Els robots, ja voten?

  • En la jornada de reflexió hi ha d’haver temps també per a qüestions greus desateses en la campanya: els robots de guerra, els robots de feina

Mercè Ibarz
26.04.2019 - 21:50
VilaWeb
Jody Williams, premi Nobel de la pau del 1997, activista dels drets humans que s’ha pronunciat sobre el judici a l’independentisme, engega la lluita, amb Mary Wareham, contra els drons de guerra i els robots assassins.

Quan demà vagi a votar –votar, votar, votar– potser no hi pensaré, però en aquestes hores de l’anomenada jornada de reflexió em volten pel cap. Els robots. Durant aquesta setmana que no he volgut fixar-me gaire en els debats dels candidats, sobretot en algunes candidates que em fan caure la cara de vergonya com a votant catalana, em ronden dues notícies d’aquests mateixos dies. Com que la campanya ha girat l’esquena a qüestions europees i internacionals, com si no fossin cosa nostra, em permeto retreure-les aquí. No són bones notícies, em sap greu, sorry.

Segons l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE), entitat formada per trenta-sis estats, la robotització, els robots, faran desaparèixer el 14% dels llocs de treball en vint anys. Són dades globals. No n’hi ha de Catalunya. A Espanya, la xifra s’apuja fins al 20%-22%. Dit en xifres més precises: un de cada cinc llocs de treball pot ser que sigui en mans de robots d’aquí a dues dècades. Vint anys no són res, que diu el tango.

N’hi ha per a pensar-s’ho molt. Una primera cosa és com deu comptar l’informe els llocs de treball actuals: quin contracte, quin salari, quines condicions de treball, quina edat, quin gènere. Hi compten també les criatures que a tants llocs del món fan feina, les dones que tallen i cusen la roba que comprem a preus rebentats a les botigues i cadenes low cost? Des de la primera revolució industrial, en temps de Dickens a la Gran Bretanya i una mica més tard però no gaire en el tèxtil català, les coses no han millorat per a dones i criatures d’alguns dels països que formen part de l’OCDE, ben al contrari. Els hi compten?

Compten els microtreballs, els falsos autònoms, els fixos-discontinus, els precaritzats de tota mena, els professors ‘associats’ universitaris, els becaris i col·laboradors a tant la peça del periodisme? Els consideren ja robots? Són l’avançada de la Intel·ligència Artificial?

Dubto entre entonar un cant luddita i l’esperança que, com tota tecnologia, com tota invenció, també aquesta porta dintre l’accident que la qüestionarà. S’inventa el cotxe i també l’accident de trànsit. Però no ens posem dramàtics, que hem d’anar a votar. Votar, votar i votar. Ho diré d’una altra manera: s’inventa el robot que t’ha de substituir i alhora l’accident, l’avaria, que l’espatllarà. Ho hem vist amb tots els avenços tecnològics. Per això el cant luddita és també una possibilitat.

L’altra notícia robòtica és igual de greu, si no més, però inclou l’esperança perquè dues dones de categoria s’han alçat per combatre-la. Alerten contra els robots de guerra, els drons i companyia.

Jody Williams, premi Nobel de la pau el 1997 pel seu treball eliminador de les bombes antipersona i les bombes de raïm, l’activista de drets humans que recentment ha acusat el judici contra el procés català de farsa, s’alça ara contra els sistemes d’armes autònomes letals, els LAWS per la sigla anglesa. L’acompanya Mary Wareham, reconeguda activista del moviment que va eliminar les mines antipersona. La campanya demana la prohibició, l’abolició, d’aquestes noves armes, els drons assassins que van arribar a conquerir fins i tot la gestió del president Obama.

En comparació, les mines antipersona eren una ximpleria, una bajanada, ha declarat Jody Williams. Els fabricants d’armes hi podrien guanyar tants diners que, si no es prohibeixen, aviat els tindrem generalitzats. La Campanya per Aturar els Robots Assassins, CSKR en la sigla anglesa, continua entre daltabaixos i incomprensions, però aquí la tenim i serà cosa de no desatendre-la. Votar és també, i sobretot, pensar i actuar.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor