi presenten un recurs en contra al TC.
—Sí. Però nosaltres volem defensar que aquesta llei és plenament constitucional i summament necessària. A més, confiem que uns altres nivells del govern de l’estat tinguin la sensibilitat social d’entendre que aquesta llei fa falta.

—Hi ha una altra incògnita que plana sobre aquesta llei: si JxCat hi mantindrà les esmenes. Avui us heu reunit amb Puigdemont per a fer de canviar de parer el partit.
—Aquestes esmenes susciten problemes diversos. Bàsicament, volen deixar la llei en paper mullat. I ens preocupa molt. D’aquestes vuit esmenes, enteníem que n’hi havia dues que per a ells eren clau. La de la protecció del propietari vulnerable, com en deien ells; i la que feia referència a les reformes dels habitatges.

—JxCat demanana exempció per als propietaris amb ingressos mensuals inferiors a 5,5 vegades l’indicador de renda de suficiència (IRSC), que són entre 3.100 i 4.100 euros segons la zona.
—Exacte. La nostra contraproposta ha anat adreçada a protegir els propietaris mileuristes, els propietaris vulnerables, i amb ingressos inferiors a 1,5 vegades l’indicador de renda de suficiència (IRSC) –entre 853 i 1.138 euros. Si no, l’excepció es convertiria en una regla. I sobre les reformes dels habitatges, JxCat proposava que, per exemple, amb una reforma completa de les finestres, es pogués augmentar un tant per cent el preu del lloguer; per una reforma del bany o la cuina, un altre 5%; i així successivament fins a sumar un 20%. I en l’esmena no s’especificava com s’havia de demostrar la reforma ni què passava si es feia un mal ús d’aquesta excepció. Llavors nosaltres proposem un canvi més relacionat amb la llei d’arrendament, que ja estableix un augment del preu per millores. Especifica que un 3% de la inversió més el tipus d’interès es pot prendre com a base per a calcular l’augment. I també deixem clar que les obres no poden ser de manteniment –que van a càrrec del propietari perquè és obligació seva mantenir el pis habitable–, sinó que efectivament han de ser obres de millora substancials com ara l’eficiència energètica del pis.

—Les altres esmenes no les acceptareu.
—La nostra contraproposta amb la modificació de les dues esmenes és a canvi que retirin la resta. Les tres primeres esmenes que van presentar configuren un problema perquè no volen millorar la regulació –que ja sabem que no és perfecta–, sinó limitar-ne l’aplicació. Són esmenes que fan referència als requisits per a declarar un municipi ‘àrea d’habitatge tens’ –que són els que poden aplicar la llei– i sobre qui pot declarar una àrea ‘tensa’ i que els ajuntaments no s’hi pugui declarar ells mateixos. Ara la pilota és a la seva teulada. Ells van presentar unes esmenes que desvirtuaven tota la legislació, ara els responem els punts més importants. No entendríem que JxCat no ho acceptés i no hi votés a favor.

—Heu rebut pressions durant aquest temps que heu anat configurant la llei?
—Hem rebut pressions i en rebem per a tirar endavant aquesta regulació. Tenim famílies que ens diuen que tenen el contracte a punt de vèncer i tenen por que els apliquin una pujada brutal. I també hem rebut preguntes de batlles i ajuntaments que no s’havien inclòs en la primera llista de seixanta municipis, i que demanen com ho han de fer per entrar-hi. Ho podran fer. Aquesta llista de seixanta indica que la regulació hi serà vigent des del primer moment que s’aprovi la llei. Però a partir de llavors s’hi podran acollir els ajuntaments que ho vulguin i que es declarin ‘zona tensa’.