28.06.2016 - 22:00
|
Actualització: 29.06.2016 - 22:23
Rodolfo Ruiz Ligero, conegut per Fito, és membre de Barcelona en Comú (BComú) i és un dels homes que va encapçalar el no al pacte del partit d’Ada Colau amb el PSC. Tot i perdre, el seu corrent va aconseguir un 32% dels vots en el referèndum intern. En aquesta entrevista, es mostra molt crític amb els resultats electorals d’Units Podem, considera que el partit de Pablo Iglesias és ‘una estafa ideològica’ i creu que el millor que pot fer Barcelona en Comú és divorciar-se’n. Rodolfo Ruiz Ligero, nascut a Madrid, és ex-realitzador de TVE, llicenciat en arts escèniques, diplomat en mitjans audiovisuals i en filosofia moral. És doctorand en filosofia política i la seva tesi tracta sobre Andreu Nin.
—Quin partit vau votar, el 26J ?
—He votat Units Podem de manera molt crítica. He analitzat les polítiques de Podem, formació de la qual em vaig donar de baixa el 2015 per desacord amb les seves polítiques erràtiques. Dic erràtiques, però de fet he rellegit Laclau, Chantal Mouffe i Peron i confirmo que són coherents amb aquesta política mal anomenada de populisme d’esquerres. Jo els he votat per sumar un vot més per a debilitar els partits de dretes: PP, PSOE i Ciutadans. Però votar-los no impedeix que critiqui una política amb la qual estic en desacord. I dic votar-los, però de fet jo visc a Barcelona, i he votat En Comú Podem (ECP), on s’aglutinen companys amb una ideologia, un pensament, coincident amb el meu: la filosofia política dels comuns. Però d’entrada ja algun candidat d’ECP, com Raimundo Viejo, em sembla un oportunista. Un home que ve precisament de Podem. Per això el 20-D no vaig votar-los. Però aquesta vegada em va semblar que la dreta no havia de tornar a guanyar.
—Per què creieu que Podem no ha otingut els bons resultats que volia?
—L’anàlisi que faig de Podem és que parteixen d’una ideologia euro-peronista, una translació esquemàtica, dogmàtica, i sense posar-se al dia, d’un peronisme arnat. Traslladat de Llatinoamèrica a Europa i que naturalment havia de fracassar. D’aquí ve el fracàs. Tota política que no és clara, és confusa. Jo defineixo Podem com el partit cornejo. Cornejo és la casa de disfresses i vestuaris més important de Madrid, la que nodreix les companyies de teatre. Podem és un partit transvestit que cada dia es posa el vestuari que més li convé. De tal manera que ha fet defensa de barbaritats com la pàtria, o les institucions, dient que els antisistema eren el PP, i que Podem eren els que podien gestionar més bé aquest sistema democràtic, fent una segona transició. Sentir això em posa els pèls de punta, perquè som on som per la primera transició. Si no vols cafè, dues tasses! La reencarnació de Felipe González en Pablo Iglesias, fent una política de tafur, una política d’engany, d’estafa ideològica permanent, havia de donar aquest fracàs.
—Sou militant de Barcelona en Comú.
—Jo a Barcelona en Comú, hi he estat fins i tot a l’eix de Cultura [sectorial de Cultura del partit] a Barcelona, ciutat on visc, fins que BComú va decidir de passar d’un govern monocolor a un govern amb el PSC. I donant-li la regidoria de Cultura. Automàticament vaig deixar l’eix de Cultura. Ara, veurem. A BComú, ara hi sóc en stand by. A les catalanes voto la CUP i milito al sindicat CNT. A BComú hi sóc a l’espera de veure com s’inicia la construcció d’un partit català edificat basant-se en Barcelona en Comú. I dic Barcelona en Comú, i no En Comú Podem, perquè crec que com més separats de Podem estiguem, millor.
—Per què, com més separats, millor?
