05.07.2022 - 12:29
L’Audiència de Girona ha absolt Robert Llach, un jove gironí que fou detingut i empresonat preventivament durant les protestes contra la sentència. La fiscalia i un agent de la policia espanyola demanaven una condemna de sis anys i mig de presó, però l’Audiència considera que no hi ha proves que certifiquin l’acusació. Llach era acusat delictes de desordres públics, atemptats contra l’autoritat i lesions lleus, i va passar vint-i-quatre dies empresonat al Puig de les Basses.
A la sentència, a la qual ha tingut accés VilaWeb, el tribunal carrega contra l’acusació que feien a Llach i arriba a dir que l’escrit de qualificació de la fiscalia “conté grans dosis de literatura” perquè descriu durant dues pàgines els aldarulls de la nit del 19 d’octubre a Girona que van més enllà dels fets que li imputaven concretament a Llach: “La seva culpa no pot anar més enllà de la seva actuació personal, sense que la dels altres li pugui ser retreta en cap moment.”
També retreu que les úniques proves que té l’acusació són el relat dels agents de policia espanyola que feien un cordó davant de la seva comissaria. “Res més.” I deixa clar: “No podem permetre que el judici oral sigui un únic suport de l’atestat judicial, que s’introdueix a través de les declaracions dels agents que van intervenir com a testimonis, sense importar-ne la qualitat, com una manera de validació sense valoració. El judici oral és l’essència del procediment penal, on se succeeixen les penes i es valoren conjuntament amb independència de l’origen, ja que allò que importa és el que es diu en aquell moment i no el que va quedar constatat en un altre. No existeix una cadena de transmissió invisible entre l’atestat policíac i el relat de fets provats, perquè buidaria de contingut la funció jurisdiccional.”
Tot seguit, remarca com a especialment significatiu que els agents que declaren com a testimoni i que intervenen a l’atestat no tenen la imparcialitat que podrien tenir en altres casos: “No són subjectes sense interès que descobreixen els detalls dels fets o que arriben a oferir ajuda urgent a persones violentades, sinó que són precisament ells qui han estat perjudicats i agredits amb el llançament de pedres cap a ells, i fins i tot un d’ells està personat com a acusació particular i demana condemna.”
Com que l’acusació només es fonamenta en el relat policíac, el tribunal destaca que li crida l’atenció que no s’hagi aportat com a prova l’enregistrament de la càmera de seguretat de la comissaria de la policia espanyola, que diu podria haver captat allò que descriuen els agents. Ni tan sols, afegeix, que s’ofereixi cap tipus d’explicació de per què no es fa servir un mecanisme de corroboració dels fets com serien aquelles imatges. També critica que en cap moment s’hagi aportat com a prova la suposada llamborda que els agents deien que Llach els havia llançat. “Es confia que la paraula dels agents pugui substituir un mitjà tan important de prova, cosa que no podem validar ni consentir”, diu.
Per últim, reconeix que l’agent que era acusació particular –número 122.823 de la policia espanyola– va patir lesions arran de la seva feina aquella nit, però deixa clar que l’informe mèdic no diu en cap moment que l’agent li expliqués que havia rebut l’impacte d’una pedra de grans dimensions, com deien en l’atestat policíac, sinó que parla, genèricament, d’una agressió que el va fer caure a terra. De totes maneres, recorda que l’informe mèdic recull allò que li diu l’agent –si és compatible amb la lesió–, però que no pot ser verificat pel tribunal.
