Brussel·les torna a autoritzar rodatges de cinema a la Ciutat de la Llum d’Alacant

La Comissió Europea ha autoritzat que el complex industrial audiovisual Ciutat de la Llum d’Alacant torni a tenir activitat cinematogràfica a partir de l’1 de juliol de 2022, una dècada després de prohibir el rodatge de films per vulnerar la lliure competència en la construcció amb recursos públics. Així ho ha anunciat al recinte el president de la Generalitat, Ximo Puig, que ha sostingut que la intenció és que abans que acabi el 2022 els platós puguin tornar a acollir filmacions.

Puig ha destacat que la decisió de l’àrea de Competència de la Comissió Europea permet de recuperar “el control total” de la Ciutat de la Llum, projecte impulsat en l’etapa del ex-president Eduardo Zaplana (PP) que va suposar una inversió de 470 milions d’euros entre les obres, l’organització d’esdeveniments, les pèrdues i les indemnitzacions per les expropiacions.

Puig ha avançat que es prepara un pla estratègic que ha d’estar preparat abans de l’1 de juliol del 2022 per a recuperar l’activitat cinematogràfica i audiovisual, que inclou la possibilitat que el complex aculli una subseu de la cadena televisiva europea Euronews.

La recuperació de Ciutat de la Llum per al cinema s’avança en cinc anys a la prohibició imposada per Brussel·les i es compatibilitzarà amb l’activitat que ja alberguen els antics platós com a seus d’empreses tecnològiques.

Dins del pla estratègic que es comença ara a dissenyar per a recuperar l’activitat cinematogràfica, Puig preveu la possibilitat de comptar amb ajudes europees per a, “ja de manera legal”, erigir la Ciutat de la Llum en un punt dinamitzador de l’economia també des del sector audiovisual. “Des de l’1 de juliol ja no hi haurà limitacions ni restriccions”, ha assegurat el president, qui veu la decisió de Brussel·les d’una “extraordinària rellevància” perquè ajudarà a la generació d’activitat i d’ocupació.

Els 470 milions d’euros invertits a la Ciutat de la Llum es desglossen en 188 en les obres, 166 en el capítol de pèrdues, 54 en l’organització d’esdeveniments i la resta en indemnitzacions per l’expropiació de terrenys per a la construcció.

Els usos cinematogràfics seran paral·lels a l’activitat que ja alberga Ciutat de la Llum sota la denominació Districte Digital d’empreses tecnològiques d’alt valor.

Inaugurada el 2005, a la Ciutat de la Llum s’hi han filmat 63 pel·lícules fins al 2012, quan, arran d’una demanda d’uns estudis britànics, Brussel·les va prohibir l’activitat i va ordenar a la societat propietària que retornés a la Generalitat els 264 milions d’euros rebuts de diners públics en la construcció, operació que va acabar temps després amb la dació en pagament del govern després de diverses subhastes dels edificis sense interessats en la licitació.