04.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 04.01.2025 - 21:47
El mes passat el conglomerat xinès BYD, capdavanter mundial en venda de vehicles electrificats, va anunciar que cercava talent internacional per desenvolupar robots humanoides i que en creava un laboratori específic. Aquell mateix mes, un altre grup automobilístic xinès, GAC Motor, va presentar el seu robot amb forma humana, el GoMate. Alhora, el màxim responsable de Li Auto, un dels altres grans fabricants de cotxes elèctrics xinesos, va declarar que en un futur la companyia també entraria en aquesta cursa, com a evolució lògica del seu negoci. Tesla va aprofitar el final d’any per presentar un vídeo amb els progressos del seu robot amb forma humana, l’Optimus, que ara mateix és la màxima referència amb el permís de l’Atlas de Boston Dynamics, que l’any passat també en va presentar una nova generació. Com és que, tot d’una, les empreses automobilístiques han començat la cursa per a produir en massa robots humanoides? Quin paper pot tenir Europa en aquesta competició tecnològica que marcarà el futur de l’economia i la nostra vida? Tot seguit, us donem les claus per a entendre la següent disrupció tecnològica, que es podria fer realitat a partir del 2030.
Una cursa amb molts competidors
El primer precedent de robot humanoide el trobem a l’Asimo, desenvolupat per l’automobilística japonesa Honda. Creat el 2000, resolia el que havia estat el principal problema a l’hora de construir un robot d’aquesta mena: la capacitat de caminar com un humà. Encara que fos de manera molt limitada. Una altra de les companyies que ens ha anat mostrant el desenvolupament dels robots humanoides ha estat la nord-americana Boston Dynamics. Aquests darrers anys hem vist com els seus robots anaven millorant les capacitats de caminar fins a arribar a fer veritables acrobàcies. La següent fita en el desenvolupament dels robots humanoides ha estat el Tesla Optimus. És molt més recent, anunciat per Elon Musk el 2021. El primer prototip va ser presentat el 2022 i en tan sols dos anys ha presentat avenços notables en la capacitat de moure’s i comunicar-se amb humans.
Tanmateix, qui realment sembla que s’avança en aquesta cursa és la Xina. Aquests darrers mesos unes quantes empreses xineses han presentat els seus robots humanoides. Xiaomi, el gegant tecnològic, el 2022 va presentar el CyberOne, un prototip de robot que encara no ha comercialitzat. Però sí que és a la venda, i per tan sols 16.000 dòlars, el G1 de la companyia Unitree. Presentat a mitjan 2024, el robot sorprèn, a banda del preu, per la seva mobilitat i agilitat, que en molts aspectes supera les humanes. Amb una alçada d’1,30 metres i una autonomia de dues hores, pesa tan sols 35 quilos, i això fa que moltes persones el puguin carregar. Una altra companyia que hi vol competir és UBTECH, amb el Walker S1. També Fourier, amb el GR-2. Mentrestant, a Shenzhen, la capital tecnològica xinesa, es va posar a la venda internacionalment el 24 de desembre el PM01 d’EngineAI Robotics, un robot molt semblant en dimensions i preu al d’Unitree i per un preu promocional encara més barat, de 12.000 dòlars fins al març. Per la seva banda, els també xinesos d’Agibot van dir que tancarien el 2024 havent construït 1.000 unitats dels seus models amb forma humana.
Als països occidentals, també hi ha iniciatives per a comercialitzar robots humanoides. Per una banda, hi ha l’Apollo d’Apptronik, amb base a Texas (EUA). Per una altra, trobem Figure 02 de Figure AI, companyia que té el suport d’Amazon, Microsoft, Nvidia, Intel i OpenAI. Agility Robotics, una companyia amb base a Atlanta (EUA), també té un programa de robots humanoides, com també Sanctuary AI. Al nostre continent també hi ha iniciatives, amb 1X i el seu robot NEO, amb seu a Oslo i en què OpenAI també ha invertit. Fins i tot al nostre país trobem empreses que han desenvolupat robots amb forma humana, com ara la barcelonina Pal Robotics. Que aquest sector estigui en plena efervescència ho mostra que Nvidia, fabricant principal de xips per a intel·ligència artificial, hagi desenvolupat el projecte Groot, amb l’objectiu de proporcionar una plataforma de maquinari i programari perquè qualsevol empresa pugui desenvolupar aquesta mena de robots.
Per què hi ha aquest esclat de projectes de robots humanoides justament ara?
