Robert Güerri: “Enguany és pitjor tenir la grip que la covid”

Parlem sobre la grip amb Robert Güerri, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital del Mar de Barcelona, on les visites s’han multiplicat per cinc aquests últims dies. Respon amb paciència totes les preguntes, de manera planera. Va ser un dels professionals que, amb les seves respostes, van fer companyia a la població durant els anys foscs de la covid. Ara la situació és com abans de la pandèmia. Explica que el virus de la grip no és més greu que abans, però què no s’ha de confondre amb un refredat. Si passes la grip te’n recordes, aclareix: “Et fa mal tot, és una infecció greu que és sistèmica.”

Güerri està preocupat per la baixa vaccinació. Considera important que la gent de més de seixanta anys i el seu entorn es vaccini, per evitar complicacions greus. També recorda els hàbits d’higiene que poden estalviar el contagi: de rentar-se les mans a ventilar. Recorda que el virus de la grip sí que es pot quedar sobre les superfícies i que cal vigilar amb això.

—Els casos de la grip augmenten, es preveu que el pic arribarà la setmana que ve. Però quina situació es viu als hospitals? És molt diferent de la que hem tingut aquests últims anys amb la covid?
—En aquest moment, ens trobem en una situació exactament igual que la dels mesos abans de la pandèmia de covid. El que vivim recorda molt l’any 2017, 2018 i 2019. Fins i tot per les dates. Perquè aquests últims anys, el 2023 i 2022, els pics de SARS-CoV-2, de virus sincicial respiratori i també una mica el de la grip s’havien avançat. Probablement, això demostra que tornem a una certa “normalitat”. Vivim una situació pre-pandèmica. Les guàrdies a l’hospital són igual de dolentes que el 2018 o 2019 per aquestes dates.

—Pot ser que ja no recordem com era tot plegat abans de la pandèmia. Aquests dies he sentit molta gent dient: “Vigila que enguany la grip arriba molt més forta.”
—La grip és exactament igual que era. Però passa que de vegades menyspreem el fet de tenir la grip. De fet, moltes vegades anomenem grip un refredat comú. Quan un té la grip se’n recorda. Jo recordo perfectament l’última grip que vaig passar, va ser el 2019. Una grip horrible. D’aquelles que has d’estar al llit i tens la sensació com si t’haguessin clavat una pallissa. Et fa mal tot. La grip és una infecció sistèmica, no tan sols afecta la via respiratòria, també pot afectar el cor o els músculs. Per tant, és una infecció greu. I ara veiem una grip com les d’abans, però amb la particularitat de la variant actual. Com deies, aquesta sensació que hi ha és cosa de la memòria. Ens hem oblidat del que era. Però la grip sempre ens ha preocupat molt. Per això ens interessa molt que la gent es vacuni. La gent més gran i més debilitada pot tenir problemes per causa de la grip. És greu.

—I com sabem si és una grip o no? Ens hauríem de fer proves? Com hauríem d’actuar?
—Ara tenim el xip del SARS-CoV-2, que és un virus de transmissió fonamentalment respiratòria, que ens feia posar el focus a estar atents en llocs tancats. Això continua essent així, perquè és un virus també de transmissió respiratòria, però en aquest cas també es transmet molt bé per contacte de superfícies contaminades. El virus persisteix més a les mans, a les superfícies, que no pas la covid.

—En quin sentit?
—Que pot infectar, perquè és veritat que en superfícies inertes trobes covid, però és difícil d’infectar-s’hi. I com que el virus que circula molt enguany és el de la grip, ens hi hem d’adaptar. Seria important que els qui tenen símptomes evitessin, com fos, de tenir contacte, sobretot amb gent debilitada. Pel que fa a la feina? Si tenim símptomes, seria millor evitar contacte i fer teletreball. I en la fase més aguda, quan tenim febre, no anar a treballar, perquè si no ho encomanarem a la resta. Per altra banda, és important rentar-se les mans, molt sovint. És fàcil contagiar-se per això. Per això, crec que és crucial recordar que cal netejar les superfícies i ventilar els espais tancats on hi hagi gent amb la grip. I la màscara! Potencialment seria útil. Com que ens podem infectar per les superfícies, no és 100% útil, però sí que redueix els contagis.

—Aquests dies, en espais públics se n’han tornat a veure. Al metro, per exemple…
—Sí que n’hi ha, però moltes menys que les que hauria d’haver-hi. Qualsevol que tingui símptomes respiratoris, sobretot quan ja tingui tos, preventivament s’hauria de posar la màscara. I si no, intentar tapar-se la boca quan esternudi. I no amb la mà sinó amb el braç, i després rentar-se bé les mans. Aquestes mesures poden ajudar.

