16.12.2024 - 21:49
|
Actualització: 16.12.2024 - 23:07
“El capitán de industria español en los últimos cien años” (pdf) és la mítica conferència que l’any 1958 va pronunciar Jaume Vicens Vives al Cercle d’Economia, i encara ara es recorda. Aquell text fundacional va impulsar una nova classe dirigent catalana. Per emular aquell text, el Cercle fa dos anys que convida “una figura de primer nivell perquè doni la seva visió del país i de les oportunitats i els reptes que el nou context planteja”. Enguany han elegit l’advocat –dels Borbons, per exemple– Miquel Roca i Junyent, que ahir, en un auditori de la Pedrera ple, va pronunciar la conferència “Un nou escenari, els reptes de sempre”.
Però si Vicens Vives, en ple franquisme, va identificar i orientar una nova classe dirigent catalana per tal que en la foscor del règim pogués fer progressar una Catalunya que la dictadura havia deixat sense rumb, el senyor Miquel Roca ahir, crec humilment, va renyar una mica la classe dirigent. Molt educadament, amb formes suaus, això sempre, l’advocat de la filla del rei en el cas Nóos no va impulsar ambicions, sinó que va dir davant l’audiència coses com aquestes: “Més autogovern, sí. Més finançament, sí. Més respecte pel que som, i com som, sí. Però que mai l’ambició legitimi el fet de negar el benestar i el futur de la gent. El radicalisme del tot o res, acaba en res.” Miquel Roca va defensar, això sí el finançament singular. Aquest sembla el seu límit de fa anys.
L’any 1958 Vives va il·lustrar una audiència plena de por franquista amb exemples de burgesos catalans poderosos del passat, com Antoni Güell, Manuel Girona, i Arnús. I els parlava d’un passat increïble, quan, al segle XIX, “quatre-cents homes de Barcelona representaven més de la meitat de l’economia espanyola”; o quan “l’any 1866 Catalunya va finançar dues terceres parts dels ferrocarrils espanyols”. Vives va dir frases que, dites l’any 1958, devien causar impacte, i el 2024 lamentablement també: “No calia anar a suplicar a Madrid, sinó que des de Barcelona es dictaven ordres i D. Ignacio Girona i D. Evaristo Arnús podien rebutjar títols de noblesa.” Seixanta-sis anys després, el Cercle va triar l’advocat de la monarquia espanyola per a commemorar-ho, tu. I aquestes són paraules seves:
![Mas-Colell (esquerra) i Jordi Pujol., ahir a la Pedrera (Foto: Albert Salamé)](https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2024/12/miquel_roca_161224_2055-16185629-1024x682.jpg)
“Conseller Jaume Duc, president Pujol, president Montilla:
L’any 1958, ens faltaven moltes coses i entre elles la llibertat era la més important. Però era necessari fer un esforç. Vicenç Vives, invitava el món econòmic empresarial català a liderar un ressorgiment entre cometes. Invocant capitans d’indústries amb exemples que havien marcat fites d’obertura de règims polítics molt ancorats en la servitud del passat. La llibertat no és deslligable d’una política econòmica que la faci possible. Que és tant com dir que política i economia tenen un camí que han de recórrer junts.
Tot ha canviat molt des de 1958 i en un sentit altament positiu per a tots nosaltres. Per Europa, Espanya, Catalunya. Tenim democràcia, tenim la Generalitat, som part de la Unió Europea i, sense anar més lluny, segons The Economist, ara som l’economia més potent de la UE.”
“Preservar la identitat és per a Catalunya un objectiu essencialment definidor de la seva ambició política. Catalunya és un fet de llibertat, i per això és amb la llibertat com a valor fonamental que hi està compromesa. La llibertat que es reclama i que es respecta. La llibertat que s’ha volgut sempre construir des del respecte a la diferència, a la discrepància, i no només per respectar-la, sinó també per fer-la possible. En la llibertat que dóna vida al fet identitari català sempre hi conviu el pacte, la voluntat d’acord, la integració de tot allò que conforma la nostra realitat plural i diversa. A tot això ara hi hem de donar resposta. Una resposta que s’allunyi dels grans riscos d’aquest compromís de preservar la identitat col·lectiva. Per un costat, el risc de la divisió interna, i per un altre, el risc de l’aïllament. Més autogovern, sí. Més finançament, sí. Més respecte pel que som, i com som, sí. Però que mai l’ambició legitimi que es negui el benestar i el futur de la gent. Aquest és el gran repte.”
Un repte majúscul, sí, aconseguir la llibertat dins Espanya, i a partir del pacte. Això sembla com parlar de la llibertat d’una roca dins una pedrera.
![](https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2024/12/miquel_roca_161224_2062-16185745-1024x682.jpg)
Miquel Roca, com dèiem, es va pronunciar del tot favorable al finançament singular de Catalunya amb aquestes paraules: “Cal defensar que la singularitat del finançament és clarament un objectiu coherent i constitucional. Cadascú té dret a assenyalar la seva singularitat. Que no exclou un model general, amb objectius comuns. Per ser clars, i perquè ens entenguem, la bilateralitat és la via del tractament d’una economia cada vegada més atenta a la singularitat que defineixen les llibertats.”
Per acabar, l’home que ha passat per Endesa, ACS, Abertis, Banc Sabadell, TYPSA, l’empresa que va finançar el Castor, i tantes altres empreses de l’Íbex, justament ahir es va fer oficial del tot que, a vuitanta-quatre anys, serà el nou president d’Aigües de Barcelona. Com a exemple de classe dirigent catalana, Miquel Roca no té rival actualment. Una altra cosa seria en temps de Manuel Girona.
![](https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2024/12/miquel_roca_161224_2063-16185753-1024x682.jpg)
Seixanta-sis anys després del text de Vicens Vives, Miquel Roca va parlar davant una audiència que comptava, entre més, amb José Montilla (69 anys), Miquel Puig (70 anys), Andreu Mas-Colell (80 anys), Narcís Serra (81 anys), Jordi Pujol (94 anys) i més membres de la classe dirigent catalana d’aquestes darreres dècades. Dalt de l’escenari va haver-hi asseguts els socis del Cercle que fa cinquanta anys que ho són.