La materialització accelerada de la creació de robots amb forma humana és basada en uns quants avenços d’aquests darrers anys i la convergència de tres grans línies tecnològiques: la part mecànica dels robots, la intel·ligència artificial i la millora de les bateries. De l’Asimo als projectes actuals, durant aquests darrers vint anys es pot dir que s’ha resolt el moviment dels robots. És una àrea que molts dels projectes encara han de millorar, i són basats en gran manera en les millores en programari, més enllà de saber-ne fabricar les parts mecàniques i optimitzar-ne el consum energètic. D’una altra banda, l’enorme millora de les bateries aquests darrers anys gràcies al cotxe elèctric, que culmina amb les bateries d’estat sòlid, també ha resolt el gran problema que mostraven els primers robots de Boston Dynamics: la manca d’autonomia elèctrica, que causava de tenir robots de grans dimensions, pesants i sorollosos.
Ara, gràcies a les bateries d’última generació, els robots poden ser més petits. En coordinació amb el programari poden optimitzar el consum al màxim i operar entre dues hores i sis abans que calgui tornar-los a carregar. Tanmateix, el desafiament més gran, ara per ara, és la part de la intel·ligència artificial. Per una banda, s’aprofiten els progressos accelerats de la IA generativa, amb els models multimodals, com ara el ChatGPT i Gemini. Aquests models poden reconèixer i interpretar els objectes que surten a les imatges i vídeos, aspectes fonamentals perquè els robots humanoides reconeguin l’entorn. Per una altra banda, la forta inversió en conducció autònoma que fan els fabricants de vehicles elèctrics ha de permetre que els robots es puguin moure lliurement. Tanmateix, també cal un desenvolupament específic en què els robots aprenguin amb supervisió humana com ens movem en un món pensat per a nosaltres i sàpiguen com actuar.
Més enllà de la tecnologia pura, hi ha d’haver un mercat per a comercialitzar els robots humanoides. Els desenvolupadors d’aquesta mena de robots els enfoquen a dues grans àrees: la indústria (en un sentit ampli, incloent-hi el sector serveis) i el sector residencial. D’exemple ens serveix la justificació de Figure AI: tan sols als EUA hi ha 10 milions de llocs de feina sense cobrir, 7 milions dels quals són essencials per a sectors com ara la logística, el transport i els comerços, i solament hi ha 6 milions de treballadors potencials que els puguin cobrir. La indústria fa anys que es queixa que no troba personal qualificat. Els governs i administracions, d’una altra banda, han estat incapaços de solucionar problemes laborals estructurals: al nostre país, la formació professional i la manca de professionals en el sector de salut.
Les empreses fa anys que recorren a la immigració de països en desenvolupament per obtenir treballadors, una pràctica comuna a tots els països occidentals, però que crea tensions socials i, fins i tot, polítiques. I que, amb el desenvolupament d’aquests països, no és sostenible a llarg termini. D’una altra banda, les empreses operen en mercats liberalitzats on han de competir amb companyies de tot el món, cosa que les fa treballar amb marges com més va més petits, atès que el preu del producte és la variable més valorada pels clients, sovint l’única. Afegit a una pressió fiscal creixent, abaratir els costs laborals ha esdevingut una prioritat per a moltes empreses. Sembla que la indústria ha optat pels robots humanoides com a solució a tots aquests maldecaps i espera de poder comprar-ne milions aquests anys vinents.
Cal dir que la robotització no és una cosa nova. Sectors com els de l’automoció i els magatzems fa anys que s’han automatitzat molt, amb milions de robots. Tanmateix, són robots que fan tasques programades fixes, generalment una sola tasca, sense flexibilitat i que no poden desenvolupar certes funcions. Tampoc actuen quan hi ha imprevists, la qual cosa pot fer aturar línies de producció senceres. Per això, fins i tot en plantes completament robotitzades, com ara alguns magatzems i línies de producció de vehicles, encara ara hi ha humans. Són els responsables d’actuar quan alguna cosa no s’ha fet exactament com era programada. Ara per ara, l’incentiu principal per a desenvolupar robots humanoides és l’industrial, i ha dut gent com Elon Musk a dir que se’n fabricarien per milers de milions i que, potencialment, superarien la població humana.
Però també hi ha una segona àrea d’interès, que és l’assistència a casa. Que els robots puguin desenvolupar les tasques de casa: netejar-la, fer la bugada i cuinar. La Roomba ens ha evitat de passar l’aspirador, però hi ha moltes tasques més a fer a casa i no tenim prou espai per a tenir un robot per a cada feina. Els robots humanoides, a més, poden tenir cura de la gent gran o amb problemes de mobilitat, o fer de cangur dels més petits. També poden fer companyia a gent que viu tota sola. En definitiva, els desenvolupadors de robots humanoides els proposen com el nou cotxe: un producte indispensable per a totes les famílies amb un preu semblant.