—Per tant, no caldria fer-se la prova?
—Per què ens hauríem de fer la prova? La pregunta hauria de ser: si ens fem la prova farem res diferent? Si surt que sóc positiu de grip, faré res diferent? Si la teva actitud serà la mateixa, no cal fer-la. Parlo del carrer, una altra cosa és als hospitals. Si diagnostiquem una grip, actuaré diferent, li posaré un antiviral, faré una mena de seguiment diferent. Per exemple, en el nostre cas fem ecografies i radiografies depenent del context de la persona. L’aïllaré, igual que amb la covid. O la posaré en habitacions compartides amb gent que té el mateix virus. Al carrer, crec que és més útil allò que dèiem abans: si tens símptomes, protegir la gent del teu entorn, amb màscara, rentant-te les mans i ventilant. No crec que calgui fer proves en massa.

—Parlàveu abans de la importància de la vaccinació… Enguany la gent es vaccina menys?
—Sí, i no ho entenc. De vegades crec que ens falta una mica d’informació, fins i tot entre el personal sanitari. Caldria fer més pedagogia. La gent pensa: “Em poso la vacuna i igualment tinc la grip.” I voldria dir que això no és del tot cert.

—Per què?
—És allò que dèiem: quan algú passa la grip se’n recorda, sobretot perquè és molt simptomàtica, i tens molta febre i mal de cap. Com dèiem, és una infecció greu. El problema és que moltes vegades anomenem grip coses que no ho són. Segurament t’has vacunat i quan tens un refredat en dius grip.

—Però de què ens protegeix el vaccí?
—Com que la grip és un virus que canvia d’any en any, de vegades no té una protecció del 100%. Per tant, sí que és cert que et pots vacunar i agafar la grip. Però sí que s’ha demostrat, amb evidència científica, que les persones vacunades tenen el sistema immunitari entrenat i d’alguna manera tenen menys probabilitats de fer infeccions greus i que hi hagi pneumònia. La vacuna és una eina senzilla. Pot tenir un efecte secundari, però que és una mica de reacció local, és a dir, poca cosa. No entenc per què no ens vacunem més, i de manera més generalitzada. Realment en els entorns on la gent s’ha vacunat molt, disminueix molt tant la incidència, com els problemes greus.

—Qui s’hauria de vaccinar?
—Els més grans de seixanta anys, persones amb qualsevol malaltia que afecti el sistema immunitari i persones que cuiden la gent gran. El personal sanitari ens hauríem de vacunar en massa. Estant en contacte amb altres persones infectades, si et vacunes tens menys risc de transmetre i menys probabilitat d’infectar-te, i els quadres són més curts. La vacunació és útil i s’hauria de fer més extensiva. Com a societat, sembla que tenim un problema amb les vacunes. No ho entenc. Hi ha hagut moviments antivacunes que no tenen gaire sentit. Parlen de llibertat individual, però vivim en societat i hauríem de voler el bé comú.

—Parleu sempre de gent a partir dels seixanta anys. És perquè aquesta gent és la que pot tenir una infecció més greu?
—És una qüestió de probabilitats. Persones més grans de seixanta anys tenen més comorbiditats, tenen el sistema immunitari més cansat, extenuat i envellit… Per tant, hi ha més probabilitat de desenvolupar formes més greus de la infecció. Hi ha probabilitats que tinguin més coses a banda d’això: una mica d’hipertensió, diabetis, una insuficiència cardíaca, problemes de bronquis… És una qüestió de probabilitats. Als qui tenen aquestes circumstàncies, la grip els pot descompensar altres coses; això motiva els ingressos. Per això recomanem molt la vacunació als més grans de seixanta anys i als qui els cuiden.

—Per tant, aquest perfil és el que teniu ingressat avui?
—Dels vint-i-cinc ingressos que hem tingut avui, només hi havia una persona menor de seixanta anys, però que tenia altres problemàtiques prèvies a la grip, que són, en definitiva, les que l’han fet acabar ingressant. Majoritàriament, ingressa la gent gran amb múltiples malalties i que d’alguna manera la grip les descompensa. De fet, la infecció viral per grip, de vegades obre les portes a més infeccions. És a dir, és molt habitual de veure una persona que té una grip i al cap d’una setmana o cinc dies d’haver començat la grip fa una infecció bacteriana, una pneumònia bacteriana. És una de les coses que ens preocupem perquè, en el fons, ja no tractes una infecció viral i prou, sinó que la infecció viral greu, com la grip, s’ha sobreposat a una infecció bacteriana. Es complica tot molt més.