—Valoro que la presència de Podem a les eleccions catalanes ha restat vots a En Comú Podem. Si s’han perdut 90.000 vots ha estat per alguna raó. Hem tingut paracaigudistes que han vingut a Catalunya a dir-nos missatges patriòtics. I Errejón parlant de la creació de poble. En fi, tota la ideologia lacaniana i peronista, evidentment, ha fet que s’enretirés l’electorat d’esquerres. El discurs aquest a Catalunya fa retrocedir. Jo a les assemblees de BComú defensaré la construcció d’aquest nou partit d’àmbit català, i que sigui alternativa a CDC. Però la primera mesura ha de ser divorciar-se de Podem, que fa política oportunista. I que a sobre ni serveix per a allò que pretén: prendre les institucions, i gestionar-les millor que la dreta, i no canviar-les. Jo no vull millorar la gestió de les institucions i el poder de la dreta, sinó eliminar-les. I els de Podem no serveixen per a fer això. Hi ha gent que s’enquadra en el pitjor de la política de Maquiavel. Jo em centro en Spinoza: la política com a ètica. Paco Fernández Buey ja va escriure aquell llibre preciós: La poliética. Tot el contrari del que es planteja Podem, que justifica qualsevol cosa per a arribar al poder. Vol gestionar el capitalisme de manera més solvent. I, si cal, embolcallar-se en la bandera borbònica, defensar la pàtria i les institucions. Em sembla que és un discurs reaccionari.
—En el debat sobre el referèndum d’autodeterminació, voleu el pactat o l’unilateral?
—La meva tesi doctoral és ‘Andreu Nin, el POUM i el socialisme llibertari’. Sóc marxista llibertari. I defenso les tesis de Nin de l’any 1930, que va escriure abans de poder escapar-se de Stalin, que el tenia retingut a Rússia. Nin va escriure un llibre no superat fins ara: Els moviments d’emancipació nacional. La tesi de Nin és que els pobles tenen el dret a defensar el seu dret a la independència i ser cultures i pobles lliures. I el moviment llibertari a la península Ibèrica, i a Catalunya, ha defensat la confederació dels pobles ibèrics, inclòs Portugal. Jo defenso això. Sóc partidari que tots els pobles, el català, però també el poble del meu d’origen, el poble castellà manxec (jo em reivindico comunero) tenen el dret de ser lliures. El miratge d’una via pactada o una d’unilateral segons el suport electoral, i alhora pretendre que es podrà fer un referèndum pactat amb un estat monàrquic i centralista governat per un partit com el PP, crec que és fer-se trampes al solitari. La pregunta de pactat o unilateral de fet és insolvent: si és acordat, no ho serà, perquè les normes i el control l’exerciria l’estat central borbònic (no ho confongueu amb el poble de Madrid). I si és unilateral, hem de tenir força al carrer per a tenir doble poder. Aleshores sí. Però pensar que només fent-lo unilateralment ja funcionarà la República Catalana (la República que jo vull) és enganyar la gent. És fer de tafurs, com els de Podem. La independència la declares unilateralment i l’exerceixes si tens un moviment obrer i ciutadà potent. I si no, no. No la farem amb CDC i ERC al poder, no. I naturalment necessites autodefensa: si no la regió militar de Catalunya es militaritzaria i no passaríem del primer dia de la República Catalana. És la República que desitjo, com desitjo la III República dels pobles confederats ibèrics.
—No sé si m’he deixat cap pregunta?
—Tu sabràs. Jo he abordat el tema de l’estafa que significa Podem i els seus dirigents. He explicat quina ideologia els sustenta i que personalment hi sóc contrari. I que vull un nou partit a partir del document ‘Guanyar Barcelona’, quan no teníem els de Podem pel mig. El millor que podem fer és divorciar-nos de Podem. I advocaré perquè siguin els corrents més d’esquerres dins Barcelona en Comú els que agafin força, i poder desfer-nos de tot el ferro vell dels nois de Podem, que no va enlloc. Bé, sí que va a alguna banda: va a una nova transició, a una nova transacció, a una estafa borbònica que no es planteja el model d’estat i que dóna per bo el monarca. Jo vull que entrem en el camí d’una república. Però no una de qualsevol: república socialista i llibertària.