Cal no oblidar un altre incentiu important, el militar. La guerra d’Ucraïna mostra la generalització de l’ús de drons i evidencia la utilitat de disposar de tecnologies que operin remotament i de manera intel·ligent. Que un país tingui la capacitat de fabricar milions de robots soldats esdevé un objectiu crític de seguretat nacional. I en aquells països amb règims dictatorials i autoritaris, com la Xina mateixa, robots policies poden representar l’element de repressió perfecte.
Europa es tornarà a endarrerir en aquesta cursa?
Ara mateix hi ha dos grans sectors que miren de ser els triomfadors en aquesta cursa. Primer, el tecnològic, com a responsable dels models d’intel·ligència artificial. Tanmateix, ara per ara tot apunta que no són els més ben posicionats. D’exemple ens serveix Boston Dynamics, que va comprar Google, que després se’n va desempallegar, i ha acabat en mans del grup automobilístic Hyundai. Justament el segon sector, l’automobilístic, que té tots els números per a encapçalar aquesta cursa. Hi ha diversos motius. Per una banda, la fabricació de cotxes és molt robotitzada, i les empreses tenen molts anys d’experiència gestionant robots, encara que siguin més simples. Per una altra banda, les línies de producció on treballen humans són llocs de feina mal pagats, amb feines repetitives, avorrides i lesives. És a dir, molt poca gent hi vol treballar i generalment hi treballa perquè no té cap més opció. Si fins ara aquestes línies no s’han robotitzat del tot no ha estat pas per manca de voluntat, sinó perquè els robots existents no són adients per a les tasques que hi desenvolupen els humans. Els primers clients potencials de robots humanoides són els fabricants de cotxes mateixos.
A més, amb l’electrificació del transport, els cotxes elèctrics han esdevingut un ordinador amb rodes que es robotitza acceleradament. Molts fabricants inverteixen a desenvolupar la conducció autònoma, que requereix intel·ligència artificial, grans servidors i ordinadors potents als cotxes, que alhora han de consumir molt poca energia. Tot això es pot aprofitar directament per als robots humanoides. Però segurament l’aspecte més important és que la fabricació de cotxes és una tasca molt complexa, que requereix que milers de parts coincideixin al mateix moment a l’hora de fer el vehicle, i que se’n puguin fabricar en massa per abaixar els costs al màxim. Perquè els robots humanoides tinguin èxit han de tenir un cost assumible per a empreses i famílies, i per a poder fabricar-los per milions cal tenir molta experiència en el malson logístic que representa produir-los. El sector tecnològic no té aquesta experiència. Aquests motius expliquen per què Tesla i els fabricants xinesos de cotxes elèctrics centren l’atenció en els robots humanoides: és una evolució lògica del seu negoci i la seva expertesa en la fabricació a gran escala de productes complexos.
I ací és on Europa es troba en una nova cruïlla en què es tornen a mostrar els seus dèficits estructurals. Per una banda, la seva incapacitat de desenvolupar una indústria informàtica que pugui competir amb Silicon Valley, la Xina i l’Índia. Per una altra, el sector automobilístic europeu continua oposant-se a l’electrificació, és incapaç de produir models elèctrics competitius i no té experiència en desenvolupament de programari (a diferència de Tesla i fabricants xinesos). Sense l’experiència de producció en massa de cotxes elèctrics no es pot afrontar la fabricació de milions de robots humanoides amb bateries. Ara per ara, els fabricants europeus són completament fora d’aquesta cursa i lluiten per perllongar la venda de cotxes de combustió.
Un futur amb milers de milions de robots humanoides tindrà unes conseqüències ara per ara inimaginables. Però pot passar molt ràpidament, a partir del 2030 si es fan realitat les pretensions de les empreses que els desenvolupen. Per una banda, se’n poden veure els beneficis. Però, per una altra banda, si els robots poden fer qualsevol feina sense defallir, de què treballarem els humans? Com podrem comprar-nos un robot per a casa? Tindrem un robot que treballarà en nom nostre i nosaltres cobrarem el sou? O caldrà una renda universal a partir de taxar els milers de milions de robots que faran les feines que fins ara havien desenvolupat els humans, d’operaris de fàbrica a cambrers, passant per professors, policies i jutges? Són preguntes que ara per ara no tenen resposta.