—Parlàveu de la importància de la vaccinació. Però si ara ja arribem al pic, caldria vaccinar-se o ja no cal?
—No és tard per a vacunar-se. Una persona amb un sistema immunitari competent, és a dir, normal, un cop es vacuna tarda uns deu o quinze dies a tenir una resposta immunitària bastant establerta. Ja es pot defensar davant la grip. Per tant, qui es vacuni ara d’aquí a quinze dies ja s’haurà immunitzat. I, malgrat que el pic de la grip es preveu que el tindrem la setmana que ve, en tindrem fins ben entrat el març, com passava cada any. No és tard per a vacunar-se.

—Aquesta setmana alguns mitjans han parlat d’un nou virus a la Xina. Realment és tan alarmant com diuen?
—El metapneumovirus és un dels virus que circula també estacionalment, de tant en tant. És veritat que ara a la Xina se n’han vist alguns casos que tenen un patró una mica més greu, sobretot en persones vulnerables i amb nens. Per tant, haurem d’estar una mica atents per a veure què passa aquests dies. Ara, no crec que aquest virus sigui com la covid. El metapneumovirus és un virus que ja circula i que hem de veure com evoluciona, que en persones sanes d’entrada no els causa casos tan greus com el SARS-CoV-2.

—Per tant, res a veure amb certs titulars d’aquests dies. No preveieu una nova pandèmia…
—Allò que va passar amb el coronavirus va ser una cosa excepcional. Tornarà a passar, però espero que no tan aviat. En definitiva, va passar que va venir un virus radicalment diferent, pel qual el nostre sistema immunitari no estava preparat. I es va expandir i va afectar moltíssima gent. A més, no hi havia cap immunitat prèvia, de manera que va fer respostes inflamatòries totals. Cap d’aquests virus que veiem en aquest moment, fins i tot aquest de la grip que veiem als Estats Units, ni el metapneumovirus, no compleixen aquestes característiques. No ha canviat tant perquè pugui produir una afectació generalitzada d’aquesta gravetat. No significa que no pugui haver-hi casos epidèmics en persones debilitades o amb malalties greus, però no és allò que vam viure amb la pandèmia.

—Ara ha fet cinc anys dels primers casos de covid a la Xina. D’aquí a poc temps, farà cinc anys dels primers casos als Països Catalans. N’hem après res, de tot plegat?
—Voleu una resposta optimista o pessimista?

—La vostra opinió…
—És que no ho sé, depèn del dia. Hi ha dies que penso que ens dirigim cap a l’extinció, perquè el fet que hi hagi gent que s’oposi d’aquesta manera tan ferma a les vacunes fa pensar que no tenim seny. Però, per una altra banda, mires enrere i compares amb moments de la història, per exemple amb la grip del 1918, i veus que la resposta realment ha estat diferent. D’acord que no som enmig d’una guerra mundial, però realment la mortalitat no és comparable, i en tres anys la població ja estava vacunada. S’ha controlat i cinc anys després podem dir que hem girat full, que hem tornat a la situació prèvia. Per tant, malgrat tot això que hem viscut, ens n’hem sortit. I, de fet, crec que estem una mica millor col·lectivament.

—Podem dir que s’ha acabat el coronavirus?
—Hi ha casos de covid, però són els que tenim menys. L’any 2020, el SARS-CoV-2 ho va arrasar tot i va desplaçar absolutament tots els virus. No vam veure cap més virus, no li deixava espai. Això es va allargar el 2020 i el 2021. El 2022 vam començar a veure alguna cosa de grip, però poca cosa. I el 2023 ja en vam veure més. De fet, l’any passat ja hi va haver pic de virus sincicial respiratori, després un pic de SARS-CoV-2 cap al mes de novembre i un de grip cap al mes de desembre. Va ser una mica distorsionat. I enguany hem vist el pic que hi havia de virus respiratori sensicial, de moment no hem vist pràcticament SARS-CoV-2 i ara veiem un gran brot epidèmic de  grip, tal com era la situació prèvia. Això no significa que el SARS-CoV-2 no circuli, continua circulant, però ara hi ha un virus molt més fort, que és el de la grip.

—I podria tornar a canviar aquesta tendència?
—Sí, però em fa la sensació que competitivament, en la transmissió, és més eficaç la grip que no pas el SARS-CoV-2. Precisament, perquè té alguns mecanismes de transmissió que són una mica més efectius. Ara, no sóc cap endevinador i no sé què pot passar d’aquí a dos anys.

—Cinc anys després, podríem dir que la covid és com una grip més?
—No, enguany, tal com van les coses, és pitjor tenir la grip que la covid. Hi ha tanta grip que en veiem casos molt greus. I de covid, en canvi, en veiem de manera testimonial i no pas casos tan greus.